El director d'operacions de Red Eléctrica, Eduardo Prieto, ha assegurat que la xarxa elèctrica ha superat amb "èxit" el primer pic de demanda d'electricitat de la jornada, que es produeix diàriament pels volts de les 8.30 hores del matí. Segons Prieto, la situació al sistema elèctric es troba "normalitzada i estable" aquest matí i a les 7.30 hores d'aquest dimarts prop del 99% de la demanda prevista per al dia "ja estava coberta".

“Aquest és el punt final d’un expedient iniciat el 2021 per recuperar un equipament que ha estat sempre ocupat de manera il·legal”. Amb aquesta frase del tinent d'alcaldia i Seguretat, Albert Batlle, l'Ajuntament de Barcelona donava dimarts per tancades les activitats autogestionades a l'Antiga Massana. L'edifici, al bell mig del Raval, estava ocupat i autogestionat des del 2020 per col·lectius que reivindicaven la tasca social que hi desenvolupaven, però el govern municipal de Jaume Collboni es va mostrar ahir inflexible durant el desnonament, que va acabar amb detinguts i desenes de ferits lleus per les càrregues policials. "Vam advertir que no hi hauria diàleg mentre continués l'ocupació", va subratllar Batlle, que va remarcar que calia "recuperar" un espai que feia massa anys que estava "usurpat" i és una "peça clau" per al projecte de transformació del Raval que té previst l'Ajuntament.

L'augment de receptes de fàrmacs antidepressius no s'atura. L'any 2023, l'últim amb dades governamentals definitives, més d'1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d'aquest tipus de medicament que, grosso modo, anestesia les emocions. És molt més del doble de receptes (+169%) que només tres anys abans, el 2020, segons el departament de Salut. Si bé no és la primera vegada que els indicadors alerten d'aquesta pujada preocupant, entre les dades fetes públiques coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió destaca especialment l'augment de prescripcions entre els menors de 15 anys, que s'han més que triplicat (+253%) en el mateix període d'anys.

No només els infants i estudiants catalans i espanyols tenen problemes amb la comprensió lectora i les matemàtiques: els adults tampoc se'n surten amb gaire nota. Així ho revela l'últim informe PIAAC 2023 del programa per a l'avaluació internacional de les competències de la població adulta que elabora l'OCDE amb el ministeri d'Educació. Els resultats d'aquest estudi que podria equivaldre a l'informe PISA dels adults són contundents: els espanyols se situen per sota de la mitjana europea i de l'OCDE en les tres àrees principals d'aprenentatge (matemàtiques, comprensió lectora i resolució de problemes). Són unes dades que no milloren des de fa una dècada.

No exposar els nadons de 0 a 3 anys a les pantalles; reduir al màxim l'ús dels dispositius digitals fins als 6 anys i, si cal, que s'utilitzin sempre en presència d'un adult; limitar l'accés a internet fins als 12 anys; instal·lar mesures de protecció almenys fins als 16 anys, i endarrerir tot el que es pugui l'arribada del primer mòbil amb accés a internet. Aquestes són les principals recomanacions de l'informe elaborat pel comitè de 50 experts (nomenats pel govern espanyol el gener passat) per minimitzar l'impacte nociu de les tecnologies entre els menors d'edat. Un document que el govern espanyol avala: el consell de ministres, a proposta del ministeri de Joventut i Infància, ha validat aquest dimarts aquest paquet de recomanacions amb l'objectiu de dissenyar un pla que promogui un entorn segur per als infants i adolescents.

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha sortit al pas dels dards que el PP li ha enviat per la gestió de la crisi de la DANA al País Valencià. L'equip de la ministra ha posat dades, aquest dijous, a la resposta del ministeri el dia que va començar la catàstrofe i assegura que "la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va enviar fins a 198 correus a Emergències el dia de la riuada".

Mentre Carlos Mazón s'aferra a la presidència de la Generalitat Valenciana tot i la creixent pressió al carrer, la direcció estatal del PP fa equilibris per no veure's arrossegada pel descrèdit de la gestió de la DANA. El president valencià, determinat a no dimitir, pretén limitar els efectes polítics de la crisi a una remodelació del seu executiu. Com a mínim, a curt termini. La situació és incòmoda per a Alberto Núñez Feijóo, que intenta desmarcar-se de l'agonia de Mazón i limitar els danys al seu partit, veient que la situació s'allarga. Alhora, busca posar el focus en el govern espanyol, malgrat que s'ha conjurat per evitar un to agre.

La setmana acaba tal com va començar. Una nova tempesta, ara a l'Empordà, ha descarregat un fort aiguat que ha acabat provocant una inundació de matinada a Cadaqués. De fet, durant la nit han acabat caient fins a 120 l/m² en aquest municipi empordanès. Pels volts de les tres, la riera del poble, que funciona com un carrer asfaltat normal que habitualment està sec, ha començat a baixar de manera sobtada amb moltíssim cabal provinent de les muntanyes fins al punt que s’ha endut corrent avall la trentena de cotxes estacionats en aquesta zona. Els cotxes han quedat encastats contra el pont de la desembocadura a la platja Gran. Aquest cúmul de vehicles ha provocat un tap que ha fet pujar ràpidament el nivell de la riera i l’aigua ha entrat als baixos d’alguns edificis i ha causat desperfectes i negat carrers del voltant. Per sort, però, no hi ha hagut víctimes ni ferits. 

Faltaven només unes hores perquè s'esdevingués la catàstrofe. Aquell mateix dimarts 29 d'octubre, pràcticament amb el temporal derivat de la pitjor DANA del segle a sobre, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va decidir cobrir el càrrec de director general d'Interior, que feia tres mesos que estava vacant.

Caos en la mobilitat catalana arran de les pluges torrencials que des de primera hora del matí afecten bona part del territori. L'alerta que ahir a la mitjanit ja va provocar restriccions a nou comarques de Tarragona s'ha estès aquest matí ràpidament, igual que la pluja, que ha inundat autovies, carrers i vies de tren al seu pas pel Baix Llobregat i ha provocat greus incidències a la C-32, a Rodalies i a l'aeroport del Prat. Al vespre, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit en roda de premsa per donar per acabada l'alerta pel pas de la DANA per Catalunya. Ha explicat que ara la situació és de prealerta i que les pluges que puguin caure en les pròximes hores, sobretot a les Terres de l'Ebre i les comarques gironines, són les habituals d'una "tardor plujosa".

Les esfereïdores imatges de dimarts al vespre de persones enfilades als seus cotxes, agafant-se a arbres per no ser arrossegades per l'aigua o havent de ser rescatades pels serveis d'emergències anticipaven un balanç catastròfic. El temporal de pluges que s'ha acarnissat amb el País Valencià ha deixat 92 víctimes mortals i desenes de desapareguts. A tot l'Estat la xifra s'enfila fins als 95. La tempesta també ha causat la mort de dues persones més a Castella-la Manxa, a les localitats de Letur i Mira, que van ser arrossegades per diferents riuades. I a Màlaga, un altre home de 71 anys va morir a l'hospital després de ser rescatat de les inundacions. De fet, Andalusia és ara un focus de preocupació per a les autoritats, especialment Cadis i Sevilla.

A les Balears hi ha 22.400 menors que no poden resoldre els seus problemes de visió a causa de les dificultats de les seves famílies per fer-hi front. Segons les dades presentades per l'associació Visió i Vida, les Illes són la segona comunitat autònoma amb més infants en situació de pobresa visual (10,2%), juntament amb Navarra. Això vol dir que no tenen doblers per pagar ulleres ni lents. L'ARA Balears va explicar que ja hi ha centres educatius que troben fórmules per combatre aquesta realitat: empren el Fons Social concedit per la Conselleria per comprar les ulleres a aquells infants que no les poden sufragar.

Quan vaig ser mare per primer cop, fa menys de tres anys, vaig veure clar que havia de demanar perdó a algunes amigues que ho havien estat abans que jo. Perdó per haver qüestionat que els seus fills només dormissin en braços o el collit fins als quatre anys. No en tenia ni idea. No vaig saber intuir –ni de lluny!– el que estaven vivint. Perquè no crec que ningú es faci a la idea del que és ma(pa)ternar fins, aproximadament, el vint-i-cinquè dia seguit sense dormir, entre plors, llet, bolquers, hormones i aquest sentiment visceral d’amor animal.

Tenir un tramvia sense pals ni cablejat aeri aviat serà una realitat a Barcelona. El nou traçat del tramvia que passarà per la Diagonal funcionarà amb una catenària soterrada, pionera a l'Estat. És a dir, l'electricitat que nodrirà aquest nou transport no arribarà pel sostre, sinó que sortirà del terra. Es tracta d'un sistema que encara no s'ha implantat en cap ciutat espanyola i que només tenen algunes ciutats europees com Reims o Bordeus, a França.

"Va ser de pel·lícula, mamífer, ràpid, brutal, màgic...". A l'Iris li sobren adjectius i alhora li falten paraules. Fa només 15 dies, la seva filla Gaia va decidir aterrar al món sorprenent a tothom i de manera “salvatge”. La segona filla de l'Iris i el Ruggero, una parella veïns de Barcelona, va néixer a peu de carrer, al portal de casa seva, davant els nervis i l’emoció dels seus pares i de la millor amiga de l'Iris, que era amb ells quan es va desencadenar el rapidíssim part. I, també, sota la mirada incrèdula dels veïns. Sense metges, sense llevadores, sense sales de part ni anestèsies. Amb l’únic acompanyament dels seus pares, una amiga i el suport de dues agents de la Guàrdia Urbana que, casualment, passaven pel carrer.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

El Servei Català de Trànsit mou fitxa en la regulació dels patinets elèctrics. L'organisme ha tirat endavant una ordenança "model" per regular aquest tipus de transport a Catalunya. L'objectiu és que sigui una guia per als diferents ajuntaments que es plantegen fer normatives i alhora homogeneïtzar criteris en els diferents municipis. Entre les principals recomanacions hi ha tenir com a mínim 16 anys per poder conduir aquests vehicles, l'ús obligatori del casc i la contractació d'una assegurança per estar coberts en cas d'accident.

Va començar al sector ferroviari posant cafès i fent de vigilant. Apassionat dels trens des de sempre, l'holandès Elmer van Buuren ha treballat per a grans companyies ferroviàries i operadors i ha fet de consultor a governs i empreses. Ara ha fundat European Sleeper i ha posat en marxa un tren nocturn internacional. "Hi ha demanda", assegura. I Barcelona està al seu punt de mira.

Fins fa només uns anys, es podia viatjar de Barcelona a Andalusia o a Galícia en un tren nocturn. O de Madrid a Lisboa. I fa una dècada Barcelona estava connectada ferroviàriament amb grans ciutats europees com Zuric, Milà i París, també de nit. El servei de trens nocturns a Espanya (que Renfe operava amb el nom de Trenhotel) va funcionar des de 1991 i va arribar a tenir diverses línies estatals i internacionals, però a partir del 2010, a mesura que creixien les inversions i el desplegament de l'alta velocitat, l'opció de viatjar de nit es va anar deixant de banda. I no només a l'Estat, sinó a tot Europa. Es van reduir moltes línies, però Espanya va anar un pas més enllà i el servei de trens nocturns va arribar a desaparèixer totalment el 2020 quan, amb la pandèmia, Renfe va decidir clausurar les poques línies que encara quedaven. Des d'aleshores no hi ha cap tren nocturn a Catalunya ni Espanya, ni tampoc hi ha previsió de programar-ne de nous a curt o mitjà termini, segons confirma l'operadora.