L'informe de la Guàrdia Civil desgrana un seguit d'àudios extrets del mòbil de Koldo García en què es desprèn la conxorxa dels tres dirigents del PSOE –el mateix Koldo, José Luis Ábalos i Santos Cerdán– per presumptament manipular contractació pública i cobrar comissions il·legals d'empreses. L'ARA ha tingut accés a aquests àudios en mans de l'UCO i, a continuació, n'expliquem el més rellevant.

Has provat ChatGPT: li has preguntat què en sap de tu, si Catalunya serà mai independent, si les màquines acabaran dominant el món i fins i tot has generat algunes imatges. I és entretingut, però ja està, penses. No et dediques al màrqueting, no tens una web per omplir de continguts generats automàticament ni tampoc ets un delinqüent que planeja una estafa massiva. I et preguntes si la moda aquesta de la intel·ligència artificial serveix de res per a la vida real. Doncs sí, pot ser útil. Té moltes possibilitats, moltes més de les que soc capaç d'aprofitar, però t'explicaré per a què la faig servir jo en el meu dia a dia, en què m'ajuda.

La consultora en ciberseguretat i reputació digital Selva Orejón, fundadora d'OnBranding, coneix a fons el problema de les ciberestafes. N'ajuda les víctimes a denunciar què els ha passat i a identificar els delinqüents.

Carles Tamayo (Masnou, 1995) té més de 710.000 subscriptors a YouTube i més de 187.000 seguidors a Instagram. És, sens dubte, un influencer. A càmera sempre se'l veu amb una gorra vermella del revés, una samarreta blanca i una camisa de quadres. És el seu uniforme de feina, que l'ajuda a definir el personatge amb què s'ha fet famós: un investigador inquisitiu que parla directament a càmera i destapa sectes, estafes, pseudociències i tota mena de fraus. Però aquest personatge no s'allunya gaire de com és ell en realitat: un home jove amb molta curiositat a qui el cervell li va tan de pressa com parla i que ha aconseguit fer-se el seu propi camí. 

Telegram es presenta com una aplicació "més ràpida i molt més segura que WhatsApp" perquè protegeix a ultrança la intimitat dels usuaris. Es podria pensar que això és el que ha dut el seu fundador i CEO, Pàvel Dúrov, a ser detingut a França, però la realitat al darrere d'aquesta aplicació és més complicada i plena d'ombres.

Un llibre s'ha esmunyit aquesta setmana al primer lloc dels més venuts d'Amazon en català, tant en format físic com en versió electrònica, i ho ha aconseguit malgrat que no té cap editorial al darrere i que no el firma cap escriptor de renom o famós mediàtic. De fet, l'autor s'amaga darrere del pseudònim Marc Comanegra. Es titula Nova Planta 2034. Ni treva ni pau (aquí en podeu llegir els tres primers capítols) i és una novel·la de ciència-ficció, distòpica i amb escenes explícites de violència sobre un procés independentista que sembla ideat per un malvat de Marvel.

La tecnologia hi és, l'ovella Dolly va néixer el 1996. I la manca d'escrúpols, també. Només cal recordar el científic xinès He Jiankui, que ja fa sis anys va anunciar el naixement de dos nadons modificats genèticament de manera il·legal. Per tant, la proposta d'Una còpia, que s'ha estrenat aquesta setmana i es pot veure fins al 17 de març a la Sala Atrium de Barcelona, no parteix d'una fantasia impossible, de res massa llunyà perquè sigui versemblant. Explica la història d'un home que descobreix que és un clon, de l'original, d'una altra còpia i del pare de tots plegats, un individu que no només ho ha permès sinó que encarrega almenys un dels clons però no es fa responsable de res. 

"Segons el seu Estatut, l'IVA que es genera per la venda de productes fabricats a Catalunya és 100% per a les arques catalanes. A això se li diu solidaritat amb Espanya!" Aquest missatge completament fals –Catalunya no es queda l'IVA dels productes que s'hi fabriquen– el va escriure Manoplas54, un veterà d'un dels fòrums més concorreguts a l'internet espanyol, Forocoches, el dia 15 del mes passat. Va obrir un fil de conversa amb el títol "Boicot als productes catalans" on demana que no es compri res a empreses que assegura que estan "a favor de la independència". Assenyala grans marques molt conegudes i de diversos sectors, que no s’han pronunciat mai sobre l’independentisme, però que són de propietat catalana, s’han fundat a Catalunya o hi tenen la seu estatal. "Europa té jueus i Espanya catalans", afegeix l'usuari prèmium Disider, que ha publicat 7.250 missatges al fòrum en quatre anys: una mitjana de cinc cada dia, caps de setmana inclosos. 

"Fa 45.000 anys ja fèiem servir la tecnologia per fer música i expressar-nos", diu l'empresari i divulgador Josep Maria Ganyet assenyalant una fotografia d'una flauta d'os. Tot seguit fa un repàs ràpid de l'evolució de la tecnologia musical. I també de l'origen dels algoritmes, de Ramon Llull a la primera programadora, Ada Lovelace. Sembla que pretengui fer una classe d'història estranya, amena, això sí. Però no. Té al costat Jaume Pla, més conegut pel nom artístic de Mazoni, i entre tots dos expliquen com han creat, amb ChatGPT, la meitat de la primera cançó d'un gènere musical nou: el pop còsmic. La volen acabar amb l'ajuda del públic de la Catosfera, que s'ha fet aquest cap de setmana a Girona, i on expliquen el seu experiment. 

Cantar la cançó que sovint taral·legeu a la dutxa o la que sempre us poseu a l'Spotify i que us acompanyi la veu vellutada i clara de Maria Arnal –bé, una versió sintètica indistingible de l'autèntica–. Ensumar la reconstrucció de la fragància d'una flor hawaiana extingida fa més d'un segle. Jugar a expressar estats d'ànim amb el cos a petició d'una instal·lació interactiva i a endevinar els que escenifica en una pantalla. L'exposició IA: Intel·ligència Artificial, que ha inaugurat aquest dimarts el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que es podrà visitar fins al 17 de març, demostra les possibilitats que ja té avui en dia aquesta tecnologia. I ho fa convidant els visitants a jugar, interactuar i relacionar-se directament amb diferents tipus d'IA. Però també va més enllà. 

"En aquest moment, amb la intel·ligència artificial (IA) està passat com a l'Edat Mitjana, quan els únics que sabien escriure eren els monjos i el poder intel·lectual el tenien ells. Ara el tenen les empreses que tenen prou capacitat de càlcul, i a Europa no n'hi ha cap: són als Estats Units o a la Xina", ha deixat clar aquest dimarts el catedràtic d'enginyeria informàtica de la Universitat Rovira i Virgili Josep Domingo-Ferrer, fundador i director del Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya. La matemàtica, doctora en informàtica, professora de l'Institut de Robòtica Informàtica Industrial i novel·lista Carme Torras és menys pessimista: "A Europa hi ha un moviment de grups de recerca en algorismes d'aprenentatge, la xarxa ELLIS, i s'estan seleccionant els millors grups per constituir diverses unitats. A Barcelona n'hi ha una. I ara s'està debatent la concentració dels grans superordinadors europeus en un únic hub que pugui competir amb les empreses nord-americanes".

“Ara no sé si començar saludant els qui pronosticaven que no en faríem un i molt manco dos. Hola, en feim 10”. Així, la directora de l’ARA Balears, Cristina Ros, va començar dijous el discurs de la celebració del desè aniversari del diari. La presidenta, Francina Armengol, que va tancar l’acte amb un parlament, el va acabar amb un reconeixement al mitjà: “Vosaltres xerrau clar i català, i les dues coses són molt benvingudes en aquesta terra”. Per ventura va ser la calor estiuenca, el sentiment compartit de felicitat per la celebració, però l’alegria va impregnar tot l’acte, esquitada per la música melancòlica –i amb alguna nota apocalíptica– de la debutant Júlia Colom, que l’endemà treia el seu primer disc. Val a dir que la festa, conduïda pel periodista Toni Mateu, també va ser la gala d’entrega dels Premis ARA Balears, recuperats després de tres anys d’aturada.

The Soapstone Comedy Club és com un bar espaiós amb tarima, micròfon i fins i tot un reservat al pis de dalt. Les parets, de colors plans i amb poca textura, estan plenes de rètols amb instruccions i avisos. A la porta hi diu que no es permeten “insults vulgars” o “temes explícitament sexuals” –què voleu, Horizon Worlds és el Facebook de la realitat virtual–, ni “bromes racials, homòfobes o despectives”. També s’avisa que tot es pot gravar i acabar compartit a les xarxes socials. Jo, de fet, ho gravo tot. I Meta mateix alerta que ells també ho poden fer. 

Més d'un centenar d'usuaris de diferents xarxes socials ataquen i desprestigien durant cinc anys una actriu fins al punt que diverses marques deixen de treballar amb ella. L'empresa OnBranding, especialitzada en reputació digital, determina que els comptes són falsos: es gestionen tots des d'una mateixa adreça IP, ubicada al Panamà. "Algú s'havia obsessionat amb un personatge que ella havia interpretat", explica Selva Orejón, fundadora de l'empresa. En les últimes eleccions del Barça apareixen del no-res prop de 3.000 comptes de Twitter que intervenen en la disputa entre els diferents candidats. Quan s'acaba el procés electoral deixen de piular. "Són usuaris fake, responen a la voluntat d'algú que vol influir: 3.000 persones no es posen d'acord de cop i volta per intervenir en un debat", assegura Marc Argemí, fundador de Sibilare, la consultora d'analítica i gestió de xarxes socials que detecta els usuaris falsos. Els dos casos tenen un element en comú que coincideix, a una escala molt diferent, amb el de la falsa periodista que ha intentat defensar el diputat de Junts Francesc de Dalmases a Twitter, Joana Masdeu. Aquest element en comú s'anomena astroturfing.

La filtració de 52 gigues de documents del Consorci Sanitari Integral (CSI) feta pel grup de pirates informàtics Gold Dupont inclou informació sobre la salut física i psicològica de milers de pacients. L’ARA ha pogut analitzar una petita part dels arxius publicats al web fosc, aproximadament 4 GB, i ha comprovat com incloïen centenars d’informes de seguiment mèdic i d’alta de centenars de pacients amb tota mena de dades sobre la seva salut i l’historial mèdic. La majoria contenien els noms i els cognoms dels afectats, entre altres detalls. També hi havia desenes de relats de casos clínics, però sense noms ni dades identificatives. Tenint en compte que els documents que ha pogut analitzar aquest diari són menys d’un 10% del total de la filtració, es pot extrapolar que en total afectarà milers de pacients.

El grup de pirates informàtics Gold Dupont ha reivindicat el greu ciberatac contra el Consorci Sanitari Integral (CSI) mitjançant el malware RansomExx, que va paralitzar gairebé del tot l’assistència als centres sanitaris de Barcelona i el Baix Llobregat Moisès Broggi, Dos de Maig i General de l'Hospitalet. El grup, a més, ha publicat a la dark web 52 gigabytes amb informació personal sensible dels seus usuaris. En la mostra dels continguts alliberats s'hi poden veure fotografies de DNI i informes mèdics, segons ha pogut comprovar l'ARA, i en aquests moments s'està analitzant què hi ha a la resta d'arxius publicats. El CSI, juntament amb el departament de Salut i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, ha admès a l'ARA que, a més de la pèrdua d’accés temporal a la informació dels usuaris, que encara està en procés de recuperació, s'ha vist compromesa la confidencialitat d’un “volum reduït de dades”.

És lògic i necessari que els cossos policials tinguin unitats d’informació dedicades a entendre la societat de què formen part. Que estudiïn grups i moviments que poden ser d’interès policial per comprendre determinats comportaments. Hi ha grans policies que hi treballen fent una feina de formiga sovint invisible. Però també hi ha moltes maneres de recopilar dades: informar-se no és sinònim d’espiar. Convèncer algú, a canvi de promeses de favors, perquè entri a les joventuts d’un partit i faci de talp o infiltrar un agent durant anys en moviments socials pacífics és espiar. I fer-ho assumint que l’altre és un enemic perillós. L’informe del ministeri de l’Interior justifica l’espionatge a l’independentisme gairebé arribant al ridícul, parlant “d’extremismes identitaris excloents que poden derivar en violència” i vinculant-lo al terrorisme.

Enric Pérez s'espera al peu dels 144 metres de formigó, alumini i vidre de la torre Glòries de Barcelona amb el mòbil a la butxaca i l'aplicació de gravació en marxa. Està una mica nerviós. S'ha de trobar amb un home que diu que pertany al departament de Seguretat Nacional, que en una trucada li ha demostrat que sap massa coses d'ell i que el vol convertir en un confident. Pérez té 24 anys, encara estudia i des del principi es posa en contacte amb l’ARA i amb la revista Directa. És dimecres 30 de març i té clar que vol documentar i fer públic com l’intenten captar per espiar l’independentisme.

Mentre l'escàndol del Catalangate i el flirteig espanyol amb Pegasus encara cueja, l'espionatge s'embolica encara més. El Grup d'Anàlisi d'Amenaces de Google (TAG, per les sigles en anglès) ha detectat l'ús durant l'any passat d'un altre programari espia, anomenat Predator, comprat per "actors amb suport governamental" de diversos països, incloent-hi Espanya. En concret, l'equip de Google ha trobat cinc vulnerabilitats zero day (errors o forats en la programació desconeguts pel fabricant, i per tant sense solució) que, segons assegura "en un alt grau de confiança", s'han fet servir per infectar telèfons Android amb un malware anomenat Alien que, al seu torn, instal·la al telèfon el programari espia Predator, capaç per exemple d'activar el micròfon del mòbil i gravar tot allò que s'hi digui a la vora.

Selfies i fotografies de les vacances, correus de feina, whatsapps personals –molt personals–, les contrasenyes del banc i el registre de l’activitat econòmica, les sèries, pel·lícules i música preferides, les hores de son diàries, el nombre de passes que hem fet caminant... Al mòbil ho guardem tot. I és l’objecte que sempre tenim a la vora. De dia, a la butxaca o a la bossa; de nit, damunt la tauleta de nit; i al lavabo, a la mà més sovint del que volem admetre. Amb un programa troià com Pegasus, qualsevol estrany pot accedir a tot el que es guarda al telèfon, però també sentir i veure tot allò que hi passa a la vora a través de la càmera i el micròfon de l’aparell. És una de les violacions de la intimitat més profundes que es poden cometre.