Kaleb Rashad és el director executiu de High Tech High, una xarxa de 16 escoles i instituts públics que treballen per projectes científics i artístics a San Diego (EUA). Va aterrar a Catalunya per tancar les jornades Àgora Educació 2022, organitzades per la UManresa i la Universitat de Vic.

Una recerca ràpida a la web de l'ARA permet veure que quan parlem d'universitats, sovint fem referència als rànquings que sortosament indiquen que les facultats catalanes són les millors d'Espanya i destaquen entre les millors del món. Però tot això podria canviar. El catedràtic de ciència política de la UPF Carles Ramió ha publicat un nou llibre amb el títol La universitat, a la cruïlla, que, a banda d'inaugurar el projecte UPF Knowledge per transferir a la societat el coneixement que es genera a les facultats, analitza la situació actual i el futur de les institucions més ben valorades pels catalans.

Coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència, l'Assetjament Escolar i el Ciberassetjament, el Congrés dels Diputats ha rebut aquest dijous més de 230.000 signatures que demanen canvis concrets als protocols. Les signatures, recollides a través de la plataforma Change.org, han arribat de la mà dels pares de la Kira, la nena de 15 anys que es va suïcidar a Barcelona el juny del 2021 després de patir bullying: han demanat que assetjar companys de classe sigui considerat un delicte, que quan un alumne es canvia de centre per aquest motiu consti als documents perquè existeixin estadístiques reals d'aquesta problemàtica i que si quan la família adverteix a l'escola que el seu fill pateix assetjament el problema persisteix hi hagi una conseqüència legal per als docents.

La mateixa setmana que els docents del nou Institut de Logística de Barcelona, el nou centre de formació professional anunciat a bombo i plateret fa uns mesos, es queixen que no tenen ordinadors, connexió a internet ni fotocopiadora, representants de l'institut expliquen la seva experiència en una taula rodona al 8è congrés de FPEmpresa, a Sant Sebastià. Es tracta de la principal trobada del sector de la formació professional, que organitza cada any l'Associació de Centres de FP de tot l'Estat. Aquest any, s'hi han reunit més de 600 professors i equips directius amb l'objectiu d'aprofundir i debatre sobre com han de ser els centres de FP del futur. Un tema que està sota revisió ara mateix, aprofitant l'aprovació de dos decrets del ministeri d'Educació que han de desplegar la nova llei espanyola de FP: entre altres novetats, s'aprovarà la creació d'una xarxa de 50 centres d'excel·lència que funcionaran com a petits centres d'investigació, formant altres centres i transferint coneixement, a canvi de rebre més finançament.

Hi ha un restaurant a Barcelona on el menjar és la cosa menys important. La prioritat és la història personal i la motxilla que carreguen cadascun dels catorze treballadors. Són nois i noies que "no han trobat el seu lloc a l'escola ordinària" i que el sistema educatiu "ha centrifugat", però han trobat un salvavides que es diu Fundació el Llindar, una escola de noves oportunitats que des del 2004 ofereix una proposta formativa a uns 400 joves en risc d'exclusió social cada any, sigui amb l'itinerari formatiu d'imatge personal, automoció, fabricació digital o restauració. Els que opten per la restauració es formen a l'escola-restaurant que la fundació té a l'Hospitalet i ara alguns han fet el salt a la seva primera feina "de debò": ja no són alumnes, ara són caps de sala, cambrers, cuiners. L'objectiu ha passat de reconduir joves expulsats del sistema educatiu a generar treballadors ben preparats per al mercat laboral.

Nou capítol en l'eterna batalla judicial sobre el català a les aules. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha publicat dues resolucions que obliguen dues escoles a seguir aplicant el 25% de castellà perquè els jutges consideren que les lleis aprovades pel Govern i el Parlament no anul·len ni contradiuen les sentències prèvies del TSJC sobre el tema. Fins ara hi havia sentències judicials que afectaven 48 aules de 27 centres. D'aquests 27 centres, 10 estaven aplicant un 25% de castellà en alguna classe basant-se en unes mesures cautelars dictades pel TSJC, i la resta (17), ho feien amb sentència (8 estaven recorregudes al Suprem i la resta eren fermes). Les resolucions publicades ara pel TSJC afecten dues escoles que estaven fent un 25% d'acord amb unes mesures cautelars perquè així ho havien demanat dues famílies, representades pel mateix advocat.

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més abandonament escolar prematur, només per darrere de Romania: el 13,3% dels joves d'entre 18 i 24 anys només tenen l'ESO, tot i que la xifra és molt més elevada entre els homes (16,7%) que entre les dones (9,7%). Encara que les dades –sempre influïdes per la salut del mercat laboral– van millorant, el tema és "de màxima preocupació" entre els països desenvolupats, perquè deixar d'estudiar té conseqüències molt negatives individualment però també col·lectivament. Fins ara, diversos estudis han constatat que el fracàs escolar afecta més els nois que les noies i més els alumnes amb baix nivell socioeconòmic que els més benestants, però ara una nova investigació ha volgut indagar en les causes i les solucions a aquestes diferències. La conclusió de la recerca del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) és que la poca satisfacció amb l'escola, la menor dedicació als deures i els pocs referents mestres masculins podrien ser variables que expliquen l'abandonament escolar "desproporcionat" entre els nois i entre els alumnes pobres.

Hi ha poques dades disponibles, però totes indiquen el mateix: la pandèmia ha causat una "profunda pèrdua d'aprenentatges" i ha agreujat les desigualtats educatives. L'impacte ha sigut especialment greu entre els estudiants que ja partien d'un rendiment acadèmic inferior i els que tenen una situació socioeconòmica pitjor. Per ara, les úniques evidències de la magnitud del problema són els resultats de les competències bàsiques, fets públics fa un parell de mesos, que evidencien un retrocés greu dels alumnes de 4t d'ESO, sobretot en matemàtiques i anglès. En comparació amb l'any 2020, la puntuació va caure 9,1 punts en matemàtiques i 6,2 en anglès.

Tot a punt per rebre, a partir d'aquest dilluns, el 1.590.000 alumnes que ompliran les aules de les escoles i, a partir de dimecres, les dels instituts. El curs 2022-23 serà un curs de canvis: hi ha nou calendari, nous currículums, un nou batxillerat i noves polítiques educatives, entre les quals destaquen la baixada de ràtios a I3 i la gratuïtat d'I2 a les llars d'infants públiques. I també serà un curs amb (almenys per ara) més pau social, després de l'acord entre els sindicats i la conselleria per reduir una hora lectiva a tots els docents a canvi de desconvocar les vagues.

Les universitats reservaven fins ara places per a estudiants amb discapacitat, esportistes d'alt nivell, alumnes d'ètnia gitana, majors de 25 anys i majors de 45 anys. La Norai Taheri no forma part de cap d'aquests col·lectius, però podrà estudiar educació social a la Universitat de Barcelona (UB) gràcies a una nova reserva de places que s'ha començat a aplicar aquest any: es guardarà una plaça a cada grau de les universitats públiques per a joves tutelats o extutelats per la Generalitat. En aquesta primera convocatòria, vuit tutelats o extutelats per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) han entrat a la universitat, sis dels quals ho han fet sense necessitar la quota reservada perquè tenien prou nota. La Norai diu que hauria pogut estudiar en una altra universitat. "Però el meu objectiu era fer-ho a Barcelona", assegura, cosa que podrà fer gràcies a les places reservades per a joves com ella. "La mesura facilita l'accés a la universitat a nois que per situacions personals no tenim les oportunitats suficients per poder estudiar i treballar alhora", explica la Norai, que demana "més places" perquè saber que hi ha lloc pot "incentivar" els altres extutelats a fer el pas d'anar a la universitat.

Que les proves d'accés a la universitat es reformaran ja se sabia (així ho diu la llei), però fins ara se'n desconeixien els detalls. El ministeri d'Educació ha plantejat aquest dimarts la seva proposta per a la nova selectivitat: segons l'esborrany presentat a les comunitats autònomes, les proves d'accés a la universitat (PAU) tindran menys exàmens i inclouran una prova de maduresa. Ara s'obre un període per fer aportacions i, malgrat que s'havia anunciat que el nou model entraria en vigor el 2024, el document del ministeri parla d'una aplicació progressiva fins al 2025-26. És la reforma més important de les PAU des que van ser creades, fa més de quatre dècades.

El batxillerat tal com el coneixíem fins ara es pot donar per enterrat. El curs que ve entrarà en vigor un nou decret perquè aquest període de la formació no obligatòria sigui més competencial i flexible. Ho marca la nova llei d'educació espanyola, però fa anys que ho reclamen molts alumnes i professors que, més o menys organitzats, han demanat insistentment un nou model que superi el memorístic i avanci cap a una aplicació pràctica dels coneixements. Des de fa anys, els dos cursos de batxillerat s'enfoquen bàsicament a superar les proves d'accés a la universitat, les PAU. És veritat que hi ha excepcions –centres que fan batxillerats professionalitzadors, per projectes o en tres anys–, però el cert és que les PAU encara condicionen el mètode d'aprenentatge: són dos anys en què s'entrena els alumnes a superar uns exàmens, malgrat que el 30% dels estudiants de batxillerat al final no fan la selectivitat. I si la manera d'aprendre ha de canviar, també ho haurà de fer la manera d'avaluar. I és aquí on han destinat els seus esforços mig centenar de professors, coordinats per l'expert en neuroeducació David Bueno, que han preparat exàmens de mostra que es faran arribar als instituts. I que, al final, podran servir d'inspiració per fer la futura selectivitat, que s'estrenarà el 2024.

Per primera vegada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat les mesures cautelars que demanava una família que volia el 25% en castellà per al seu fill, que fa primer de primària en una escola de Barcelona. Segons ha avançat TV3 i ha confirmat l'ARA, la conselleria d'Educació va rebre divendres el text, en què la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC, que és la que ha assumit les sentències del castellà a les aules, al·lega que no pot decretar les mesures que vol la família perquè hi ha una nova normativa aprovada per la Generalitat que prohibeix "expressament" regular per percentatges l'aprenentatge de les llengües a l'escola.

"Jo, ara mateix, no podria estudiar matemàtiques". La frase és de Jaume Franch, degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, i la diu per exemplificar l'espectacular pujada de les notes de tall d'aquest grau en els últims anys. A la UB, on ell va estudiar, l'any 2011 els estudiants que tenien un 6,8 de mitjana entre el batxillerat i la selectivitat podien entrar a la carrera; vuit anys després, el 2019, el llindar ja havia crescut fins a l'11,6, i aquest any, el 2022, ha assolit tots els rècords i s'ha enfilat fins al 12,7. "Sempre hem omplert amb gent molt motivada per les matemàtiques, però ara són estudiants que han de ser boníssims amb tot, també amb història o llengües", explica Franch. Segons el rànquing oficial –que per primera vegada exclou els dos dobles graus de física i matemàtiques perquè només tenen 20 places–, aquest any i per primera vegada el grau de matemàtiques a la UPC, amb 55, és el que té la nota de tall més alta de Catalunya, un 13,254. Què ha passat al sector per arribar fins aquí?

Uns 40.000 estudiants catalans s'enfrontaran aquesta setmana als exàmens de la selectivitat i, en funció de la nota que treguin, tindran la porta més o menys oberta per entrar a la carrera universitària que volen. És, per tant, una setmana de nervis davant d'un moment decisiu. A 6.000 quilòmetres de Catalunya, els estudiants de Nova York també han de fer cada any el SAT, un examen tipus test que consta de cinc proves (anglès, matemàtiques, història, història dels EUA i ciències) i que, com les PAU, és un filtre per entrar a la universitat. Però enguany hi ha un miler d'alumnes que han estat redimits de fer aquestes proves. La responsable de l'alliberament és Ann Cook, una professora d'història que va aconseguir fa 10 anys que els estudiants d'una quarantena d'instituts públics de Nova York no haguessin de fer els exàmens habituals per entrar a la universitat. "Hi ha altres maneres de mostrar què saben i què poden fer els alumnes", afirma a l'ARA Cook, que va estar de visita fa uns dies a Barcelona, convidada per la Fundació La Caixa i Catesco, per participar en la Conferència Mundial d'Educació Superior de la Unesco.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) ha ordenat l'execució forçosa del 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya. En una interlocutòria, els magistrats obliguen el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a "dictar les instruccions i establir les garanties de control" que siguin necessàries perquè en un període de quinze dies "tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata" un 25% de castellà a l'escola. Els jutges consideren que per garantir "la utilització vehicular normal" de les dues llengües, els alumnes han de fer castellà "i una altra assignatura o matèria de caràcter troncal" en aquest idioma.

L'assetjament escolar podria afectar un de cada tres alumnes arreu del món, segons la Unesco. A Catalunya, el 25% dels nens de primària diuen que són víctimes de bullying i més de la meitat dels adolescents s'han vist involucrats en alguna situació de violència entre iguals a l'escola, segons dades de la Fundació FC Barcelona. Unes dades que evidencien que és un problema social de primer ordre que, malgrat tot, potser no té el ressò mediàtic que es mereix. Aquests dies, però, ha tornat a revifar el debat, perquè avui és el Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar i perquè ha coincidit amb els fets a l'Institut Cassà, a Cassà de la Selva.

Durant els mesos de confinament, Josep Gallifa i Albert Sangrà van posar-se en contacte per analitzar com la pandèmia estava accelerant la transformació que ja vivien molts sistemes universitaris. El resultat és un llibre en obert que publica Editorial UOC amb un recull d'entrevistes a grans experts per "fer pensar" i fer emergir les "tensions i debats" que planen sobre el sector.

Per contrarestar els discursos "frívols i irresponsables" en què s'ha mogut el debat sobre la llengua a l'escola en les últimes setmanes, Òmnium Cultural ha volgut donar veu a la comunitat científica en matèria lingüística i educativa. I una idea sembla força clara: ni venim d'una Edat d'Or del català a l'escola ni tot està perdut. Amb tots els estudis que es fan que demostren el retrocés de l'ús del català dins i sobretot fora dels centres, els experts apunten que aquest "bany de realitat" ha de servir per obrir nous discursos i noves idees amb una premissa imbatible: l'escola és la institució per garantir la igualtat d'oportunitats també en llengua, però això no significa que tingui tota la responsabilitat de remuntar l'ús del català.