10 "Més val prevenir que curar” o, en la versió anglosaxona, “una unça de prevenció val una lliura de curació”, que diu el saber popular. Tot i això, la resposta sanitària al coronavirus, tant globalment com localment, sembla molt allunyada d'aquesta saviesa. De fet, les respostes i els recursos invertits per la majoria de països segueixen majoritàriament dedicats a l'atenció als malalts de covid-19, mentre que la prevenció de noves infeccions pel SARS-CoV-2 continua sent una activitat secundària, mal dotada i gairebé invisible. Facin vostès el senzill exercici de buscar quines imatges han acompanyat les notícies dels últims dies sobre els brots al Segrià: veuran majorment hospitals, llits, tendes de campanya i ambulàncies, amb els seus respectius professionals. En canvi, costa trobar imatges d'epidemiòlegs duent a terme activitats de testeig i rastreig de contactes, per no dir de seguiment d'aïllaments i quarantenes. Això és conforme amb la constatació que la narrativa de la resposta –ara davant els nous brots– segueix centrada en l'atenció clínica com a resposta prioritària, deixant a la seva habitual invisibilitat les accions i els serveis dedicats a la prevenció de la infecció.

]]>