De l’esperpent i els marges al centre de la teva opinió: en els últims anys les persones trans hem estat el focus d’una intensa polèmica que ha apuntat, en positiu i en negatiu, als pilars de la nostra societat. Malgrat tant de soroll, o potser precisament per aquest soroll que ens qüestiona l’existència, hem crescut i hem fet créixer la societat. Pel camí hem expandit el nostre concepte: de la contracultura als nous cànons, dels fanzins als formularis, del nostre nom a la llengua de totis.

No em coneixes i és trist. No saps com soc, o potser ni si existeixo, però quan parlem dels fills, tu i jo som clavades, idèntiques. Veuràs. Si haguessis d’abandonar casa teva i tornar a començar amb ells, ¿oi que els deixaries escollir fins i tot els colors de les parets del pis que aconseguissis llogar, encara que acabessin pintades de verd i lila? ¿I no compraries els millors mobles per a la seva habitació i, amb el que et quedés, ompliries la resta amb Ikea? Segur que pregaries perquè, d’aquell pis, les teves criatures en fessin una llar i, per fer-ho més fàcil, adoptaries un gat o un gos, i deixaries que la teva filla li posés el nom, encara que escollís Purpurina, Pinya o Música.

Un bon dia t’aixeques i ho decideixes. També ho fa la persona coneguda, no importa el seu gènere ni cal que l’estimis, i demaneu cita a l’ajuntament o notari que voleu. Si no és dissabte, que van molt buscats, amb el DNI i dos testimonis que escolliu, en trenta dies i quinze minuts de cerimònia ho tindreu: us heu casat.

Estàvem plens d’esperança aquell 4 de maig del 2017 sortint del registre del Congrés de Diputats. La primera proposició de llei integral trans i LGTBI començava el tràmit parlamentari. Com totes les altres, la meva contribució, modesta, de la mà de la jurista Laia Serra, reflectia la nostra resistència contra els feixismes i les inèrcies sexistes de la societat. Feia sol i ens sentíem fortes. Ai. Poc pensàvem que caldrien quasi sis anys i sis proposicions més per veure-la aprovada. I, més sagnant encara, que els pitjors atacs vindrien d’un sector del feminisme que hauria comprat el discurs de la por!

Es diu piràmide de l’odi i la podeu trobar, entre altres llocs, a la web de l’Ajuntament de Barcelona. A la base hi ha una capa d’estereotips i prejudicis que porten a l’alteritat i la deshumanització. El cas més clar és el que pateixen els infants i joves que arriben exhausts a una platja o a la coberta d’un vaixell. ¿Qui són, aquesta gent desconeguda de pell fosca que veiem en les nostres pantalles? No ho sabem, però "diuen que". Aviat deixen de ser joves vulnerables per ser menes. I amb el nom, els prenem cultura i valors.

“La física és com el sexe: pot donar resultats pràctics, però no la fem per això”. Així idealitzava la física, i en el fons totes les ciències experimentals, el genial Richard Feynman, i convertia implícitament els científics en servidors de valors superiors capaços de grans sacrificis vitals en els seus temples-laboratoris.

Comencem a traçar aquestes paraules de resistència des de la plaça de Sonia Rescalvo Zafra, la Transsexual Sonia, del Parc de la Ciutadella, a Barcelona. No hi ha lloc millor, perquè ella és un doble símbol enfront de la barbàrie. La Sonia vindica, d’una banda, la lluita de classe contra l'opressió del poble i, de l'altra, la lluita de gènere contra l'opressió de totes les dones. En aquesta plaça van assassinar la Sonia Rescalvo per puta, pobra, trans i dona. Sí, per tot això, i per això és símbol de totes les dones. De totes.

Dos homes la van agredir fa poc en un parc pel fet de ser dona en lloc de ser una altra cosa, però no ho ha denunciat. Tampoc hauria pogut fer-ho com volia perquè no tenia els papers regularitzats i l’agressió podia no ser considerada violència de gènere. Un altre cas escapa a l’estadística. Ara la preocupació és el llavi partit, un parell de talls a la cara i al braç i dos blaus que la fan anar coixa. Vol tranquil·litat i s’ha tancat uns dies a l’únic refugi que té, una habitació llogada on la visiten dues amigues. Sobretot no vol que la vegin així pel carrer, ja la miraven prou. Encara sort de la mascareta: a més de tapar una cara que no és maca –això creu–, també amaga les marques de la vida.

n argumentari del PSOE, atiat per la vicepresidenta Carmen Calvo i amb el suport de feministes de cadira, ha aprofundit el fangar d’on volem sortir les persones trans. Després d’una redefinició de conceptes no concordant amb l'OMS, aquest sector socialista ha negat el dret a la lliure determinació de la identitat sexual, ja reconegut en sentències del TEDH, el Constitucional i el Suprem, i la posa en mans d’experts. La pròpia identitat sexual, o gènere, passa així de ser un dret a un permís. L’argumentari, alineat amb el feminisme radical transexcloent (o TERF, en anglès), es basa en la por a fraus massius de la llei contra la violència de gènere, alteració d’estadístiques i un suposat desplaçament en l’agenda feminista de les reivindicacions lligades al sexe. Les dones trans, en l’ús d’aquest dret quan ens determinem lliurement, desdibuixem així la meitat de la població mundial i soscavem els avenços de segles de feminisme. Dels homes trans, ves, no en tenim notícia en el discurs però també se’ls retalla els drets: tampoc se’ls reconeix el gènere autodeterminat ni se’ls vol esmentar en les lleis de drets sexuals i reproductius tot i la seva capacitat gestant. Resumit, les dones trans, i només les dones, provoquem en el feminisme el que ve a ser un Apocalipsi Trans.

En paral·lel a l'immens esforç de totes les persones en primera línia de la pandèmia, els instituts de recerca més lligats als hospitals fa mesos que estan treballant molt i eficientment malgrat els limitats recursos de què disposen. El departament de Salut finançarà 19 projectes contra el covid-19 i la Fundació Biocat comptabilitza 17 iniciatives, entre tests de diagnòstic, estudis de noves teràpies, models de predicció i monitorització, avaluacions de símptomes i nous models de respiradors. I la llista no és exhaustiva de tot el que es fa. La recerca biomèdica, una activitat que té una escala d'anys, s'ha accelerat i ara la té de mesos.

La maniobra s'executa amb la perfecció polida al pas dels mil·lennis. L'home s'acosta i amb el millor somriure em llança l'"Hola, guapa" clàssic en l'ancestral maniobra d'invasió de l'espai personal d'una dona per part de l'home-mascle. Però avui la diana falla: veu que, a més de dona, soc trans i, amb un canvi de ritme digne de Messi, em borda un "Adeu, guapo" amb els ulls negres d'horror i fa per girar bar avall.