<![CDATA[Ara Balears - Ivan Miró]]> 10 <![CDATA[Catalunya: cap a la democràcia econòmica]]>

Més de 3.000 acadèmics han publicat recentment a Le Monde, The Guardian, Il Manifesto o La Folha de S.Paulo una crida per democratitzar l’empresa, desmercantilitzar el treball i iniciar la transició ecològica. Dominique Méda, Nancy Fraser, Thomas Piketty o James K. Galbraith assenyalen –“Work: democratize, decommodify, remediate”– que els efectes socioeconòmics i sanitaris del covid-19 mostren que els llocs de treball, les persones i el medi ambient no poden ser reduïts a mercaderia.

]]> <![CDATA[Can Batlló i la ciutat possible]]> L’11 del juny del 2011 les columnes veïnals van entrar a l’antic recinte fabril de Can Batlló, a la Bordeta –la barriada obrera i solidària del barceloní barri de Sants–. Amb dècades de reivindicacions, el teixit comunitari arribava a un punt de no retorn. Primer, per la crisi global, que va situar en un impàs la urbanització del recinte. Segon, per les places indignades –el 15-M del 2011!–, que van impugnar la classe política i la mercantilització de la vida. I tercer, pels moviments populars locals, que van enfilar històricament cicles de lluita (moviment urbà dels 70, ateneus llibertaris dels 70-80, okupacions dels 90, antiglobalització dels 2000...) i els van cosir espacialment en una contrageografia barrial de llocs de vida, dissidència i alternativa. Aquella juxtaposició va significar passar d’una lluita 'reivindicativa', per convertir més d’una desena d’hectàrees de sòl industrial en equipaments socials i zones verdes (Pla General Metropolità de 1976), a una acció 'constituent': col·lectivització del sòl urbà, transformació i usos autogovernats, urbanisme autogestionari, producció comunal de la ciutat.

]]> <![CDATA[Ciutat cooperativa vs. ciutat neoliberal]]> El 1967, a Le droit à la ville, Henri Lefebvre anunciava “la mort de la ciutat”. La industrialització n’havia comportat la implosió-explosió: endins, la ciutat esclatava morfològicament i social, triturada per la mercantilització; enfora, s’urbanitzava el camp. L’alternativa passava pel dret a la ciutat, en una vida urbana basada en la trobada col·lectiva i el valor d’ús de la ciutat.

]]>