<![CDATA[Ara Balears - Pablo Feu]]> 10 <![CDATA[La deriva cap al canibalisme habitacional]]> Quan es tracta d’analitzar el paper que juga Airbnb en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona, s’han de contraposar les dades amb la realitat. Si entro a la pàgina digital d'Airbnb només hi veig ofertes de lloguers per dies, i cap pel mínim de 3 anys que exigeix la llei d’arrendaments urbans pels habitatges. Les ofertes de pisos estàndard de dues habitacions no baixen dels 100 €/dia, cosa que suposa una rendibilitat potencial per al seu propietari de 3.000 €/mes. I Airbnb demana fins a un 20% de comissió. Si consulto les dades publicades per l’Observatori de Turisme a Barcelona l’any 2018, constato que l’any 2017 Barcelona va obtenir la primera posició en el rànquing de turisme de reunions, i això indica que Barcelona acull molta gent de pas per feina que necessita un allotjament temporal com el que Airbnb gestiona. Si consulto l’'Anuari Estadístic de l’Ajuntament de Barcelona' de l’any 2018, observo que el 2017 les pernoctacions de turistes en habitatges d’ús turístic van ser 8.563.594, i en apartaments turístics (els que Airbnb pot gestionar), 708.671. Si consulto el XXIII informe semestral de l’evolució del mercat immobiliari a la ciutat de Barcelona, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra, comprovo que l’any 2017 el 40% de totes les operacions immobiliàries efectuades a la ciutat tenien com a objectiu la inversió, arribant al 84% a la Barceloneta. Si tenim en compte que els inversors el que busquen és el màxim rendiment possible dels immobles, concloc que el 40% de les operacions immobiliàries a Barcelona són potencialment destinades a generar pisos de lloguer per dies. Si consulto la publicació del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’evolució de la renda familiar a la ciutat entre els anys 2000 i 2016, constato que entre l’any 2007 i el 2016 el creixement de les rendes familiars ha sigut negatiu en un -1,81%. I si consulto les dades publicades per la secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya sobre l’evolució del mercat de lloguer a Barcelona, observo que la renda mitjana de lloguer s'ha incrementat un 12,48% (en algunes zones ha superat el 20%). Comprovo, doncs, que, de mitjana, les rendes de lloguer han crescut en 10 anys un 14,29% més que la renda familiar. Finalment, les dades de l’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge revelen que l'any 2013 la població de Barcelona que canviava d’habitatge i es quedava a viure a la ciutat era el 77,6% i al mateix barri el 25,8%, però el 2016 aquestes dades han passat al 73% i al 21,7%, respectivament.

]]> <![CDATA[El preu de l’habitatge i les actuacions públiques de rehabilitació urbana]]>

A Barcelona, la cobertura de la ronda del Mig, l’obertura de la rambla del Raval, la reforma de la Barceloneta, la remodelació del Mercat de Sant Antoni i la futura remodelació de la presó Model són actuacions de rehabilitació urbana que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones que habiten el seu entorn. Però, en realitat, moltes d’aquestes actuacions acaben definitivament amb el dret dels habitants a viure i quedar-se al seu barri després de la reforma. Per què passa això?

]]>