Un dels temes que estan generant més controvèrsia als Parlaments europeus en els darrers anys és l'anomenat discurs d'odi. En els Parlaments del nostre entorn s'han produït manifestacions que es poden interpretar com a crides públiques a l'odi contra minories ètniques o racials o com a apologia de la violència o el terrorisme. En les darreres legislatures és freqüent sentir al Parlament de Catalunya, en els debats parlamentaris, al·lusions, amb més o menys relació, implícita o expressa, amb suposats vincles entre immigració i delinqüència. Aquestes manifestacions plantegen el dubte als òrgans de direcció del Parlament, per una banda, d’intervenir per assegurar les regles d'ordre establertes als reglaments dels Parlaments i, per l'altra, d’advertir als oradors parlamentaris sobre aquest tipus de discurs.

La negociació i l'aprovació de la llei d'amnistia ha posat de manifest la relació entre les normes de dret de la Unió Europea i les normes de l'ordenament jurídic intern de l'estat espanyol. En aquest context, un dels aspectes rellevants de la llei d’amnistia ha estat la determinació de la noció de terrorisme, arran de la instrucció de la causa de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional. 

La proposta de reforma del reglament sol·licitada per la mesa del Parlament als serveis jurídics ha suscitat, en les darreres setmanes, un aspre debat entre els grups parlamentaris sobre les finalitats i conseqüències que se’n podien derivar. En aquest debat també s’ha argumentat que la proposta dels serveis jurídics era de caràcter polític alhora que es criticava “la seva iniciativa”.