<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Jennifer Finney Boylan]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/jennifer-finney-boylan/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Jennifer Finney Boylan]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La primera vegada que vaig dir: “Soc trans”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/primera-vegada-que-dir-trans_129_3188915.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Aquest mes ha fet vint anys que vaig ser a la vora del Great Pond, a Rome, Maine, amb els meus fills agafats en braços. Era la nit de Cap d’Any. Sobre el llac gelat van esclatar els focs artificials que donaven la benvinguda al nou mil·lenni. Interiorment, em debatia per donar a conèixer una cosa. L’endemà al matí vam pujar a la French’s Mountain, a Belgrade. Ho fem cada any, el dia de Cap d’Any. Vam menjar clementines. Des del cim vaig contemplar la vista. Què passaria, em vaig preguntar, si finalment ho digués en veu alta, després de tots aquests anys? ¿Seria el moment en què perdria els fills, la feina, el matrimoni?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jennifer Finney Boylan]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/primera-vegada-que-dir-trans_129_3188915.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Jan 2020 17:42:48 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
