Fa uns dies llegíem en aquest diari que darrerament les perspectives d'ocupació de qui estudia filosofia han millorat considerablement. Intueixo que la sorpresa amb què vaig llegir la notícia va ser compartida per altres mirades lectores, atès que si alguna preocupació se sol mostrar a qui vol completar els estudis en filosofia (o en qualsevol disciplina humanística) és precisament la pregunta que titula aquest article.

Com està vivint aquesta situació? I, en general, com s’està vivint l’emergència sanitària del covid-19 als Estats Units?

Per a una societat que fa de l'oblit de la mort part de la seva manera d'estar en el món, quan la mort irromp amb fulgurant força és com si de cop emergís alguna cosa reprimida.

“Haver de morir en la clandestinitat m’indigna. La falta d’una llei d’eutanàsia m’obliga a deixar de viure d’aquesta manera”. J.A. Arrabal, de 58 anys, es va suïcidar el diumenge 2 d’abril i va acabar amb l’agonia que l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) li provocava. Sempre que hi ha un nou episodi que té relació amb el desig de posar fi a la pròpia vida, un pensa en Ramón Sampedro. També ell va actuar de manera clandestina. En aquella ocasió es va detenir Ramona Maneiro per complicitat en el decés, i és que el Codi Penal vigent encara condemna, en l’article 143, el fet d’induir, causar o cooperar en els actes necessaris per dur a terme la mort, encara que sigui per malaltia greu i irreversible.

Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha dictaminat que els pares de nens concebuts en el que popularment s’anomena ventre de lloguer han de poder cobrar la baixa per maternitat o paternitat. Continua, doncs, augmentant el reconeixement d’una pràctica, per ara, il·legal a l’estat espanyol. Es tracta de la gestació subrogada: per a alguns progrés social, per a altres aberració. L’Associació per la Gestació Subrogada a Espanya defineix la gestació subrogada o per substitució com una modalitat de reproducció assistida en la qual participa una dona diferent dels futurs pares, que és la que gesta l’embrió. Aquest embrió pot ser el resultat d’una inseminació artificial o d’una fecundació in vitro i les gàmetes poden procedir de donacions de tercers o dels futurs pares (d’un d’ells o de tots dos). El procés exigeix que hi hagi un acord o contracte amb la dona gestant, que, amb plena i conscient capacitat de decisió, assumeix el compromís irrevocable de lliurar incondicionalment la criatura als futurs pares. Seran ells els que ostentaran plenament el paper de progenitors.