Tota acció de govern i lideratge rigorosa d’una organització o d’un país destaca per unes prioritats percebudes i per uns fets o accions desenvolupats. Alhora, s’assumeixen força responsabilitats que són pròpies del lloc i que es gestionen ordinàriament sense que siguin destacables. Només amb la perspectiva que dona sentir-se membre de l’Església i sense cap voluntat d’exhaustivitat procurem modestament apuntar prioritats i no prioritats del volgudament autoanomenat Bisbe de Roma.

Aquests darrers estius, la Fundació Pere Tarrés i entitats vinculades organitzem activitats de lleure educatiu per a 35.000 nens i nenes. En aquestes, uns 6.000 infants hi participen becats. Segons un estudi de l’estiu de 2023, un 38% viuen en una situació de pobresa extrema o greu. Per a tots ells, els dies abans de marxar de colònies són una bogeria, cal preparar la bossa o motxilla, costa dormir, tot és il·lusió. Durant l’activitat l’alegria és permanent, les expectatives per a l’endemà al casal d’estiu mantenen l’estat de tensió. Van a la platja, van a una piscina amb tobogans, al vespre o al darrer dia hi haurà una vetllada, es llevaran aviat per fer una bona excursió des de la casa de colònies... Però, com en tot, arriba la consciència que aquella situació excepcional s’acaba. I es comença a viure un moment que per als infants més vulnerables pot ser difícil.

Torna l’estiu, tornen els casals, les colònies i els centenars d’activitats de lleure educatiu que cada any mobilitzen milers d’infants i joves arreu de Catalunya. Aquest estiu, però, serà sensiblement diferent dels anteriors per dos factors radicalment oposats: d’una banda, serà el primer estiu pròpiament postpandèmia, sense restriccions ni limitacions que dificultin el gaudi i la interrelació d'infants i joves; però al mateix temps serà un dels estius més desiguals en molts anys.

El lema que encapçala aquestes línies es va utilitzar durant força anys per difondre la campanya de vacances de la nostra entitat. I, un cop més, serà ben vigent una vegada clarificats els criteris sanitaris que condicionaran les properes activitats de vacances marcades per aquesta pandèmia. El Govern ha volgut comptar amb les entitats i agents del sector per definir pautes d’actuació. Se’ns ha demanat destinar força temps a un procés complex basat en requisits sanitaris, i no tant educatius, i en el qual cada nou BOE, molt allunyat de la realitat catalana, ho condicionava tot altre cop. Actualment, estem a l’espera d’una versió definitiva avalada per Protecció Civil i pel Procicat. En tot cas fins ara constatem que existeix la voluntat d’establir mesures més apropades a la realitat. Certament, la remor mediàtica provocada pels condicionants sobre les activitats de vacances no ha ajudat a generar la confiança necessària en les famílies. El món de l’educació en el lleure, en especial els joves monitors i monitores, desitjaríem ser notícia pel treball positiu que portem a terme, en lloc de per l’excepció de l’incident o els riscos que hi pot haver en les activitats educatives que organitzem.

L'entorn socioeconòmic i cultural dels infants, les relacions familiars, la seva experiència a l’escola, tot aquests elements tenen un impacte crucial en les primers etapes de vida fins al punt de repercutir en la configuració de la personalitat i l’orientació vital de cada nen o nena. Com més rica en estímuls sigui aquesta etapa, més bé ens farà sentir i més ens obrirà oportunitats i inquietuds que faran possible una vida més plena. I és en aquest context socioeconòmic i familiar diferent per a cada nen o nena que als infants els ha tocat viure el confinament, la malaltia i, en algun cas, fins i tot pèrdues motivades pel covid-19.