A punt de complir-se aquest divendres vinent un any del retorn del laborisme al poder, i en uns moments en què l'acció del primer ministre, Keir Starmer, es veu més qüestionada que mai en els dotze mesos passats, amb molts fronts oberts i amb una opinió pública que encara no sap què defensa realment, alguns dels seus ministres sembla que facin passos endavant per acabar amb els dubtes. Malgrat això, resulta impossible saber si tot plegat és part d'una operació coordinada des de Downing Street o bé respon a iniciatives individuals dels diferents departaments, que davant d'una manca clara de directrius fan la guerra pel seu compte.

Humiliació sense pal·liatius per al primer ministre britànic, Keir Starmer. La setmana que havia de ser de la celebració del primer aniversari del retorn del laborisme a Downing Street –es compleix aquest divendres–, ha suposat la setmana en què el poder del premier ha quedat poc menys que reduït a cendres i en què ha sigut acusat de practicar "retallades dickensianes" a les ajudes socials per als més desvalguts. En un cop prou dur per a la seva autoritat moral i per a la legitimitat de la direcció del partit, Starmer ha vist aquest dimarts al vespre com la tramitació de la llei de reforma de les contribucions individuals als discapacitats (coneguda com a welfare bill) ha quedat pràcticament escapçada en el seu nucli fonamental per una revolta interna de proporcions fins ara mai vistes, que ha obligat el govern a plegar-se a la força dels rebels amb concessions de darrera hora minuts abans de la votació. Victòria formal en nombre (335 a 260), però derrota política i moral. Prèviament a la votació de la llei, una esmena per eliminar-la completament ha comptat amb 44 laboristes que s'hi han pronunciat en contra.

A diferència de la de la família reial espanyola, que ha tancat el 2024 en números vermells, la salut financera dels royal britànics està millor que mai, que és el mateix que dir com gairebé sempre. Així es desprèn de l'informe anual dels comptes del Crown Estate, el braç financer de la monarquia, que s'ha fet públic aquest dimarts. El benefici net anual tancat a març d'aquest 2025 ha sigut de 1.340 milions d'euros, similar a l'any anterior.

Aquest dilluns el paisatge després de la batalla de Glastonbury no és només l'habitual de tones de deixalles que deixa enrere el famós festival de música de Somerset, el més important del Regne Unit, després d'un llarg cap de setmana de tota mena d'actuacions: des de Jarvis Cocker fins a Olivia Rodrigo. La participació dissabte del duo de rapers britànics Bob Vylan ha provocat un nou terratrèmol a la BBC, en aquest cas a causa de la guerra de Gaza i el genocidi contra el poble palestí.

El 16 de juny, durant la cimera del G-7 celebrada al Canadà, Donald Trump i Keir Starmer van aparèixer davant dels mitjans de comunicació per fer saber al món que havien signat un acord comercial, tot i que de poca envergadura. I, mentre ho feien, al president dels Estats Units li van caure els papers. Ràpidament, el premier britànic es va ajupir per recollir-los.

Pràcticament un any després de la victòria del laborisme a les eleccions generals al Regne Unit, la popularitat del primer ministre, Keir Starmer, està per terra. I la del populista i xenòfob Nigel Farage, líder del Partit Reformista –el mateix polític que no va descansar fins a provocar el divorci amb la Unió Europea ara fa nou anys– està pels núvols. Tant és així que, en els darrers dies, diferents enquestes li donen moltes possibilitats d'esdevenir premier. O, almenys, de guanyar els comicis si se celebressin demà mateix i no l'estiu del 2029, quan està prevista la convocatòria.

Almenys deu pacients haurien mort al Regne Unit després de patir una pancreatitis, presumptament com a efecte secundari de les anomenades injeccions contra l'obesitat de fàrmacs per perdre pes com Mounjaro, Wegovy i Ozempic. Segons l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, en les sigles en anglès), des que es van introduir aquesta mena de medicaments que suprimeixen la gana i es fan servir per tractar tant l’obesitat com la diabetis tipus 2, s’han rebut més de 560 notificacions de pacients amb inflamació del pàncrees. La informació la publiquen aquest dijous The Guardian i The Times, si bé només és aquest segon mitjà el que quantifica el nombre de víctimes, així com el de les persones afectades: no menys de 560.

Donald Trump continua defensant l'atac dels Estats Units a l'Iran, fins al punt d'utilitzar arguments surrealistes. Tot i que ha assegurat que no ho volia comparar, finalment ha dit que les bombes nuclears que els EUA van llançar contra el Japó el 1945 i l'ofensiva estatunidenca contra el país persa "són essencialment la mateixa cosa". "No vull utilitzar l'exemple d'Hiroshima i Nagasaki, però són essencialment el mateix. Han posat fi a la guerra", ha afirmat el dirigent nord-americà en una roda de premsa a la cimera de l'OTAN de la Haia. En aquest sentit, el magnat novaiorquès ha insistit que, si els EUA "no haguessin desmantellat" les instal·lacions nuclears iranianes, "encara estarien lluitant".

A primers de maig va tenir lloc l'estrena mundial, al Royal Festival Hall de Londres, de Simfonia de la Sagrada Família, una peça en tres moviments de Richard Blackford (Londres, 1954), que s'inspira en les formes i l'espiritualitat que transmet el temple de Gaudí i, en concret, en les tres façanes: Nativitat, Passió i Glòria. Blackford, que viu a cavall entre Mallorca i la capital britànica, té una molt dilatada carrera que el 2014 va fer un gir sobtat: es va consolidar aleshores la trajectòria d'un autor contemporani que només cal sentir per adonar-se que és i sona, també, com un de clàssic. La prova, a més de la simfonia gaudiniana, que s'acompanya d'una pel·lícula ad hoc, pot ser Pietà o Voices of exile, una composició que ressona especialment aquests dies, per raons tristament evidents.

En una decisió històrica, el Parlament britànic ha votat aquest divendres a favor d'un projecte de llei per legalitzar la mort assistida. La llei ha estat aprovada amb 314 vots a favor i 291 en contra, en una votació més ajustada que la del projecte sense esmenes, al mes de novembre, i que no estava sotmesa a la disciplina de partit.

Aquest setembre, al poblet de Street, al comtat de Somerset, a 220 quilòmetres a l'oest de Londres, s'obrirà el Shoemakers Museum, una manera de celebrar, glorificar i posar en context històric, econòmic, industrial i cultural una marca de sabates de la qual, amb seguretat, n'han sentit a parlar i que potser, fins i tot, n'han calçat alguna. Es tracta de Clarks, nom de nostàlgiques ressonàncies per a un gran nombre de britànics, però no només, que les identifiquen inicialment amb les primeres sabates de l'escola i després amb un tipus de calçat còmode i amb personalitat.

Enlluernats pel cartó pedra de Disney del pont de Londres, els vianants que passegen per la riba sud del riu Tàmesi en direcció oest-est no acostuma a parar massa atenció a un edifici que queda a la seva dreta. Es tracta d'una mena de gran bombolla de vidre, de 18.000 metres quadrats d'espai útil, que, en el moment de la seva inauguració, el 2001, es va posar com a model de futurisme i sostenibilitat. Norman Foster en va ser l'arquitecte.

Un ciutadà britànic és l’únic supervivent conegut del vol d’Air India que s'ha estavellat aquest dijous, pocs segons després d’enlairar-se. Vishwash Kumar Ramesh, de 40 anys i veí de Londres, ha descrit des del seu llit de l'hospital com va veure cossos per tot arreu després que el Boeing 787-8 Dreamliner caigués des d'una alçada de 190 metres sobre un suburbi molt densament poblat de la ciutat d’Ahmedabad, a l’oest de l’Índia. La policia ha informat que el supervivent ocupava el seient 11A. També assegura que entre els passatgers que han perdut la vida –241– i les víctimes que l'accident ha provocat a terra, hi ha més de 290 morts. “Tot va passar molt de pressa”, ha explicat Ramesh, que ha patit ferides a la cara, el pit i els peus. Encara no queda clar com ha pogut sobreviure, però algunes parts de l’avió semblaven haver quedat intactes després de l'impacte.

Acord entre Espanya i el Regne Unit sobre Gibraltar a Brussel·les. Les parts han anunciat en un comunicat conjunt aquest dimecres que més de cinc anys després del Brexit han tancat un pacte que regula els controls fronterers entre l'Estat i el Penyal, el punt que havia encallat fins ara l'entesa malgrat que ja fa més de cinc anys del divorci. Així doncs, es confirma la retirada dels controls terrestres i que es mantindrà oberta la famosa tanca que separava el Penyal de l'Estat, i la policia espanyola i la gibraltarenya efectuaran els controls al port i a l'aeroport. "Hem assolit un acord històric i definitiu. Marca un abans i un després per a l'estabilitat i la cooperació entre Gibraltar i el Camp de Gibraltar", s'ha congratulat el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en una roda de premsa conjunta —però separada de les autoritats britàniques— amb el comissari europeu encarregat de les relacions entre la UE i el Regne Unit, Maroš Šefčovič.

Segona nit consecutiva de violència a la ciutat de Ballymena, 45 quilòmetres al nord de Belfast (Irlanda del Nord), en el que la policia ha definit com a "aldarulls racistes" que, parcialment, s'han estès, sense tanta gravetat, a algunes zones del nord de la capital de la província i als pobles de Newtownabbey i Carrickfergus, també pròxims. Els manifestants han llançat còctels Molotov, totxos i coets contra la policia, que els ha respost amb bales de goma, canons d'aigua i la presència de gossos antidisturbis. Si dilluns a la nit es van registrar onze ferits entre les forces de la policia, en aquesta ocasió n'hi ha hagut disset.

L'home de Donald Trump a Europa continua difonent el seu discurs militarista. Quan falten dues setmanes per a la cimera de l'OTAN a la Haia, el secretari general, Mark Rutte, ha llançat des de Londres un sonor advertiment a tots els membres de l'Aliança. En un món en què “l’esperança no és una estratègia”, els aliats han d'apostar per fer de l’OTAN una entitat “més forta, més equitativa i més letal”, capaç de garantir la seguretat de mil milions de persones a banda i banda de l’Atlàntic. Entre altres raons perquè el Kremlin "podria estar preparat per utilitzar la força militar contra l’OTAN en un termini de cinc anys", ha dit Rutte des de la Chatham House, hores després d'entrevistar-se amb el primer ministre britànic, Keir Starmer.

Què no faria una mare per un fill? Laila Soueif, de nacionalitat britànica i egípcia, està disposada fins i tot a perdre la vida. Aquesta professora de matemàtiques de 69 anys s'està morint en un hospital del centre de Londres a causa d'una vaga de fam de més de 240 dies per reclamar l'atenció sobre la situació d'Alaa Abdel Fattah, el seu fill, el pres polític més famós d'Egipte. Aquest bloguer, escriptor i activista pels drets humans roman tancat a la garjola pel règim del general Abdel Fattah al-Sisi, el colpista president del país.

Dos anys després que la policia portuguesa, l'alemanya i forces de Scotland Yard iniciessin i abandonessin al cap de pocs dies una enèsima recerca del cos de la Madeleine McCann, les autoritats alemanyes han començat una nova busca als afores de Praia da Luz, a l’Algarve, en el marc de la investigació pel segrest de la nena britànica de tres anys que va desaparèixer el maig del 2007 de l'apartament on passava unes vacances amb els seus pares i els seus germans, uns bessons de divuit mesos. La Madeleine va ser segrestada de l'habitació on dormia mentre els seus pares, Kate i Gerry McCann, sopaven en companyia d'uns amics en un restaurant dins del resort Ocean Club on s'allotjaven.

Més submarins, més munició, més caps nuclears i més tecnologia per a la defensa. En resum, una vella doctrina: "Si vols pau, preparat per a la guerra". El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ho ha dit aquest dilluns d'una altra manera, però el missatge és inequívoc: "Hem de demostrar que estem preparats per garantir la pau a través de la força [...]. Estem directament amenaçats per estats amb forces militars avançades i hem d'estar preparats".

La pregunta del títol sembla poc menys que retòrica. Almenys, si es tenen presents les infinites imatges i els dramàtics testimonis que, des del 7 d'octubre del 2023, arriben des de Gaza. Destrucció sense límit, bombardejos indiscriminats contra població civil amb el resultat de l'assassinat d'infants, dones, homes, gent gran, humiliació de presoners no combatents de Hamàs –també hi ha hagut escenes d'humiliació dels ostatges israelians alliberats– que es fan servir com a escuts humans, anorreament total del sistema sanitari i del sistema d'aigua, ús de la fam com a arma de guerra… Una devastació incalculable, més de 53.000 gazatins morts oficialment, amb tota probabilitat milers més. La població de la Franja trigarà dècades a recuperar-se, si és que sobreviu.