Coutinho

El brasiler és un jugador nascut per desequilibrar i marcar diferències a l’àrea rival. Coutinho va desgastar el rival i va demostrar que té la capacitat de prendre decisions complicades quan cal, accelerant o posant pausa. Va buscar bé els espais, va associar-se amb companys i va xutar en situacions ben complicades. A la segona part no va entendre que calia posar més pausa, però és una assignatura diferent.

]]> El Barça va estar desordenat per atacar i desordenat per defensar. I, de fet, les dues coses es van retroalimentar. L’absència de Sergio Busquets, la falta d’encert i les errades en el posicionament van permetre als vitorians estirar-se i ho van aprofitar. El Barça va estar permeable en els espais oberts, com ja va passar en el partit contra el Celta, fet que va obligar a anar remant contra corrent durant bona part del partit.

]]>

Rakitic

Mai fa soroll però sempre fa el que toca. I, ahir, encara més. Amb més terreny per ocupar i més llibertat com a doble pivot, es va fer l’amo del mig del camp. Va governar la pilota dividida i va guanyar els duels individuals. Ell, que té el rol d’equilibrar, també va desequilibrar, marcant el primer gol amb habilitat i fent la centrada del tercer. Ningú li podrà prendre ja la plaça de soci de Busquets al doble pivot. És insubstituïble.

]]>

Rakitic

La seva excel·lència tàctica és silenciosa, però és una màquina infal·lible d'interpretar situacions correctament, amb pilota i sense. Fent parella al doble pivot amb Busquets, ha tingut concentració i responsabilitat defensiva, ha recuperat pilotes amb notable lectura de passada, ha sigut intuïtiu en la pilota dividida i ha regalat ajudes a tots els companys. Amb pilota, sempre ha donat aire. Un jugador de talent invisible.

]]> Jordi Alba

Cada dia que passa deixa de ser un recurs per convertir-se en un element central de l’atac blaugrana. Apareix per sorpresa amb profunditat, dona sortida al joc per fora, és precís en l’última passada i, sobretot, domina algunes situacions concretes que generen riquesa a l’atac, com la infinita complicitat amb Messi i la connexió amb les desmarcades profundes de Luis Suárez a l’esquena dels centrals. És un lateral amb ànima d’extrem.

]]>

El primer temps

No se li pot retreure res, al primer temps del Barça. Ni tan sols no marcar, ja que el Barça, de gol, en va fer un. Un primer temps de control, possessions llargues al camp del rival, pressió salvatge després de les pèrdues de pilota... L’equip no va cometre errades per no permetre els atacs verticals del València, seleccionant com calia jugar. I rematant, tot i que de manera irregular. El millor primer temps de l’equip amb Valverde.

]]> Piqué-Umtiti

Governen la seva zona sense distraccions ni concessions. Guanyen els duels directes amb suficiència, transmeten seguretat a la resta de l’equip i protegeixen Ter Stegen. A més, ahir van avançar la posició sovint per evitar que el Barça reculés massa. Dominen la presa de decisions i l’execució per provocar una sortida neta de la pilota. Sense cap mena de dubte, el Barça té una de les millors parelles de centrals d’Europa.

]]>

Les àrees

El Barça no acaba de manar durant els partits, però el seu control de les àrees és total. Ter Stegen no va fallar en jugades d’emergència i va transmetre molta seguretat. Tot i que sembla que no es despentina, es tracta de jugades de molt de mèrit de l’alemany. A l’altra punta, Suárez va recuperar l’encert amb dues rematades clau, va caçar les segones jugades i va esvair dubtes amb dos gols per decidir el partit.

]]> L'inici del partit

Els primers 25 minuts van ser els millors del Barça de Valverde, juntament amb els finals al Wanda Metropolitano. L’equip va interpretar a la perfecció els marcatges individuals del Sevilla pressionant amb encert quan calia, mostrant-se actiu amb la pilota i sortint amb rapidesa a les transicions. Només va faltar més contundència amb la pilota, però va ser una declaració d’intencions excitant.

]]>

El primer temps

A la primera part el Barça no va saber reaccionar contra un escenari advers, per la feina d’un Getafe replegat o el mal estat de la gespa. L’equip va tenir una greu incapacitat per augmentar el ritme, i es va deixar endur a una mena de partit que ajudava l’equip local. El Barça es va veure arrossegat a un escenari d’impotència que va acabar amb el gran gol de Gaku, segurament el jugador amb més qualitat dels locals.

]]> Valverde

]]> L'inici del partit

]]> El Barça va madurar el partit amb encert durant els primers 45 minuts. L’exigència física de l’Espanyol va provocar una bona reacció del Barça, ja que no es va posar nerviós, va aguantar el ritme i va forçar les errades d’un rival més cansat a la segona part. Una segona part on es va veure un domini total d’un bon Barça. Amb gols i ritme. Ara, algunes de les claus van venir de la capacitat per anar madurant el partit a la primera part.

]]> Messi

]]> Entrada

]]> Umtiti i Messi

]]> Va col·laborar molt en la pressió, en les recuperacions i a estirar la pressió. En atac va girar tot al seu voltant. Va generar desmarcatges a una banda i l’altra i va col·laborar en curt. Suárez va rematar de totes les maneres possibles i va deixar detalls de qualitat com un punxot extern. Neymar i Messi són jugadors diferents, aspiren a ser els millors del món, mentre que Suárez aspira a ser el millor davanter del món, si no ho és ja.

]]> Un dels grans canvis d’aquestes últimes setmanes ha sigut la recuperació de la mobilitat, l’autoestima i la velocitat en el moviment d’una pilota que ahir va volar. Cada cop que es recuperava o es tenia la pilota, es buscava una passada millor o es feien tocs ràpids cap a un receptor lliure. L’equip va executar molt ràpid després d’un espai de temps, unes setmanes, en què se la passava malament i sense velocitat.

]]>

Pell competitiva

]]>

La tristesa

]]>