Donald Trump assegura que Israel està disposat a acceptar un alto el foc a Gaza de 60 dies, després de 21 mesos de guerra indiscriminada que l'ha portat a ser acusat de genocidi als tribunals internacionals. Les fonts més conservadores parlen de 60.000 morts i de la destrucció del 70% de les cases i del sistema sanitari de la Franja, on l'exèrcit israelià imposa també un setge de fam. En una publicació a Truth Social, el president dels Estats Units ha dit: "Israel ha acceptat les condicions necessàries per a un alto el foc de 60 dies, durant el qual treballarem amb totes les parts per posar fi a la guerra". Netanyahu, que dilluns viatjarà a Washington, ha deixat clar que no està disposat a un acord amb l'organització islamista: "No hi haurà Hamàs"

La siderúrgica basca Sidenor ha anunciat que "suspèn la venda d'acer" a Israel després de la polèmica pels enviaments d'aquest material a Israel Military Industries, una filial l'Elbit Systems, l'empresa pública que és el principal proveïdor d'armes a l'exèrcit israelià. Tot i això, la companyia no ha volgut aclarir a l'ARA si aquesta suspensió ha arribat a aturar l'enviament de 122 tones d'acer en un vaixell que va salpar ahir del port de Barcelona, tot i la querella interposada per la Comunitat Palestina de Catalunya per dos suposats delictes de contraban i complicitat amb el genocidi. L'enviament ha estat denunciat pels sindicats bascos com una col·laboració amb l'atac al poble palestí.

Les treves són moments per al màrqueting militar: els països agressors solen magnificar els danys infligits i els agredits intenten minimitzar-los. I enmig de la polseguera de les bombes costa molt de veure-hi clar. Així, Donald Trump va dir que en l'atac del 22 de juny havia "arrasat" les instal·lacions nuclears iranianes. L'Iran, en canvi, assegura que el dany ha estat molt menor del que s'havien imaginat inicialment. L'única font fiable, els inspectors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), no tenen permís per comprovar in situ l'estat de les instal·lacions nuclears. I tampoc se sap si Teheran va moure els 400 quilos d'urani que segons l'agència havia arribat a enriquir per sobre del 60% abans de l'atac. I encara és més difícil de calcular l'impacte polític: si ara a l'Iran, després del pitjor atac que ha patit des de la guerra amb l'Iraq dels anys 80, les veus que reclamen armament nuclear per protegir-se són més i més poderoses.

L'atac d'Israel a l'Iran que va començar divendres ha creat una espessa cortina de fum sobre la catastròfica situació a Gaza després de gairebé 20 mesos de bombardejos indiscriminats i d'estricta restricció de l'entrada d'aliments, medicines i combustible des del 2 de març. Els atacs israelians sobre la Franja no s'han aturat ni un moment des que divendres Tel-Aviv va iniciar la guerra contra Teheran. Als punts de repartiment d'aliments instal·lats en cooperació amb els Estats Units s'informa de fins a 300 palestins assassinats quan anaven a recollir menjar desesperats per alimentar les seves famílies des que es va posar en marxa el sistema, dels quals 23 ho han estat en un sol incident aquest divendres al punt de Netzarim al centre de Gaza. A més, els bombardejos continuen i només dijous van costar la vida a més de 50 palestins. Però ara tota l'atenció internacional se centra en la crisi amb l'Iran i les tèbies crítiques expressades contra l'ofensiva a Gaza des de la Unió Europea s'han apagat, invocant un altre cop el dret d'Israel a defensar-se davant la suposada amenaça nuclear iraniana. Europa i els Estats Units tornen a tancar files darrere d'Israel i a ignorar els palestins mentre els esborren del mapa.

L'atac d'Israel a l'Iran sembla implacable. Encara que ni Tel-Aviv ni Teheran són transparents amb els danys patits, queda clar que la cúpula militar i científica del règim iranià ha estat decapitada i que s'han destruït instal·lacions militars (sobretot bateries de llançament de míssils terra-terra i terra-aire, a més de diferents bases), equipaments nuclears, la seu de la radiotelevisió i refineries de gas. Almenys 240 iranians han mort, segons xifres oficials. Teheran ha contraatacat amb atacs sobre instal·lacions militars i barris civils israelians que han deixat 24 morts i han causat danys importants en grans ciutats com Tel-Aviv o Haifa. Un nivell de destrucció que probablement el país no havia viscut mai.

Israel va llançar divendres un atac sense precedents contra l'Iran, amb centenars de caces i drons contra l'exèrcit i el programa nuclear iranians. L'Iran hi va respondre amb centenars de míssils, que van aconseguir superar les defenses antiaèries israelianes i van colpejar Tel-Aviv. Els atacs i contraatacs han continuat fins avui i també l'escalada dialèctica: el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit que atacarà "tots i cadascun dels objectius del règim dels aiatol·làs" i Teheran que els seus contraatacs continuaran "allà on sigui necessari i fins que sigui necessari". El món conté la respiració davant d'una escalada que pot desestabilitzar tota la regió, mentre a l'ombra de la guerra regional continua el genocidi a la Franja de Gaza.

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu ha justificat l'atac contra l'Iran com una acció preventiva per aturar el programa nuclear iranià, i ha assegurat que Teheran ja té capacitat per construir ni més ni menys que nou bombes atòmiques. Tel-Aviv assegura que ha presentat les proves als Estats Units, però no s'han fet públiques. Dins i fora d'Israel l'acusen, en canvi, d'haver actuat ara per fer descarrilar les negociacions en curs entre l'administració Trump i el règim dels aiatol·làs, per arrossegar el Pentàgon a una guerra contra Teheran i per desviar l'atenció del genocidi a Gaza, que els seus aliats havien començat a criticar. Fa vint anys que Israel assegura que l'Iran està a punt de convertir-se en una potència nuclear i ara els seus atacs han anat molt més enllà de les instal·lacions nuclears i apunten a un intent de canvi de règim.

Israel creu que ha aconseguit el control del cel sobre l’Iran i ha advertit que "Teheran cremarà" si es disparen més míssils contra el seu territori. Però els líders iranians es mantenen desafiants i hores després d'aquesta amenaça han tornat a llançar dos atacs amb míssils que ha deixat vuit morts. També han promès una resposta "severa" mentre amenacen de tancar l’estret d’Ormuz, per on passa una gran part del trànsit mundial de petroli, i les bases militars dels aliats d’Israel al Pròxim Orient.

En els pitjors moments de l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza i en ple atac d'Israel contra l'Iran, 25.000 persones, segons l'organització, i 18.000, segons la Guàrdia Urbana, han tornat a recórrer aquesta tarda el centre de Barcelona per reclamar la fi del genocidi a Palestina i la ruptura de relacions institucionals i comercials amb Israel. Sota el lema “Aturem el genocidi a Palestina, prou comerç d’armes amb Israel”, la protesta ha desbordat les expectatives i la marxa s'ha hagut d'aturar abans del final previst a la plaça Sant Jaume.

Israel ha llançat aquest divendres un atac sense precedents contra l'Iran: ha bombardejat instal·lacions nuclears i militars i ha matat alts comandaments i científics responsables del seu programa nuclear. El govern de Benjamin Netanyahu ha advertit que "només és el principi" i ha posat el Pròxim Orient a un pas d'una guerra regional a gran escala. L'Iran ha respost amb dues onades de míssils balístics que han aconseguit superar la Cúpula de Ferro, el sistema de defensa antiaèria israelià, i han colpejat Tel-Aviv. El líder suprem, Ali Khamenei, ha considerat l'atac israelià una declaració de guerra i ha promès "no deixar impunes aquests crims".

Els Estats Units han ordenat l'evacuació parcial de la seva ambaixada a l'Iraq i han autoritzat la sortida voluntària dels familiars del seu personal diplomàtic a Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units a causa de la "creixent tensió" a la regió. El motiu són les informacions sobre un possible atac imminent d'Israel contra l'Iran, del qual informen diversos mitjans nord-americans. Mentre les converses entre Teheran i Washington per arribar a un acord nuclear semblen estancades, mitjans com el New York Times i la CBS afirmen que Tel-Aviv es prepara per atacar el règim iranià "aviat" i sense el suport dels Estats Units, citant fonts nord-americanes i europees sense especificar.

Yara Hawari, doctora en polítiques del Pròxim Orient per la Universitat d'Exeter, és la codirectora del think tank palestí Al-Shabaka i una de les veus palestines més reconegudes avui. Ha visitat Barcelona per participar en el congrés internacional Palestina. Marcs, Reflexions i Perspectives, organitzat pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB.

Fa 20 mesos que tornem a sentir a parlar de la Franja de Gaza, on l'exèrcit israelià continua acarnissant-se amb la població civil: segons Unicef, 50.000 criatures han estat assassinades o ferides, i segons l'ONU, el bloqueig a l'ajuda humanitària ha causat la crisi de fam més greu del món. El genocidi en curs en aquest petit racó de la Mediterrània –té unes dimensions semblants al Maresme– l'ha tornat a posar intermitentment sota el focus. Però són pocs els que coneixen el seu origen: va ser Israel el que va crear la Franja de Gaza, fa gairebé vuit dècades. Ara, l'arrasa.

Omar El Akkad (El Caire, 1982) va néixer a Egipte, es va criar a Qatar i quan era un adolescent els seus pares el van arrossegar fins al Canadà. Ja era prou gran per adonar-se que, en aquell nou entorn, les botigues de discs venien l'àlbum de Nirvana amb la portada d'un nadó nu sense censura. O que podia anar a la biblioteca i agafar en préstec el llibre que volgués. Va créixer idealitzant els Estats Units com la pàtria de la llibertat i es va fer una carrera com a periodista amb el diari canadenc Globe and Mail, per a qui va cobrir la invasió de l'Afganistan, la guerra de l'Iraq, la presó de Guantánamo o les revolucions de Tunísia i Egipte el 2011. Ha publicat dues novel·les reconegudes amb diversos premis, American war, que imagina uns Estats Units destrossats per la guerra i el canvi climàtic, i What a strange paradise, la història d'un nen sirià que sobreviu a un naufragi a Grècia. Malgrat tots els desastres que han vist els seus ulls, continuava pensant que Occident era un bon lloc per viure. Fins que va arribar la resposta als atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. Ara ha visitat Barcelona per presentar el seu nou llibre Algun dia tothom hi haurà estat sempre en contra (L'Altra Editorial, edició en castellà de Libros del Kultrum).

L'exèrcit israelià ha declarat "zones de combat" els camins que condueixen als quatre punts de distribució d'aliments de la Gaza Humanitarian Foundation (GHF) i els ha qualificat de "prohibits" per als palestins, l'endemà que almenys 27 palestins fossin assassinats quan intentaven recollir l'ajuda, segons les autoritats de la Franja.

L'exèrcit israelià ha matat en les últimes hores almenys 27 persones que esperaven per recollir ajuda humanitària en un punt de repartiment a Rafah, al sud de Gaza. Segons el ministeri de Sanitat de l'administració de Hamàs, hi ha també 90 ferits, alguns dels quals greus. En un comunicat, els militars israelians han admès que havien disparat contra la gent amb el pretext que havien vist "sospitosos" que s'havien apartat del camí marcat. Amb aquest atac, però, ja són almenys 102 les persones assassinades i 490 les ferides en els vuit primers dies de funcionament dels punts de distribució d'aliments del nou mecanisme implantat pels Estats Units i Israel a la Franja. L'anomenada Gaza Humanitarian Foundation (GHF) ha estat rebutjada per tots els organismes internacionals sobre el terreny i l'ONU ja ha demanat una investigació independent sobre les matances.

Almenys 31 palestins han estat assassinats i 150 ferits aquest diumenge mentre anaven a recollir ajuda humanitària en els punts de distribució del nou sistema implantat pels Estats Units i Israel, segons les autoritats sanitàries de Hamàs. Els testimonis recollits pels periodistes sobre el terreny relaten que l'exèrcit israelià ha disparat contra una multitud que es dirigia a recollir aliments, enmig de la pitjor crisi de fam que pateix la Franja després de tres mesos de bloqueig israelià a l'ajuda humanitària.

Hamàs ha fet arribar a través dels mediadors la seva resposta al pla d'alto el foc a Gaza presentat pel representant dels Estats Units, Steve Witkoff. "La proposta pretén assolir un alto el foc permanent, la retirada total de Gaza i assegurar el flux d'ajuda al nostre poble", han dit els islamistes en un comunicat. Són els tres punts que han bloquejat fins ara el final de la guerra i que, segons les filtracions del text de Witkoff, no estan previstos en el pla de la Casa Blanca, que sí que va ser acceptat per Israel. Sí que detalla que, com a part de l'acord, tal com s'havia filtrat, Hamàs alliberarà deu dels ostatges israelians que manté captius a Gaza i 18 cossos dels morts durant els 20 mesos de captiveri. A canvi s'alliberarà un "nombre pactat" de presoners palestins.

La Casa Blanca ha informat aquest dijous que Israel ha acceptat l'última proposta d'alto el foc feta per l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff. Hores abans, mitjans israelians havien avançat que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, n'havia informat als familiars dels ostatges. La secretària de premsa del govern dels EUA, Karoline Leavitt, ha afirmat que Tel-Aviv ha "signat" la proposta, però que el grup islamista encara no n'ha donat resposta.

Els Estats Units I Israel han engegat a Gaza Units un nou sistema de distribució de l’ajuda humanitària amb l’anomenat Fons Humanitari de Gaza que treballa amb empreses militars privades estatunidenques. Amb l'ONU i tot el sector humanitari en contra, ja s'han obert dos centres de distribució d'ajuda gestionats per aquests mercenaris on en les primeres 48 h han mort almenys 10 palestins i una seixantena han estat ferits per foc israelià. La ràdio militar israeliana ha anunciat que s'obrirà un tercer centre i que el pla està pensat per forçar el desplaçament dels palestins del nord i el centre de la Franja cap al Sud. Les imatges d'aquests llocs són distòpiques: gàbies enmig del no res on els palestins han d'esperar durant hores fent cua a sota el sol i envoltats d'homes armats, que els lliurin una caixa d'aliments.