La crisi que patim –la llarga crisi que patirem– ens posarà a prova a tots, personalment i col·lectivament també. És una obvietat que cal repetir. Les dures instruccions que la gent ha d’observar per evitar la propagació del coronavirus comporten uns sacrificis que només es poden suportar amb les dosis necessàries –que són enormes– de paciència, solidaritat i bonhomia. És reconfortant comprovar com tantes persones es presten voluntàries davant qualsevol crida puntual per assumir responsabilitats que els poden comportar uns alts costos personals. També ho és constatar que els col·lectius necessaris per mantenir i reforçar els serveis bàsics indispensables assumeixen el risc –sovint, elevadíssim– que comporta el seu treball en condicions precàries o fins i tot desesperants.