"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

“El meu fill estava enfadat perquè no li volia comprar una joguina i, de sobte, em diu “ets tonta”. Em vaig quedar glaçada i vaig acabar perdent els nervis”, explica la Sílvia, mare d’un nen de vuit anys. Situacions com la que ha viscut fa pocs dies aquesta mare són “cada cop més habituals”, apunta la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Sylvie Pérez. “És normal que els infants s'enfadin, mostrin ràbia o frustració, però mai haurien d’arribar a l’insult”, diu. El motiu que cada cop es produeixi més aquest comportament, segons l’experta, és que “hem deixat de tractar-nos bé”. Hi ha una manca de respecte general –concreta– que porta a atacar les persones en lloc dels fets o situacions que no ens agraden.

Daniel Turienzo (1987) ha treballat de mestre en diferents comunitats autònomes i també ha fet classes a diverses universitats espanyoles. Ara ho fa com a adscrit a la conselleria d'Educació de l'ambaixada d'Espanya al Marroc. Juntament amb el professor Jesús Rogero han escrit Educa Fakes, un llibre que vol desemmascarar les 50 mentides i mitges veritats sobre l’educació espanyola.

“Hola professor, el meu fill sempre té gana a les 10.30 h i el pati és a les 11.00 h. Podria avançar l’hora d’esbarjo?”. “Li agrairia que no utilitzi bolígrafs vermells per corregir els exàmens del meu fill. El vermell és un color molt agressiu i li genera ansietat. Podria utilitzar un rosa pastel o un verd aigua?” Amb aquests exemples el mestre d’educació primària Gerard Alarcón, que té més d’un milió de seguidors a les xarxes socials, feia una paròdia al seu compte d'Instagram, amb casos que no eren reals, de les peticions que actualment fan les famílies al personal docent.

El Pau (nom fictici) es va quedar descol·locat quan, parlant de la immigració, el seu fill, de 15 anys, li va dir que ell no voldria tenir mai una parella "de fora" ni que les seves germanes en tinguessin. "No sabia argumentar el perquè, però implícitament estava dient que això és casa nostra i que les persones immigrants no tenen els mateixos drets. I la nostra família no és sospitosa d'idees extremes, tot el contrari", explica el Pau. Dies després, un amic adolescent del seu fill també va malparlar de la immigració. Al Pau li van saltar totes les alarmes. "Em va fer pensar i em va neguitejar", admet. L'Elena (també nom fictici) també es va quedar sorpresa davant els arguments trànsfobs de la seva filla adolescent quan a casa mai ha escoltat opinions en aquest sentit i l'ambient és més aviat feminista i progressista.

A banda de créixer físicament, els infants també ho fan interiorment. Aquests canvis, com que no són tan visuals, a vegades costen més de percebre. Les criatures progressen gradualment en l'àmbit cognitiu, afectiu, sexual i social. Conèixer les etapes per les quals passen els fills i filles durant el seu desenvolupament psicològic pot ser de gran ajuda per a les famílies perquè facin un bon acompanyament. "S'ha de tenir en compte, però, que cada nen i nena és un món i que, a més, hi ha moltes tipologies de famílies", apunta la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, Sylvie Pérez. Partint, doncs, d'aquesta premissa, com són aquestes etapes en termes generals?

La Gemma, que prefereix no dir el seu cognom i que viu a l'àrea metropolitana de Barcelona, treballa a un supermercat on cobra 1.435 euros nets al mes. La seva parella és operari d’una empresa de components electrònics i té un sou de 1.985 euros nets mensuals. Tenen un fill de deu anys que estudia 5è de primària a una escola pública. Gairebé tot el sou de la Gemma es destina a pagar el lloguer del pis, que puja a 1.065 euros al mes, i a retornar un préstec de 300 euros mensuals que van demanar fa cinc anys per comprar un cotxe. “Arribem a finals de mes molt justos i sovint, quan veiem que no podem fer front a totes les despeses, fem ús de la targeta de crèdit, cosa que vol dir que el mes següent ja el comencem amb el deute de la targeta”, explica.

Quan l'Àlex tenia gairebé cinc anys (ara en té vuit), els seus pares el van portar al logopeda perquè hi havia alguns sons que no pronunciava bé. A banda de fer-li proves fonètiques, van preguntar als pares si el nen tenia una bona coordinació de moviments. "Havíem vist que era una mica maldestre, però res greu", explica la Laura, la mare. Al mateix centre li van fer un test de motricitat que va concloure "certes dificultats lleus en coordinació" per la seva edat. "No és gaire traçut amb el futbol, també li va costar aprendre a anar amb bici...", comenta la mare. Actualment fa bàsquet, cosa que li va molt bé per millorar la coordinació de braços i cames, i música, en la qual treballa els sons també picant de mans i peus. "Amb els anys ha millorat", assegura la Laura.

"Cada curs tinc alguns alumnes que de seguida volen seure el més lluny possible de mi, intenten passar desapercebuts i quan fas una pregunta a classe i busques qui te l'ha de respondre s'amaguen perquè no diguis el seu nom", explica la Sandra, que fa més de deu anys que treballa de mestra de cicle mitjà a una escola de Barcelona. La seva manera de trencar el gel amb aquest perfil d'estudiant, afegeix, és aprofitar les tutories, els canvis de classe o alguna estona mentre fan un exercici a classe per establir-hi una conversa. "És una manera d'intentar conèixer-los més propera que no fent-los preguntes davant de tots els nens i nenes i establir un mínim vincle perquè si tenen algun dubte o problema me'l facin saber", afegeix.

Només ell i un altre company, a qui segurament ja li compraran aquest Nadal, no tenen mòbil a la seva classe de primer d’ESO. Ell en voldria un, però la seva mare ho està endarrerint, sobretot per evitar que accedeixi a les xarxes socials. La mare, la Carme, considera que amb dotze anys el cervell del seu fill encara no és prou madur per "tenir un ordinador a la butxaca". Admet que és dur i dubta si val la pena resistir-s'hi. "Tots els altres tenen mòbil menys jo, sé que ho fas per mi, però et preocupes massa, no soc estúpid, no em passarà tot això que expliquen en els documentals", li diu el seu fill.

ChatGPT, GPT-4, Bard (Gemini) i Claude són algunes de les plataformes d'intel·ligència artificial més populars, també entre els estudiants. Però com sempre acostuma a passar en aquests casos, ja s'han creat diverses eines que poden ajudar els docents a detectar si un treball està creat per una màquina o l'estudiant. Us detallem vuit d'aquestes eines gratuïtes, tot i que també tenen opcions de pagament.

"És una manera molt diferent de com ens ensenyaven a nosaltres les matemàtiques, per tant, has d'assumir que pràcticament no pots ajudar els teus fills i has de posar tota la teva confiança en l'escola. Ara bé, tant el meu fill, que ara ja fa secundària, com la meva filla, que està a primària, s'han mostrat molt motivats a l'hora de fer matemàtiques amb aquest mètode, en part, per la gamificació de la seva apli. Personalment, com a aprenentatge crec que és molt millor que el que jo vaig rebre i pel que fa als resultats acadèmics en tots dos casos han estat bons", explica l'Anna, que és mare d'una nena que estudia 5è de primera i d'un noi que fa 4t d'ESO en un centre concertat de Barcelona.

Barcelona, Sant Cugat i la demarcació de Girona són les zones on viuen la Neus, el Xavi, la Ruth i l’Oriol. Tot i els quilòmetres que els separen, tenen en comú que els seus fills, que estan entrant a l’adolescència, porten al canell un rellotge que permet geolocalitzar-los i que puguin fer o rebre trucades de les persones que les famílies hagin autoritzat prèviament. Però no només ells han optat per aquest dispositiu: en els quatre casos, la majoria de companys de classe dels seus fills o amics també el porten.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

Amb l'inici de curs us volem proposar quatre plataformes que poden ajudar docents, escoles i famílies a facilitar la feina, a més de millorar la comunicació. Dues d'elles estan creades a Catalunya i les altres dues s'utilitzen a escala mundial.

Evitar que un infant tingui l'autoestima baixa és una de les preocupacions que ha aflorat en les famílies en l'actual criança. És habitual sentir frases com "ets el més valent" o "la més intel·ligent". Però què passa quan la criatura té una autoestima massa elevada? Com la poden detectar els progenitors? Es pot revertir la situació?

És la primera de riure's dels seus errors com a mare. De fet, molts d'ells Alba Carreres, periodista i publicista i mare de dos infants, un d'ells neurodivers, els recull en el seu últim llibre Criar amb humor (Rosa dels Vents).

El comportament d'un nen es pot millorar amb una bona alimentació. Ho assegura la psicòloga infantil Maria Lluïsa Ferrerós, que explica en el seu nou llibre Dime qué come y te diré cómo se porta (Planeta) com aconseguir-ho.

A l’estiu és habitual veure a la platja, o senzillament sopant, progenitors amb el mòbil a la mà fent fotografies dels seus fills per, després, penjar-les a les xarxes socials. És aconsellable fer-ho? I si es fa ¿què s’ha de tenir en compte? Adriana Auset, advocada especialitzada en dret familiar, resol alguns dels dubtes.

“Utilitzo una tècnica d’estudi, Pomodoro, que consisteix en posar-te un temps per estudiar i un per descansar. Me l’he adaptat perquè m’agrada fer sessions més llargues, i el que faig és estudiar una hora i descansar vint minuts”. Ho explicava Eric Mateu, un dels dos estudiants que aquest juny ha obtingut la millor nota de la selectivitat, amb un 9,9, en una entrevista a El Món a RAC1. El mètode el va idear de manera espontània un universitari, Francesco Cirillo, en la dècada dels 80 per millorar la seva concentració i eficiència a l’hora d’estudiar. El nom prové del popular temporitzador de cuina amb forma de tomàquet (pomodoro, en italià) que precisament utilitzava Cirillo per controlar el seu temps d’estudi.