10 Fa unes setmanes, la historiadora Eva Serra es preguntava per què el dejuni col·lectiu per la llibertat dels presos polítics i els exiliats es feia a Montserrat -després d’haver-se iniciat als Caputxins de Sarrià i haver continuat al monestir de Sant Pere de les Puelles-, i no a la seu d’un sindicat, per exemple, o de qualsevol altra institució civil, si suposadament vivim en una democràcia, amb institucions públiques compromeses amb els drets humans. Ho qüestionava, precisament, en un dels actes públics d’acompanyament al dejuni que es feia a Montserrat, dins de la campanya Prou ostatges!, organitzada per l’ANC amb altres entitats, seguint una iniciativa pionera acollida a la parròquia de Santa Maria de Cornellà de Llobregat. La seva conferència rememorava la Tancada d’Intel·lectuals feta en aquell mateix santuari, el desembre de 1970, en protesta per les condemnes a mort de sis militants abertzales bascos, acusats de pertànyer a ETA, dictades en el Procés de Burgos.

]]> Des del 26 de març desenes de persones -prop d’un centenar- s’han posat a fer un dejuni col·lectiu per reclamar la llibertat dels presos polítics i els exiliats. Ho fan en relleus d’un mínim de dos dies sense menjar, prenent només aigua, en una acció que es fa itinerant per diferents punts del país, que ha passat pels Caputxins i les Puel·les de Sarrià, pel santuari de Montserrat i el poble ebrenc de Roquetes, entre altres llocs previstos, com els Lluïsos de Gràcia, Sant Cugat, Mollet del Vallès...

]]>