"Per la salut d'Austràlia" i "l'interès de la ciutadania". Amb aquests arguments justificava Austràlia la decisió de tornar a suspendre el visat de Novak Djokovic. El tenista serbi, que estava fent un pols amb el govern del país oceànic per poder participar a l'Open d'Austràlia malgrat no estar vacunat contra el covid-19, veu com se li tornen a tancar les portes a la participació del primer Grand Slam de la temporada. L'objectiu d'Austràlia és deportar Djokovic, però les autoritats ja han avançat que s'esperaran fins dissabte per detenir el tenista i iniciar els tràmits per fer-lo fora del país. Mentrestant, els advocats del jugador s'han afanyat a presentar un recurs i està previst que en les hores vinents Nole sigui citat a declarar. La decisió, a tot estirar, s'ha de prendre el diumenge

Els teatres, les sales de concerts, els cinemes, els museus, les biblioteques i les sales d'exposicions podran obrir al 70% de l'aforament a partir del 24 de maig. Així ho ha anunciat la consellera de Salut, Alba Vergés, en la roda de premsa d'aquest divendres per informar sobre l'estat de la pandèmia a Catalunya. S'amplia, a més, el topall d'assistents als teatres i sales de concerts: el màxim d'espectadors serà de 1.000 en espais interiors i de 3.000 a l'exterior o en sales amb ventilació reforçada, sempre que estiguin separats per grups bombolles. Des de l'octubre del 2020, els espais culturals treballen amb l'aforament limitat al 50% i amb un màxim de mil persones assegudes a l'aire lliure o en espais interiors amb ventilació reforçada (com ara el Liceu, L'Auditori, el Palau de la Música, l'Auditori del Fòrum i el Sant Jordi Club) i de 500 persones assegudes en la resta d'espais interiors. Aquest canvi en el nombre màxim de persones en un mateix espai també s'aplicarà a l'esport i a les activitats de culte, que, a diferència del sector cultural, mantenen la limitació d'aforament actual, fixat en el 50%.

Dijous al migdia, la notícia saltava a Melbourne quan l’escuderia McLaren anunciava que no correria el GP d’Austràlia de Fórmula 1 perquè un dels membres del seu equip havia donat positiu per coronavirus. "La decisió s’ha pres pel deure de protegir no només els treballadors i socis de McLaren, sinó tots els equips i els aficionats", asseguraven en un comunicat, mentre ho empaquetaven tot per tornar cap a casa. Abans d’aquest fet, als pilots ja els semblava estrany el que estava passant: "Tot el món s’està aturant i nosaltres estem aquí com si no passés res i pensant en córrer diumenge", deuria passar pel cap de més d’un. Però l’anunci de McLaren va fer girar la truita. Era evident que calia suspendre la cursa (i de retruc, bona part de la temporada), però les pressions d’uns i altres van fer endarrerir la decisió.

Dijous Jorge Lorenzo anunciava que correrà amb una wild card el Gran Premi de Catalunya de MotoGP, previst per al 5 al 7 de juny (si no hi ha canvis d'última hora, que amb el coronavirus no se sap mai). Ell, que a mitjans de novembre seia a la sala de premsa del circuit de Xest per anunciar que deixava de competir i que en una entrevista a l'ARA dos dies després de baixar de l'Honda per últim cop va assegurar que no tornaria a pujar a una moto "mai més" (perquè no li agradava anar a poc a poc o de passeig), ha decidit tornar a provar sort.

Que important que és somriure a la vida, oi? En totes les facetes i en tots els àmbits. També en el laboral. I si no, que li preguntin a Marc Márquez. L'actual campió del món de MotoGP va començar la pretemporada capcot. L’operació de l’espatlla dreta (la mateixa operació que li van fer l’hivern passat a l’altra espatlla) ha donat una mica més de guerra del previst, segons ha explicat ell mateix. La inflamació d’un nervi després de la intervenció ha fet que els períodes de recuperació s’hagin allargat més del compte i és per això que ha arribat a la pretemporada una mica just de forma. Però a més, quan es va enfilar a la moto, les sensacions no van ser les mateixes que l’any passat. A Malàisia, en els primers tests, les coses no van anar malament del tot, però a Qatar, en les últimes proves abans de l’estrena, prevista per a la setmana vinent, les coses no rutllaven.

Dijous al migdia, a Montmeló, va saltar la sorpresa. Després d'un primer dia de test en què no va passar res, les imatges de televisió mostraven una càmera on board de Lewis Hamilton en què es veia el pilot britànic movent el volant cap a ell quan arribava a la recta. Precisament el mateix dia que la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA) havia muntat una roda de premsa oficial amb Hamilton i James Allison, el director tècnic de Mercedes, es descobria això al matí. Casualitat? El DAS (així ha estat batejat el sistema per Mercedes) va sorprendre tothom: periodistes, pilots i enginyers. "És il·legal", va apressar-se a dir Helmut Marko, assessor de Red Bull. Tot i que Mercedes ha dit que ha parlat amb la FIA i que per això l'utilitzen, Marko es basa en l'apartat del reglament tècnic que diu que no es pot modificar l'altura del monoplaça i que aquest sistema, encara que sigui per mil·límetres, sí que varia l'altura.

La notícia de l'ajornament del Gran Premi de la Xina que es va fer oficial dimecres a causa del coronavirus va fer que tothom s'apressés a mirar el calendari. Si l'ajornen, vol dir que els responsables del campionat tenen pensat i volen reubicar la cursa que s'ha de disputar al traçat de Xangai durant l'any... però quan? El 2020 arriba amb 22 curses programades, cosa que implica que serà la temporada més llarga de la història de la Fórmula 1. I el calendari, presentat a finals de l'any passat, deixa pocs forats per improvisar. ¿Quin cap de setmana queda lliure per reubicar-lo, comptant que les curses estan agrupades per regions, i que moure tot el necessari per celebrar un Gran Premi és un desafiament logístic bastant important que no es pot fer a correcuita, ni d'avui per demà?

Renovar-se o morir, deu haver pensat Andrea Dovizioso per a aquesta temporada. Feia anys que el pilot de Forli, que fa set anys que vesteix els colors de Ducati, feia palès aquest vincle amb el sobrenom que duia escrit a la seva granota, Desmodovi (el resultat d’unir Desmosedici i Dovizioso). Per a aquest any, però, amb la intenció d’intentar capgirar la situació i deixar de ser subcampió per plantar cara a Marc Márquez, ha decidit canviar, renovar el seu sobrenom, el seu dorsal i el seu casc. Dovizioso passarà a dir-se Undaunted. "Significa impàvid, no immutar-se, i crec que és una definició particularment adequada per a les meves característiques, m'hi veig molt reflectit", ha assegurat el pilot italià.

Aquesta setmana Yamaha s’ha posat les piles i ha fet tots els anuncis que podia fer si parlem de pilots: la renovació de Maverick Viñales, el fitxatge de Fabio Quartararo, el retorn de Jorge Lorenzo (ara com a pilot provador) i el pas al costat que farà la temporada 2021 Valentino Rossi. L’italià, que el 16 de febrer farà 41 anys, ha demanat temps per decidir el seu futur, una decisió molt raonable després de més de mitja vida al Mundial de MotoGP. Però l’únic segur ara per ara en el futur de Rossi és que no seguirà sent pilot oficial de Yamaha, tant si decideix retirar-se com si, per contra, aposta per seguir viatjant per tots els circuits del món per pujar cada quinze dies a la moto.

Laia Sanz somreia divendres, al podi de Qiddiya. Potser és el primer cop en les dues setmanes que s’ha allargat el Dakar que l’hem vist somriure. Era un somriure forçat, perquè no ha sigut el Dakar que esperava. Un ral·li en què en cada etapa calia donar gas a fons, sense gaire tècnica, sense haver de navegar amb aquella finor necessària per evitar despistar-se i perdre molt temps. Potser el fet que l’any passat tornessin tots del Perú amb la idea que el Dakar s’havia de reinventar i que l’organització els prometés que a l’Aràbia Saudita tot seria diferent va generar unes expectatives massa altes. Sobre la moto no s’ho ha passat gaire bé: la caiguda dels primers dies, les sensacions que no arribaven, la classificació que no acompanyava... L’accident que va acabar amb la vida de Paulo Gonçalves va fer que tingués ganes que el Dakar 2020 s’acabés, que volgués tornar a casa. “És molt perillós”, deia, i afegia: “Vull acabar sencera”. Ella, que es passa un any esperant el dia que comenci el Dakar, que es passa deu mesos preparant-se per a quinze dies de competició, tenia ganes que s’acabés.

Honda ha signat un 2019 bastant bo a nivell esportiu. Marc Márquez va aconseguir revalidar de nou el títol de campió del món de MotoGP i va assegurar un nou èxit per a la marca japonesa. A la Fórmula 1, després de canviar McLaren per Red Bull, el fabricant de motors va aconseguir la primera victòria a l’especialitat de la mà de Max Verstappen. Des del 2006, amb Jenson Button, que no celebraven un triomf a la Fórmula 1, és a dir: 12 anys i 10 mesos després van tornar a veure com un dels seus pujava a l’esglaó més alt del podi.

Sembla que s’ha posat de moda que les competicions esportives es traslladin a la zona pèrsica i a l’Orient Mitjà: allà hi ha virolla, i els diners ja se sap, poden comprar-ho –gairebé– tot. Avui comença a l’Aràbia Saudita el Dakar, un ral·li que després de deu anys a l’Amèrica del Sud busca nous territoris. Quan es va anunciar va cridar l’atenció, ja que és un país on les lleis d’inspiració islàmica són severes i on es vulneren els drets humans. A més, és un país on fins fa poc les dones no podien conduir, però ara hi aniran dones (com la catalana Laia Sanz) a disputar una cursa. Entenc que qui ho va decidir va posar en una balança els pros i els contres i que van guanyar les coses favorables: desert verge, paratges desconeguts...

Abans de Nadal, la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) anunciava que Andrea Iannone estava suspès de manera temporal per haver donat positiu en un control antidopatge fet a Sepang. El pilot va demanar l’anàlisi de la segona mostra d’orina, de la qual, segons va anunciar el seu advocat, Antonio de Rensis, a La Gazzetta dello Sport, es coneixerà el resultat el 7 de gener. “Llavors sabrem certes dades de la substància i la quantitat detectada, una cosa fonamental per a tot el procés. Fins llavors cal prudència i precaució”, assegurava. Iannone va explicar a les xarxes socials que està “totalment tranquil”. “Al llarg dels anys, i també aquesta temporada, m’he sotmès a controls continuats, òbviament, sempre negatius, i és per això que tinc total confiança que aquesta història acabi bé”, afegia. Així, si la segona mostra dona negatiu, tot quedarà en un malson per a ell, però si torna a donar positiu, tot es complicaria. La sanció podria anar des de cridar-li l’atenció si es prova que va ser sense intencionalitat, fins a quatre anys de suspensió.

Acabem l’any amb una de les pitjors notícies que pot haver-hi per a la nostra professió, l’anunci del tancament d’una capçalera. En aquest cas, de més d’una. El Grupo Zeta anunciava la setmana passada que a finals d’any deixarà de publicar tres revistes, Rumore, Port Magazine i Autohebdo Sport. Aquesta última és, des de fa més de 30 anys (el primer número va sortir el 1982), la gran referència del món del motor, especialment dels ral·lis i de totes aquelles competicions més locals i regionals, a més de les informacions sobre les novetats que es poden trobar en els concessionaris. En les seves pàgines s’hi troben totes les informacions referents a les competicions que acostumen a no tenir cabuda als diaris, però també els joves pilots que comencen a treure el cap, les promeses que aspiren a convertir-se, amb esforç i el pas dels anys, en els nous Carlos Sainz o Dani Sordo. Autohebdo és la cita setmanal amb el quiosc de tots els apassionats del món del motor, però l’editorial Prensa Ibérica (el nou propietari de la capçalera des de mitjans d’aquest any) assegura que, amb els números a la mà, la revista no és rendible i que no entra “en el nou pla estratègic de reestructuració de l’àrea de revistes de la companyia”.

El Circuit de Barcelona-Catalunya segueix treballant per arribar a un acord que li permeti lligar la Fórmula 1 durant uns quants anys. Les negociacions per prorrogar un any el contracte (amb la intenció de guanyar temps per negociar el nou acord amb una mica més de tranquil·litat) van ser intenses, i ara que ja s’ha acabat la temporada toca tornar-s’hi a posar. Sense pressa, però també sense pausa, ja que ja és Nadal i d’aquí a dos dies arrenquen els tests de pretemporada.

El 2002 Michael Schumacher va guanyar-ho gairebé tot amb el Ferrari F2002: va acabar al podi en les disset cites de l’any i en va guanyar onze. Gràcies a una temporada gairebé perfecta, el pilot alemany va sumar el seu cinquè títol mundial, el tercer que aconseguia amb l’escuderia italiana (dels cinc que va aixecar de manera consecutiva), al Gran Premi de França, abans fins i tot de l’aturada de l’estiu, cosa que suposava un nou rècord de precocitat a l’hora d’aconseguir coronar-se campió del món de l’especialitat. Fa pocs dies, però, un cotxe ha sigut capaç de superar aquest Ferrari. No ha sigut a la pista ni en cap circuit, sinó en una subhasta. I, sorprenentment, no ha sigut cap altre monoplaça de Fórmula 1.

Ferrari es vantava a principis de temporada de tenir dos pilots competitius per encarar aquesta temporada. En efecte, Sebastian Vettel i Charles Leclerc formen una de les parelles més equilibrades de la graella, si no la que ho és més. La irrupció del jove pilot monegasc no ha deixat indiferent ningú. Després de debutar amb Alfa Romeo Sauber, l’hivern passat va fer un gran salt endavant quan Ferrari va anunciar-lo com a pilot titular en substitució de Kimi Räikkönen.

Amb el fitxatge d’Àlex Márquez pel Repsol Honda de cara a l’any vinent, s’ha parlat molt sobre si el fet de tenir el seu germà a l’equip l’ha beneficiat, és a dir, si la decisió de fitxar-lo ha estat més sentimental que professional. Alguns crítics intenten menystenir el seu talent simplement pel fet de portar el cognom que porta. Ja se sap que el cognom pot obrir-te portes... O pot ser una creu que arrossegues de per vida. I sí, segurament a Àlex Márquez, per ser el germà de qui és, la gent se’l mira amb lupa. No fos cas que algú li donés uns privilegis que altres no tenen. Però el cert és que té dos títols mundials, un de Moto3 i un de Moto2. I a MotoGP, quin equip no voldria fitxar l’actual campió de la categoria immediatament inferior?

Jorge Lorenzo va anunciar dijous que deixa el Mundial. No deu ser una decisió fàcil de prendre. Ni tan sols després d’una temporada com la que el mallorquí ha viscut aquest any. El Mundial és la seva vida des de fa molts anys. Hi va arribar com un adolescent i en marxa amb 32 anys. 17 temporades al Campionat del Món, sabent què has de fer cada setmana, ja que el Mundial marca el ritme: els entrenaments diaris, els avions, les rodes de premsa, la dieta, la rutina de cada Gran Premi. Ara, de la nit al dia, això canvia. La setmana vinent Lorenzo ja no pujarà a l’Honda per fer el primer test de pretemporada, a Xest, com la resta de pilots. Començarà una nova vida. De moment ha assegurat que vol descansar i prendre’s unes llargues i merescudes vacances. I després, què?