10 L’estat liberal, entès com a garant de la seguretat i la pau dins el seu territori, va evolucionar durant al segle XX per passar a assumir la corresponsabilitat en el benestar econòmic i social de la població. Es tracta d’un fenomen que cristal·litza en la llei fonamental de Bonn del 1949 i el concepte d’estat social, que esdevingué una referència per al constitucionalisme europeu. La Constitució espanyola no en va ser una excepció, ja que en el seu article 1 es refereix a l’Estat com a “social i democràtic de dret”. Només cal sumar dos més dos per entendre que aquesta concepció de l’Estat és alhora causa i conseqüència de l’auge dels partits socialdemòcrates durant la segona meitat del segle XX.

]]> Utilitzar el benestar individual a curt termini com a mesura de totes les coses s’ha convertit en una màxima del nostre temps. Les múltiples versions que se’n deriven han estat objecte de rius de tinta durant els últims anys: l’hedonisme en el consum, les relacions de parella efímeres, el culte a la imatge i l’expressió de qualsevol opinió en missatges curts i explosius en són només alguns exemples. La prevalença de l’individu per sobre del grup ha transformat les relacions en dinàmiques de suma zero, en les quals els guanys que uns capten van en detriment dels que reben els altres, de manera que tots plegats ens convertim en incapaços de crear dinàmiques col·laboratives de guany compartit. Els individus entrem així en competència, reproduint lògiques de mercat en les relacions humanes, buscant maximitzar el benefici individual i reduir-ne els costos, fins i tot en les decisions d’àmbit més personal. La construcció de projectes col·lectius, desenvolupats al capdavall per persones, es fa difícil quan el punt de partida de l’acció del nostre dia a dia s’individualitza fins a aquest punt.

]]>