El Correllengua Agermanat 2026 va arribar al seu final amb un èxit rotund, el de convertir-se en una mobilització històrica en defensa de la llengua catalana. Durant les dues setmanes de la seva durada, més de 180.000 persones han participat en aquesta primera edició on s'han recorregut 1.500 quilòmetres, s'ha passat per 500 municipis i 30.000 persones han estat portadores de la flama. El portaveu del Correllengua Agermanat, Pau Emili Muñoz, assegura que l'èxit de l'esdeveniment és "una demostració de força" i ho remarca així: "Com a societat, els territoris de parla catalana hem recuperat la il·lusió per lluitar per la llengua catalana i exigir-ne la normalització real".

Un dels productes més emblemàtics de la tradició gastronòmica eivissenca i de les Illes Balears ha travessat fronteres i ha arribat fins al Japó. Les herbes eivissenques de la firma Marí Mayans han participat en la fira Anuga Japan 2026, a Tòquio, on han despertat l’interès de professionals i visitants en un dels mercats més exigents del món.

Després d’anunciar el seu retorn puntual, Ossifar ha publicat una nova cançó, No m’agrada es reguetón, que ja es pot escoltar a les plataformes digitals. El tema és el resultat d’aquest retrobament amb el públic i s’ha presentat aquest mateix dimecres a El Corte Inglés, on el grup també ha avançat que el 30 de maig farà una trobada amb els seguidors amb sessió de signatures i fotografies.

El Correllengua Agermanat 2026 arriba a les Balears per encendre la Flama que travessa el conjunt dels territoris de parla catalana en una cadena simbòlica que uneix pobles, illes i ciutats en una mateixa celebració de llengua i cultura. Després d'haver recorregut Catalunya i el País Valencià amb una resposta massiva i una participació multitudinària, el projecte arriba enguany a les Illes Balears per continuar un itinerari que ja s'ha consolidat com una de les mobilitzacions culturals més transversals dels darrers anys.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, ha obert dos expedients al grup Damm per utilitzar el nom de Mallorca en relació directa amb el Laccao. Una marca que ja no té cap vinculació amb l'illa i que és un producte 100% català.

La venda de la nau i el terreny rústic que explotava l'empresa poblera l'Esplet ja és el darrer capítol de la desaparició d'un referent del camp balear. A principi de mes es va fer públic el tancament de l'empresa i l'acomiadament dels 19 treballadors per problemes econòmics. Ara, dues setmanes més tard, l'empresa posa a la venda la nau i el terreny per cinc milions d'euros.

Nou escàndol d'especulació immobiliària a les Illes Balears. Es lloga per 800 euros al mes una caseta de 30 metres quadrats a Sant Joan de Labritja (Eivissa) i l'anunciat n'avisa a possibles interessats: "El preu només és per la temporada d'hivern, quan comenci l'estiu el preu canviarà".

La cooperativa Camp Mallorquí ha presentat una oferta per adquirir Carob SA, empresa dedicada a la producció de goma de garrofí i actualment en preconcurs de creditors. La proposta ja s'ha traslladat tant als accionistes com al jutjat que instrueix el procés i inclou la continuïtat de l'activitat agrària i el manteniment dels més de vint llocs de feina afectats. Miquel Gual, president de la cooperativa, ha assegurat que "mantindran l'empresa tal com la coneixem". "No volem que acabi com Agama, la qual una gran marca com Damm compra per especular i no per mantenir el sector viu".

La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Rosa Blanca i Laccao tenen una història comuna. Els dos productes històrics, tradicionals i emblemàtics de la indústria mallorquina varen acabar en mans de Damm i han perdut el lligam amb Mallorca. La situació que es viu avui dia amb Laccao és un calc del que va passar anys enrere amb Rosa Blanca, una cervesa que molts encara associen amb les Balears, però que l'únic lligam que té amb les Illes és el nom.

El grup Damm ha arribat a un acord amb els treballadors d'Agama després de setmanes de negociacions. A causa del tancament de la fàbrica a Palma, l'empresa reubicarà cinc dels 14 treballadors i els nou restants seran indemnitzats amb una quantia més gran que la inicialment apuntada. Amb tot, segons ha informat Jesús Ávila, portaveu dels treballadors d'Agama, als cinc que continuaran, se'ls mantindrà tant les condicions econòmiques, com altres elements laborals, com l'antiguitat.

La Menorquina ha descatalogat Punky, un dels gelats més històrics i famosos de les Illes Balears i que ha marcat la infància de moltes generacions. Aquest és un exemple més de la pèrdua d'arrelament i productes i elements tradicionals que l'Arxipèlag va perdent, a poc a poc, els darrers anys. Després de l'adeu del Laccao com a producte mallorquí, per passar a ser 100% català, ara Punky també desapareix.

El tancament de la fàbrica d'Agama, propietat de Damm, suposa una nova pèrdua econòmica per a sector primari de les Illes Balears. La part de la subvenció que la cervesera va rebre de Fons Europeus i del Ministeri d'Agricultura i Pesca tornarà als fons pressupostaris de la Unió Europea i el govern espanyol, respectivament. No s'invertirà en altres possibles explotacions del sector que podrien haver-la cobrat si Damm no els hagués sol·licitat per, posteriorment, tancar la fàbrica.

Indignació, rebuig i ràbia dels treballadors d'Agama per l'actitud de la Conselleria d'Agricultura davant el tancament de la fàbrica a Palma. Així ho ha explicat el portaveu dels treballadors de la lletera mallorquina, Jesús Ávila, a l'ARA Balears. "Fa tres mesos que no ens volen rebre", ha assegurat Ávila. Segons lamenten els treballadors, des que es va anunciar que es truncava el projecte cooperatiu, intenten reunir-se amb el conseller Joan Simonet sense èxit, tot i que la fàbrica ja ha tancat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha acusat el Grup Damm d’enganar l’Administració i els ramaders amb el tancament de la fàbrica d’Agama a Palma, referent de la indústria lletera de Mallorca. A més, durant el ple del Parlament de les Illes Balears ha informat que el Govern revocarà la declaració d’interès autonòmic que havia sol·licitat la multinacional i li exigirà la devolució d’una subvenció de més d’un milió d’euros. "Estarem al costat del sector i donant suport a les seves iniciatives per garantir la continuïtat de la indústria lletera", ha subratllat la presidenta.

Poc a poc, sense gaire renou, la cuina tradicional de les Illes Balears es va apagant. No ho fa per una sola causa ni d’un dia per a l’altre, sinó a conseqüència d’un canvi profund en la manera de viure, de menjar i de relacionar-nos amb el temps. La globalització, la cultura de la immediatesa i una alimentació basada en la rapidesa han anat desplaçant una cuina que requereix foc lent, paciència i transmissió oral. Això ha provocat la desaparició de part del vocabulari culinari i del patrimoni lingüístic que durant segles ha definit la identitat cultural de les Balears. Paraules que abans circulaven amb naturalitat a les cuines de les Illes, avui són cada vegada més desconegudes entre les noves generacions, un reflex de com la desaparició dels plats tradicionals s’acompanya de la pèrdua de llengua i coneixement cultural.

Damm ha anunciat que, després del tancament de la fàbrica d'Agama a Palma, farà tot el Laccao a Catalunya, però en mantindrà la recepta tradicional. A més, l'empresa també ha assegurat que no hi haurà cap mena de canvi pel que fa a la quantitat de producció d'aquesta beguda tradicional de les Illes Balears, ni tampoc en la comercialització, ni la distribució, simplement, l'únic canvi és que, a partir d'ara, Laccao, un dels productes estrella de la indústria illenca, serà un producte 100% català.

Damm haurà de tornar 1,1 milions d'euros al Govern de la subvenció que va rebre en el marc de la transformació del sector primari, després d'anunciar el tancament de la fàbrica d'Agama de Palma i incomplir amb la normativa establerta. Això sempre i quan l'expedient que obrirà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural confirmi el que és una evidència: no s'han complert les condicions de l'establert a les bases, ja que aquestes obliguen a mantenir l'activitat cinc anys des de que es cobra l'ajut públic.

Agama, en mans del Grup Damm, va anunciar aquest dimarts el tancament definitiu de la planta de Palma i posà punt final a la darrera gran central lletera amb producció pròpia a Mallorca. L'impacte immediat, per ara, s’ha traslladat al camp. Tres explotacions ramaderes mallorquines, que depenien de la central com a principal comprador, queden en una situació d’extrema fragilitat. La reducció progressiva de comandes ja n'havia tensionat la viabilitat, i l’anunci del tancament certifica un escenari incert per a unes granges condicionades pels sobrecostos de la insularitat i per la competència de producte exterior a preus més baixos.

El Govern i l'Ajuntament de Palma han aconseguit un acord estratègic amb les principals companyies de creuers que operen a Palma mitjançant el qual la mitjana diària màxima de creueristes es reduirà dels 8.500 a 7.500. Aquesta reducció, formalitzada a través d'un nou memoràndum d'entesa, només afectarà els mesos de temporada alta, de juny a setembre, dels anys 2027, 2028 i 2029.