Hi ha una gran confusió generalitzada, si no un autèntic terror, sobre la situació de l’economia global. La guerra d’Ucraïna, les fluctuacions dels preus del gas, els interessos hipotecaris pels núvols, les repercussions encara presents de la pandèmia del covid-19 i la perspectiva imminent d’una recessió... Tots aquests factors semblen confluir en un caos.

Ara que ja fa deu anys de la gran crisi financera és difícil no tenir una sensació de déjà-vu. Els escàndols financers i les disputes sobre la regulació financera encara dominen els titulars. El pirateig informàtic de què ha sigut objecte Equifax ha posat en perill les dades personals de la meitat dels nord-americans. A SoFi, una popular financera que ofereix préstecs estudiantils i altres productes de crèdit, el director s’ha vist obligat a dimitir després que l’acusessin d’assetjament sexual i de concedir préstecs arriscats (aquesta empresa va enganyar els inversors i va assignar l’avaluació dels crèdits al personal inexpert d’atenció al client). Mentrestant, la Casa Blanca i els republicans volen laminar al Congrés les mesures de regulació bancària que tant va costar aprovar i que es van tirar endavant gràcies a la llei d’estabilitat financera Dodd-Frank.