Cal entendre les causes per redreçar el problema. Aquest és un dels missatges principals que s’extreuen de la dilatada carrera acadèmica de la recent premi Nobel d'economia 2023, Claudia Goldin.

En moltes famílies catalanes, els progenitors tenen la sort de tenir una feina remunerada. Si tenen infants a càrrec, això sovint implica la cerca d’estratègies que facin compatible la vida personal amb la laboral. Les estratègies de conciliació arriben al punt àlgid de creativitat durant els tres mesos de vacances d’estiu. Per tenir cura dels infants es busquen arranjaments de caràcter formal, com els casals d’estiu i les activitats extraescolars, però també predominen els informals, com els avis, els amics o els veïns. Aquesta combinació d’estratègies més o menys originals fa possible als progenitors poder seguir treballant mentre els petits gaudeixen d’una part important de l’estiu. 

Dilluns passat vaig tenir el plaer de participar en el grup de treball de reactivació econòmica de la comissió per a la reconstrucció social i econòmica al Congrés de Diputats. Vaig pensar que era una oportunitat per poder traslladar a l'esfera política la feina que fem des de l'acadèmia. Vaig centrar la meva intervenció en exposar les conclusions de l'estudi que estem duent a terme amb la Yarine Fawaz (CEMFI), la Libertad González (UPF) i la Jennifer Graves (UAM), i vaig presentar algunes mesures que personalment penso que poden ajudar a reactivar el mercat de treball de les famílies, i en particular el de les dones.

Suposem un escenari optimista per d’aquí poques setmanes: la corba finalment s’aplana, les UCI es comencen a descongestionar i la vida dels sanitaris torna a una mitja normalitat. Llavors ens semidesconfinen. És a dir, tornem a aquella versió del confinament en què es pot anar a la tintoreria, a comprar amb certa normalitat i, el que és més important per a un percentatge molt elevat de la societat, podem tornar a anar a la feina. Però, com que la situació sanitària encara és delicada, es mantenen certes mesures de distanciament social com, per exemple, el tancament de les escoles i les llars d’infants. Tot això acompanyat de la recomanació de no deixar els infants amb els seus estimats avis i àvies (ja que són, aquests últims, un col·lectiu d’alt risc), ni amb amics o veïns (per mantenir a ratlla la R0).

La immigració és un dels fenòmens demogràfics més importants del segle XXI. Des de fa unes quantes dècades, els països més desenvolupats són el destí escollit per milions de persones que abandonen els seus orígens buscant un futur millor tant per a ells com per als seus fills. A Catalunya la taxa d’immigració va passar de menys del 3% a finals dels anys noranta a situar-se entorn al 17% a les acaballes de la dècada passada. Aquest percentatge s’ha mantingut estable des de llavors.