<![CDATA[Ara Balears - M. Jesús Comellas]]> 10 <![CDATA[Envellir: un temps propi]]> La societat actual, tan moderna, sembla que té dubtes que si els veiessin les generacions anteriors no entendrien. Estem preocupats i ens preguntem què suposa envellir.  La resposta és clara i sabuda des que naixem: fer-se gran és fer anys. També cal dir que, per si algú ho ignora, l'envelliment és la darrera etapa de la vida que ve després de la infantesa, la joventut i l'adultesa. No hi ha res de nou en aquesta panoràmica vital.

]]> <![CDATA[¿Així no es pot educar?]]> Sovint tenim la idea, molt construïda a còpia d'eslògans, que per educar es necessiten unes condicions favorables –que interpretem com a imprescindibles– i que, sovint, estan en contradicció amb les dificultats que en aquells moments es donen. Hi ha moltes informacions, professionals i dels mateixos mitjans de comunicació, que van aprofundint en aquesta idea, fet que porta a pensar que les dificultats ens impedeixen educar.

]]> <![CDATA[Per què no té sentit amagar el que es menja?]]> En matèria d'alimentació, atabalar-nos davant les protestes infantils no ens porta per bon camí. Hem de ser conscients que cada vegada que evitem una protesta infantil davant una proposta, l'únic que fem és ampliar les seves oportunitats de protestar i encaminar aquesta actitud cap a altres camps de la vida quotidiana. Així doncs, ¿per què amaguem informació a la canalla sobre el menú familiar que tenim al cap (anticipant-nos a la possible protesta) en lloc de parlar amb ells de com ho prepararem? Fer-ho així probablement no ens estalviarà la protesta, però el que és segur és que ens permetrà mostrar el nostre convenciment i, explicant els criteris, afavorirem que coneguin els aliments i les diferents maneres de cuinar-los, ajudant-los a trencar prejudicis. 

]]> <![CDATA[Les diferents cares de l’adolescència]]>

Parlar de l’adolescència és un tema recurrent en tots els àmbits: familiar, social, educatiu, legal... Això permet, des d’una certa distància, preguntar-se per què aquesta etapa de la vida ocupa tant quan, de fet, és una de les més curtes. S’entra a l’adolescència cap als 12-14 anys, després de la pubertat, i s’arriba a l’edat adulta als 18. Esclar que, també avui, la idea d’adultesa es presta a confusió, tot i que legalment la persona és imputable per les seves accions. Llavors, ¿com és que es diu que l’adolescència s’allarga? De què estem parlant? Concretem-ne algun aspecte i ens ajudarà a veure la diferència amb fa 20 anys.

]]> <![CDATA[La bressol, una bona oportunitat]]> Arribar a acords en educació no és gaire problemàtic, tot i que moltes pràctiques no són plenament educatives. Però defensar l'escola bressol és més complex, ja que sovint s'hi uneixen arguments econòmics, de salut i legals. El valor de l'escola bressol va més enllà de l'obligatorietat i, per això, anar-hi és una decisió familiar. Les motivacions de la família poden respondre a una necessitat pels horaris laborals o a factors pròpiament educatius, valorant-ne els beneficis directes per a les criatures. L'escola bressol ofereix un marc de socialització més enllà de la família, amb altres infants i altres adults, fet que afavoreix la creació de vincles que amplien la comprensió del món. Aquestes relacions es donen en un ambient estimulant, pel joc que permet compartir objectes, adquirir petites conquestes d'autonomia i un llenguatge més divers per la riquesa de relacions que es donen en el grup.

]]> <![CDATA[No caure en errors]]> Els resultats dels estudis internacionals són sempre un toc d'atenció i com a tal cal valorar-los. Són una oportunitat per mantenir viu el debat educatiu partint d'una mirada externa i fan possible que el debat intern no es contamini amb aspectes més perifèrics. El que posen en evidència és que la quantitat no garanteix la qualitat. Més hores per a l'alumnat de treball escolar no garanteix l'assoliment de competències. L'objectiu és que l'aprenentatge que es fa a l'escola s'apliqui a la vida quotidiana, per tant cal que hi hagi oportunitats quotidianes per generar la necessitat de l'aprenentatge escolar. El professorat no ha de fer més hores, sinó que ha de tenir prou temps per vincular els coneixements de forma transversal per millorar la comprensió i l'aprenentatge. Per això no hem de caure en errors.

]]>