<![CDATA[Ara Balears - Susan McKay]]> 10 <![CDATA[La fi d’Irlanda del Nord]]> Havia de ser un any de celebracions, però Irlanda del Nord, creada el 1921, no està per a gaires festes durant aquest centenari. Els seus defensors més fervents, els unionistes que creuen que el territori ha de ser sempre part intrínseca del Regne Unit, estan sumits en el caos. El seu principal partit ha fet fora dos líders en qüestió de setmanes, mentre que una minoria indignada ha sortit al carrer enarborant banderes i amenaçant amb recórrer a la violència. I el govern britànic, pel fet d’acordar el Brexit, ha creat una nova frontera al mar d’Irlanda. Trista recompensa per a “la part més lleial de la Gran Bretanya”, tal com la va definir James Craig, primer ministre d’Irlanda del Nord després de la seva fundació. Però el petit estat protestant ja no és el que era. Mentre el país s’encamina cap a una majoria catòlica, la força política abans dominant, l’unionisme, no està ara en sintonia amb la comunitat que tradicionalment li donava un suport acrític. I per molt que s’ompli la boca amb la integritat territorial del Regne Unit, el primer ministre, Boris Johnson, ha deixat clar que el seu govern es desprendrà alegrement d’aquest últim fragment de l’Imperi Britànic si continua posant obstacles al Brexit.

]]> <![CDATA[No, l’Església no s’estima Irlanda]]>

El 26 d’agost, mentre els fidels es congregaven per assistir a una missa oficiada pel papa Francesc al Phoenix Park de Dublín, un grup nombrós de persones es reunia al Jardí del Record de la ciutat en un acte que van anomenar Stand for Truth [En Defensa de la Veritat]. A les tanques s’hi havien penjat desenes de parells de sabatetes de nadó.

]]>