El nou pinyol de Pedro Sánchez a Ferraz parlarà català. La socialista valenciana Rebeca Torró, número dos de Jordi Hereu al ministeri d'Indústria i Turisme com a secretària d'estat d'Indústria, serà la nova secretària d'organització del PSOE en substitució del ja cessat Santos Cerdán. I la nova portaveu del partit serà la lleidatana Montse Mínguez, del PSC, un valor a l'alça a Madrid, tenint en compte que és la número 2 del grup parlamentari al Congrés. Els primers canvis s'han conegut un dia abans que se celebri el comitè federal del partit, en el qual s'hauran d'aprovar els moviments que Sánchez ha promès per sacsejar la direcció arran de l'escàndol de la presumpta corrupció. La nova àrea d'organització del PSOE s'amplia i comptarà amb tres càrrecs adjunts –fins ara només n'hi havia un, que ocupava Juanfran Serrano, que presumiblement abandonarà l'executiva–, amb l'objectiu que hi hagi contrapesos. Amb l'elecció de perfils femenins, també es vol donar un missatge de resposta a les converses conegudes entre José Luis Ábalos i Koldo García sobre prostitutes. A partir d'ara, aquesta pràctica serà castigada amb l'expulsió del partit.

La compareixença de Pedro Sánchez el dia 9 de juliol al Congrés es presenta com una data clau per a la legislatura. Després de la reunió entre el PSOE i Sumar aquest dimecres al Congrés per avaluar la coalició de govern, el soci minoritari ha advertit que hi ha "risc que [el mandat] embarranqui" si el president espanyol no planteja una bateria de mesures contra la corrupció i per desplegar tot l'esperit social del programa de govern. Ara bé, el portaveu de l'espai i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, no ha volgut amenaçar amb l'escenari de trencar la coalició, sinó que s'ha mostrat esperançat que el PSOE prendrà nota de les seves peticions i ha subratllat que la voluntat dels dos socis és arribar al 2027.

Han passat més de 24 hores des que Santos Cerdán es troba en presó provisional, la més feixuga de les mesures cautelars que existeixen en la jurisdicció penal, i el Tribunal Suprem encara no ha ordenat cap diligència per aconseguir proves. Ocultar-les, alterar-les o fer-les desaparèixer era el risc que va motivar la privació de llibertat. Com és que Leopoldo Puente encara no ha actuat? Com és que no ha escorcollat ja el seu domicili?

"Són moments molt durs per a la coalició de la investidura. Som conscients del problema, però la solució no passa per tirar la tovallola, creiem que podem seguir governant". Fonts de la Moncloa resumeixen així la pitjor etapa dels set anys de Pedro Sánchez al govern espanyol l'endemà que el fins fa poc número tres del PSOE ingressés a la presó de Soto del Real per corrupció. "Veure entrar a la presó Santos Cerdán és una imatge tan esfereïdora com decebedora. Sent conscients que aquesta imatge era possible arran de fets vergonyosos i terribles, no deixa de ser una imatge decebedora i dolorosa", deia la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts.

"No hi ha cap element, de mínima consistència, que permeti considerar com a hipòtesi mínimament factible que Koldo García tingués la condició d'agent encobert o provocador, una suposada condició en la qual hauria persistit durant anys, havent establert una intensa relació amb Santos, sens dubte molt abans que tingués lloc la formació del Govern progressista i les negociacions amb les forces polítiques nacionalistes a què l'investigat reiteradament es refereix com a motiu motor de la seva imputació". Amb aquesta contundència el magistrat instructor del cas Cerdán, Leopoldo Puente, desactivava aquest dilluns una de les principals insinuacions de l'estratègia de defensa de l'ex número 3 del PSOE: que Koldo García, l'exassessor de l'exministre José Luis Ábalos, provoqués els delictes en connivència amb la Guàrdia Civil.

Vestit amb americana i corbata, sense muda de recanvi, a Santos Cerdán no se l'havia advertit que un cop entrés al Tribunal Suprem ja no en sortiria pel seu propi peu. En qüestió de dies, l'ex número 3 del PSOE haurà passat de ser la mà dreta de Pedro Sánchez a Ferraz a ingressar a la presó de Soto del Real aquest dilluns, després de la seva primera declaració com a investigat en el que ja és el cas Cerdán, un escàndol de corrupció que ha sacsejat bruscament la legislatura espanyola. El fins fa poc secretari d'organització dels socialistes ha negat ser el "líder" d'una presumpta trama de cobrament de comissions il·legals derivades d'adjudicacions, tal com el retraten la Fiscalia i el jutge instructor, i ha optat per presentar-se com a víctima d'una "persecució política" pel fet de ser la persona que va fer possible el gir polític a l'Estat l'any 2018 amb la moció de censura a Mariano Rajoy i la nova investidura de Pedro Sánchez l'any 2023 a canvi de l'amnistia a l'independentisme. "Soc un dels arquitectes d'aconseguir governs progressistes a Espanya. Especialment, se'ns ha atacat des del 2023, i per això soc aquí", ha afirmat durant la seva declaració.

Una de les imatges de la legislatura espanyola es produirà aquest dilluns quan Santos Cerdán, fins fa poc el número 3 del PSOE, entri per la mateixa porta que anys enrere entraven els líders de Junts i Esquerra pel Procés, ara amnistiats gràcies a una llei que ell mateix es va encarregar de negociar amb Carles Puigdemont a Brussel·les. La política espanyola a vegades sorprèn amb uns guions que semblen de ciència-ficció. O no tant? En aquest context de sospita sobre l'acció de la justícia contra Pedro Sánchez, hi ha qui creu que s'ha posat el focus sobre Cerdán perquè tenia el rol que tenia en aquesta legislatura.

Poc més d'un any després de la seva aprovació al Congrés, el Tribunal Constitucional ha avalat la llei d'amnistia al Procés. La moneda de canvi que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez amb els set vots de Junts ha rebut el vistiplau d'un organisme que la dreta s'ha encarregat els últims mesos de desacreditar al màxim, especialment al seu president, Cándido Conde-Pumpido, etiquetat gairebé com un comissari polític de la Moncloa al TC. L'aprovació de la sentència per 6 vots a 4, gràcies a la majoria progressista davant els magistrats conservadors, reforça aquest qüestionament. Sigui com sigui, el TC desestima pràcticament tot el recurs del PP contra l'amnistia.

Els líders de la dreta i l'extrema dreta espanyola, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, s'han reunit aquest dimecres al Congrés després de mesos sense contacte. Ha estat una conversa informal que el PP emmarca en la fi del període de sessions a les Corts espanyoles abans de les vacances d'estiu en què han "comentat el context polític nacional i internacional". "La trobada ha sigut cordial i respectuosa des de la lògica de la discrepància entre partits diferents", han informat des de Génova. Vox ha confirmat els termes de la trobada i ha puntualitzat que Abascal planteja el mateix en públic que en privat, és a dir, que ha posat la moció de censura sobre la taula.

L'intent del jutge Juan Carlos Peinado que el Tribunal Suprem investigui el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, és l'últim moviment d'una instrucció polèmica que a la Moncloa no s'amaguen de situar en el context del lawfare. De fet, el president espanyol, Pedro Sánchez, va arribar a presentar una querella per prevaricació contra el jutge.

L'intent del polèmic jutge Juan Carlos Peinado per estrènyer el cercle sobre Pedro Sánchez s'ha cobrat una nova víctima: el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños. En una interlocutòria firmada aquest dilluns, l'instructor del cas Begoña Gómez eleva una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui Bolaños per presumptes delictes de malversació de fons públics i fals testimoni. Tot plegat, pel nomenament de Cristina Álvarez, una assessora de la Moncloa que treballava com a assistent per a l'esposa de Pedro Sánchez. Li atribueix la responsabilitat de la seva designació en l'època en què era secretari general de la Presidència del govern espanyol. Bolaños ha comparegut aquesta tarda davant els mitjans per expressar la seva "tranquil·litat total" davant la decisió del jutge, però també la "preocupació per la imatge de la justícia" que deixa aquesta resolució.

Molts han vist aquest dilluns un José Luis Ábalos més prim, amb mala cara i ell mateix ha explicat al jutge del Tribunal Suprem que l'investiga, Leopoldo Puente, que està passant una situació personal molt intensa. Per això, la intenció era no declarar, però l'exministre ha acabat responent davant la seva voluntat —diu— de col·laborar amb la justícia. Els moviments de les últimes hores apuntaven que Ábalos podia reconèixer la trama —o com a mínim una part—, ja que en una entrevista dijous a la Cadena SER va carregar contra l'exnúmero 3 del PSOE Santos Cerdán i contra el seu exassessor Koldo García —"Em van utilitzar", va assegurar—, però ho ha negat tot, fins i tot que la seva veu sigui la dels àudios que des de fa dues setmanes han situat aquest cas en una altra dimensió. Tant l'exministre com Koldo García, que s'ha acollit al seu dret a no declarar, continuen en llibertat provisional després de la seva compareixença.

Finalment, ha resultat que sí que existia el suposat informe de l’UCO i que sí que hi havia indicis contra Santos Cerdán. Feia setmanes i mesos que ho advertien alguns mitjans concrets, situats en l’espectre de la dreta —El Confidencial, El Mundo, OkDiario, The Objective—, fins que s’ha confirmat un cop la Guàrdia Civil l’ha aportat al Tribunal Suprem. Les acusacions populars personades al procediment hi han tingut accés i s’ha filtrat als mitjans. Ara bé, durant tot aquest temps, com s'ho feien aquests diaris per obtenir pinzellades de la investigació? Efectivament, lectors, és tal com sospiten.

"Res de crisi de govern i res de Santos [Cerdán] fora del PSOE", "De Santos res de res. Ens trobarem un àudio parlant sobre obres, però res de contraprestacions". Només 24 hores abans de conèixer-se l’informe de la Guàrdia Civil i la gairebé imputació de l’ex número 3 del PSOE al Tribunal Suprem, diverses fonts de la Moncloa tancaven files i es mostraven convençudíssimes que la mà dreta de Pedro Sánchez a Ferraz estava net. "Estem molt tranquils", insistien. ¿Cerdán va enganyar fins a l’últim instant a tot el seu partit? ¿Assegurava que no s’havia de defensar de res perquè no s’imaginava que Koldo García havia estat més de quatre anys gravant converses en secret? Aquesta és la versió que Pedro Sánchez planteja per sobreviure al cas Cerdán, el cop més dur d’una legislatura contaminada per l’acció als tribunals fins a punts insospitats, ja sigui per la legítima fiscalització d’una corrupció endèmica o per les temptacions de fer política des de la judicatura.

L'informe de la Guàrdia Civil desgrana un seguit d'àudios extrets del mòbil de Koldo García en què es desprèn la conxorxa dels tres dirigents del PSOE –el mateix Koldo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán– per presumptament manipular contractació pública i cobrar comissions il·legals d'empreses. L'ARA ha tingut accés a aquests àudios en mans de l'UCO i, a continuació, n'expliquem el més rellevant.

Fa setmanes que les sospites sobre el número 3 del PSOE, Santos Cerdán, apareixen amb comptagotes en alguns mitjans, fins que aquest dimecres al vespre s'ha conegut que un informe de l'UCO de la Guàrdia Civil aportat al magistrat del Tribunal Suprem del cas Ábalos el 5 de juny passat el vincula directament amb comissions il·legals. A continuació, algunes preguntes i respostes d'aquest nou cas que afegeix pressió al president espanyol, Pedro Sánchez, ja que Santos Cerdán era del seu entorn de confiança més pròxim.

"Demano perdó a la ciutadania i a tots els militants del PSOE. Estava convençut de la integritat de Santos Cerdán. No hi havia cap indici de la seva participació en l'anomenat cas Koldo. Però aquest matí han aparegut indicis molt greus, i per això aquesta tarda he demanat la seva dimissió amb efectes immediats. De nou, demano disculpes a la ciutadania". Així ha arrencat aquest dijous Pedro Sánchez la seva compareixença a Ferraz després del cessament del número 3 del PSOE, Santos Cerdán, arran d'un demolidor informe de la Guàrdia Civil que l'assenyala per presumpta corrupció. "No hauríem d'haver confiat en ell", ha admès el president espanyol i líder del PSOE. Visiblement afectat i amb un to greu, ha anunciat que posarà en marxa una auditoria externa sobre els comptes del partit i que reestructurà l'executiva el pròxim 5 de juliol. En canvi, ha descartat canvis al consell de ministres i l'avançament electoral que li reclama el PP.

La Comissió Europea censura que la llei d'amnistia "sembla constituir una autoamnistia" de Pedro Sánchez als socis que li garanteixen la governabilitat, però no creu que el Procés comprometés els interessos financers de la Unió Europea. "No existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin per objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la UE, en el que respecta als recursos propis de la Unió", conclou. És una de freda i una de calenta en les observacions no vinculants que Brussel·les va enviar el desembre passat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb relació a la qüestió prejudicial que va elevar el Tribunal de Comptes, segons el text que ha avançat El Español i al qual ha pogut accedir l'ARA.

Terratrèmol judicial i polític a l'Estat: el Tribunal Suprem proposa jutjar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets. El magistrat instructor, Ángel Hurtado, veu indicis que ell o la fiscal provincial en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, van filtrar als mitjans de comunicació un correu "confidencial" de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, en el qual plantejava al ministeri públic el reconeixement de delictes de frau fiscal i un pacte de conformitat per evitar ser jutjat. La interlocutòria, que dona deu dies a les parts perquè es posicionin sobre si cal obrir judici oral o arxivar la causa, es pot recórrer. García Ortiz descarta la dimissió i defensa la seva innocència.

Alberto Núñez Feijóo s'ha tornat a mobilitzar aquest diumenge el carrer contra Pedro Sánchez amb 50.000 persones –segons la delegació del govern espanyol–, coneixedor que una moció de censura està condemnada al fracàs. Amb Vox creixent a les enquestes, el líder del PP marca el pas a la dreta. "Màfia o democràcia" és el lema de la concentració i el que el PP ha volgut instal·lar arran de les revelacions del cas Leire Díez, una nova versió de les disjuntives que a Isabel Díaz Ayuso li agrada plantejar per enfrontar-se a l'esquerra com ho va ser el seu "socialisme o llibertat" de les últimes eleccions a la capital espanyola. Com és habitual, la presidenta madrilenya ha adoptat el to més dur: ha assegurat que l'Espanya de Sánchez és una "dictadura" i no ha defugit l'últim conflicte amb el català.