Un jove de 24 anys, que no ha conegut en vida l’imam Khomeini, ha estat capaç d’atemptar contra la vida de l’escriptor Salman Rushdie seguint la fàtua llançada pel líder xiïta fa trenta-tres anys. De ben segur que, interrogat per les raons que l’han portat a cometre aquesta acció, deu haver respost –com la resta dels que han intentat assassinar Rushdie anteriorment– que calia reparar l’honor del profeta de l’islam i del conjunt de la comunitat musulmana. Al llarg de la història mai han faltat defensors de l’islam, cosa que explica la pugna secular per l’autoritat religiosa i política en el món musulmà. És en aquest context que calia situar l’èxit que va tenir en el món sunnita la fàtua del xiïta Khomeini l’any 1989, tot just una dècada després del triomf de la Revolució Islàmica a l’Iran, i en la seva permanent disputa amb l’Aràbia Saudita per ocupar el títol de paladí defensor de l’islam. I és el que explica, també avui, no només la vigència de l’edicte (que mai ha estat derogat, i sí incentivat econòmicament), sinó també el fet que hi hagi persones disposades a fer complir la condemna.