<![CDATA[Ara Balears - Txus Morata]]> 10 <![CDATA[El dret a una infància activa i compromesa]]> Un any més celebrem el Dia Universal dels Drets dels Infants, data en la qual ciutadans, organitzacions socials i administracions públiques reconeixem els drets de la infància, aprovats el 20 de novembre de 1989 per les Nacions Unides. Un d’aquests drets, cada vegada més reconegut per la funció social i pedagògica que desenvolupa, és el dret al lleure i al joc, és a dir, el dret a participar lliurement en la vida cultural, artística i lúdica de la comunitat. Un reconeixement que es fonamenta en els beneficis que les activitats de lleure aporten als infants i adolescents en el seu desenvolupament integral: per exemple, ofereixen la construcció de relacions i xarxes de qualitat, desenvolupen competències acadèmiques, laborals i socials i possibiliten l’aprenentatge i la participació social i ciutadana.

]]> <![CDATA[El lleure educatiu: un espai essencial]]>

El 20-N es commemora el Dia Universal dels Drets dels Infants i es recorda l’aprovació el 1989 de la Declaració Universal dels Drets dels Infants, que reafirma que els infants són ciutadans de ple dret i tenen atribucions que, com a societat, tenim la responsabilitat de garantir. Drets bàsics com el dret a l’educació, a la igualtat d’oportunitats, a la lliure expressió, al joc i la recreació, a participar lliurament en la vida cultural o a viure en un habitatge digne, encara avui en dia són reptes pendents a resoldre en molts llocs del nostre país.

]]> <![CDATA[Joves i compromís social]]>

Els i les joves solen ser un grup socialment qüestionat. Les seves necessitats de socialització grupal en ocasions impliquen que vagin contra la norma social establerta, de manera que es generen conflictes de convivència i estigmatització del col·lectiu. La pandèmia els ha portat, un cop més, a esdevenir diana de les crítiques: se’ls ha acusat d’incivisme i d’irresponsabilitat per no dur mascareta, per no mantenir la distància de seguretat o per fer trobades multitudinàries. Però, malgrat les controvèrsies, els joves són un col·lectiu amb una alta implicació social.

]]> <![CDATA[Què demanem a les noves alcaldies en relació a l’educació en el lleure?]]> A les portes d’una nova legislatura municipal i en una societat complexa, individualista i polaritzada per les creixents desigualtats socials, és més necessari que mai recuperar el territori, el barri, els entorns de proximitat que afavoreixen les relacions properes i la construcció de xarxes de suport entre persones. En aquest sentit, les entitats de lleure afavoreixen la cohesió social i la construcció de la comunitat.

]]> <![CDATA[Els drets ‘perifèrics’ de la infància]]> El dret a la salut, a l’alimentació i a l’educació són possiblement els primers que ens venen al cap quan pensem en els drets dels infants, perquè són els que es refereixen a necessitats bàsiques i també han estat més desenvolupats i han rebut més respostes socials i visibilitat. Malgrat que no estiguin sota el focus mediàtic polític, alguns dels drets que podríem anomenar perifèrics són claus en el benestar i en el desenvolupament dels nens i les nenes i, per tant, necessiten ser atesos amb determinació. El dret a la salut mental o bucodental, a l’habitatge i a l’educació fora de l’escola, tot i no ser considerats de la mateixa importància que els altres drets, requereixen respostes socials i polítiques compromeses.

]]>