10 És ben sabut que la cultura obre la curiositat, desperta la imaginació, allibera els sentits, fa fluir les emocions; ens fa més permeables a la bellesa, al pensament, a les noves idees; també interpel·la i estimula el sentit crític, ofereix altres visions de la realitat i assenyala la necessitat de canviar-la; proposa la diversitat com una riquesa; dona valor a la vida, celebra la llibertat, és una eina de transformació individual i col·lectiva, crea convivència de qualitat i teixeix una societat. Però la cultura també és fràgil i, per això, cal acaronar-la. Sovint és una aposta a mitjà o llarg termini. El seu temps no és el de la política en minúscules, una política que sovint oblida que és un deure principal de totes les institucions posar la cultura a l’abast de tothom, perquè és un dret fonamental de la persona. El 'primum vivere' és també una realitat.

]]>