La tarda no presagiava res de bo. La inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, estava dada i beneïda des de feia dies i, sense cap jugada mestra d’última hora per evitar-la, l’estocada final de l’esquadró de les togues ha arribat en el moment anímicament més baix de l’independentisme. En unes altres circumstàncies el cop d’ahir hauria causat un terratrèmol polític, perquè és el primer president de la història cessat per un tribunal, però la gesticulació de les últimes setmanes ha anat diluint l’efecte d’aquest atac institucional sense precedents.

Ni el color de la samarreta ni la complexitat de la coreografia: en temps de covid, totes les mirades d’aquesta Diada se centraven en les mesures de seguretat. I a l’epicentre dels actes de l’Assemblea, a la plaça Letamendi, a tocar de la delegació de la Hisenda espanyola a Barcelona, la seguretat era del tot nostrada. M’ho va fer veure l’“ Agon vas?”del Prosegur de l’entrada. “Que ets de Vic?”, li vaig preguntar, emocionat de poder conversar en català amb un segurata per primera vegada. “Sí, noi, venim espersament de la Plana, que l’empresa és de Centelles!”

Eleccions rere eleccions, ens hem acostumat a les queixes dels catalans a l’estranger, o als embussos que el vot per correu provoca a les oficines postals. Però hi ha un procediment de vot molt més insòlit i desconegut: el veritable unicorn electoral, que a tothom li sona però ningú ha vist mai, és el vot delegat de les persones malaltes o incapacitades, les que avui no podran desplaçar-se a la mesa electoral i malgrat tot volen votar. Corren moltes llegendes al voltant d’aquest tipus de vot. Tothom ha sentit la història dels militants de no sé quin partit, que el dia D lloguen ambulàncies i autocars per mobilitzar els votants d’algun geriàtric: el rumor diu que a canvi de l’excursió i l’esmorzar, els posen la papereta a la mà i tot.

El 30 de setembre, quan aterrava a Budapest amb una beca de la Universitat Central Europea (CEU), no em pensava pas que viuria en directe un moment únic i excepcional, insòlit a les democràcies occidentals: el tancament d’una universitat per ordre governamental.