10 S’acaba l’octubre al calendari, i no cal esperar al novembre per sentir-nos ja en la campanya electoral. Fa setmanes que la competició partidista i les desconfiances ho impregnen tot, mentre al carrer segueixen vius la transversalitat del poble i el reclam estèril d’unitat cap als representants polítics, convertit en una mena de reny exigent i incòmode que es tradueix en “Estigueu per la feina, resolgueu els problemes i deixeu-vos de picabaralles, enrocaments i tacticismes”. Al carrer el descontentament és múltiple, per la pèrdua acumulada de drets socials i per la pèrdua de drets civils i polítics. I la tensió creix quan l’única resposta és a cop de no derogar lleis com la mordassa o la reforma laboral, o no regular el preu dels lloguers; o a cop d’empresonaments, negació de representació política, sentències, porres i escopetes policials per reclamar el dret a decidir.

]]> “Cal una desmilitarització dels departaments de policia perquè no semblin exèrcits d’ocupació”. La frase no és d’un gran pensador pacifista ni d’un activista antiglobalització. La va pronunciar fa uns dies el candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units Bernie Sanders. I em sorprenc a mi mateixa citant un polític d’un país que no ha excel·lit, precisament, per disposar de polítiques de seguretat exemplars, i membre d’un partit amb el qual mantinc una ampla distància ideològica.

]]>