N’hi ha que no fa gaire deien que quan xutassin un córner no arribarien al primer pal. O que la pilota no traspassaria el centre del camp. No només no han tingut raó, sinó que el seu domini de la pilota va paral·lel al que puguin fer els homes. Sí, naturalment estam parlant de futbol femení. Les futbolistes tenen el mateix nivell tècnic i tàctic que poden tenir els seus col·legues de professió. Per sort, el futbol femení a poc a poc comença a tenir l’espai que es mereix en tots els àmbits, també als mitjans informatius. Ho hem pogut comprovar en la darrera final de la Champions. Premsa d’àmbit estatal dedicava portades prèvies i posteriors al partit a les campiones d’Europa, les jugadores del Barça. I entre les titulars indiscutibles apareixen tres futbolistes mallorquines: Mariona Caldentey, Catalina Coll i Patricia Guijarro. Gairebé podríem qualificar-les com el passadís de seguretat d’un Barça que tornà a exhibir qualitat, compromís i passió guanyant la Champions a l’intractable Olímpic de Lió. L’equip blaugrana tornà a tirar per terra el record d’assistència a una final de Champions, amb un total de 50.827 espectadors a San Mamés, dels quals uns 35.000 eren seguidors del Barça. El dia 10 de novembre de 2021, en aquest mateix mitjà sortia publicat un article del qual rescatam un fragment: “No es llancen al terra; no cometen faltes; no discuteixen gairebé mai amb les àrbitres; no simulen lesions; no perden temps; no fingeixen... Menys intens, menys físic; tècnicament i tàcticament igual o semblant al masculí, però, al cap i a la fi, futbol. Els qui a aquestes alçades encara tenen prejudicis sexistes haurien de fer un exercici de reflexió més que necessari. Si realment els agrada el futbol, s’adonarien que és un gust veure les dones jugar, i sobretot veure les del Barça”.     

S’ho ha pagat passar nervis fins al darrer minut per veure un poc de futbol i gràcies a Darder, que avui ha fet el seu millor partit. El jugador d’Artà, dolgut per no haver respost a les expectatives que va crear el seu fitxatge, s’ha reivindicat amb la millor actuació de la temporada, després de ser titular en les dues darreres jornades i marcant gols decisius tant a Pamplona com a Palma. Sergi Darder també ha acabat demanant l’hora, esgotat i rendit a l’immens esforç físic que ha fet davant l’Almeria i contenint l’enorme càrrega emocional del darrer partit de la temporada a Son Moix. Sense cap dubte, el deu del Mallorca ha de dur el control del joc la temporada que ve, en què la plantilla haurà fet net i començarà un altre curs segurament amb un nou entrenador. No era normal veure les pobres actuacions de Sergi Darder durant aquesta temporada, que, per sort, ha acabat de la millor manera quan queda una jornada.

Un davant l’altre, s’enfronten els dos equips més poc golejadors de la categoria. El Cadis i el Mallorca han marcat 50 gols, quatre menys que, per exemple, ha fet en total l’Athletic Club. Per tant, el resultat d’empat era el més previsible en un partit vital, sobretot per als andalusos. El problema ha estat que el Mallorca, molt generós, ha fet el seu gol i el del Cadis, gràcies al cop de cap de Mascarell en pròpia porta. Un partit farcit d’errades grolleres en accions relativament fàcils, impròpies de jugadors de primera divisió, però molt a prop de la segona. Així i tot, s’ha de reconèixer que els mallorquinistes han estat un poc millor que els andalusos. A la segona part i quan quedaven pocs minuts per acabar, Sergi Darder ha gaudit de la millor oportunitat per marcar. En una de les accions de més qualitat, Morlanes se'n va de tothom i deixa tot sol el mallorquí davant porta, però la rematada de Darder, quan tothom donava per fet el gol, l’ha desviada el porter Ledesma i la pilota ha rebotat al pal. Una ocasió fins i tot més clara de la que ha significat el primer gol del Mallorca, obra de Muriqi, a una excel·lent passada de Valjent. Però el partit, que no ha estat tant 'd’aferrar i xapar' com s’esperava, s’ha decidit, com diuen ara, per petis detalls i amb la marxa més que hi ha posat en tot moment el Cadis, conscient que se li pot escapar la categoria. A força de penjar pilotes a l’àrea, l’equip de Pellegrino ha arraconat el Mallorca i d’aquí, el gol de l’empat. El Cadis hi ha posat un poc més d’intensitat, però el Mallorca, que per moments ha estat molt imprecís, no ha sabut jugar amb l’angoixa dels locals i l'hauria pogut sentenciar. Però també els locals han tingut les seves opcions, i una mala sortida de Rajkovic ha provocat l’alarma a la seva àrea i la posterior rematada de Roger se n’ha anat fora per molt poc. És clar: el partit també ha estat presidit per un bon grapat de nervis mirant la classificació dels dos clubs. Ara ja s’ha consumit una jornada més. El Mallorca continua a sis punts del descens i en suma un més que el Celta, però la temporada no està acabada i els nervis continuaran instal·lats en els jugadors. La pròxima cita tornarà a ser important per la visita que arribarà a Son Moix i que no és altra que l’Atlètic de Madrid. L’equip de Simeone voldrà segellar la seva classificació per jugar la Champions la temporada que ve. Com és obvi, interessos molt diferents.  

Naturalment, és tan legal com els gols que entren per tota l’escaire. El Madrid, tot i marcar de rebot i amb la superioritat tècnica i física, s’ha endut els tres punts de Son Moix, que l’acosten un poc més al títol de lliga. Carlo Ancelotti ha fet rotacions pensant en la tornada de la Champions a Manchester, però això no ha impedit que els seus jugadors, tot i fer una primera part molt fluixa, hagin salvat el compromís de manera correcta i sense fer cap despesa física addicional. No cal ser un expert per veure que el Mallorca és molt inferior tècnicament al Madrid, fins i tot, físicament. En totes les accions que la pilota surt rebotada, normalment cau als peus dels madridistes, com així ha passat a Palma. Un solitari gol de Tchouaméni ha bastat al Madrid per guanyar un partit que sabia que, d’una manera o una altra, guanyaria. El Mallorca, com sempre, ha fet el que ha pogut i ha mantingut a retxa els blancs durant tota la primera part, que ja té mèrit. Però si normalment l’equip de Javier Aguirre té problemes ofensius, avui, davant Rudiger, Nacho o Mendy, encara n’ha tengut més. L’entrenador mexicà, conscient de la inferioritat del seu equip, ha situat Muriqi en punta, però en solitari. Tothom a Son Moix ha reclamat la presència del mallorquí Abdon Prats, però el d’Artà no ha entrat fins al minut seixanta i no ha estat gaire afortunat. Fins i tot Aguirre, per primera vegada a la temporada, ha situat els tres davanters de la plantilla junts, però ni així. El Mallorca ha tengut una mínima possibilitat en un bon xut des de fora de l’àrea de Darder, però Lunin ha enviat la pilota al córner. El Mallorca sempre ha anat de remolc i el Madrid hauria pogut augmentar l’avantatge en accions de Vinicius i Valverde, que Rajkovic i Nastasic han desbaratat. Al final i com era un poc previsible, la sorpresa no s’ha produït i el Madrid ha estat clar guanyador, i de vegades caminant. El Mallorca tornarà a la “seva lliga” en dues pròximes sortides consecutives a Sevilla i Cadis, on es jugarà bona part de les opcions de mantenir la categoria.   

El Mallorca ha començat el partit com a simple aspirant al títol i al final s’ha rendit a l’Athletic i a la millor punteria del campió a la tanda de penals.

El Mallorca ha arribat a Mestalla amb la notícia de les victòries del Cadis i del Sevilla (dos rivals directes per la permanència), resultats que, òbviament, li retallen punts. Però sobretot hi ha arribat pensant clarament en la final de Copa de dia sis d’abril. Ha bastat mirar l’alineació per veure de què anava Javier Aguirre, conscient que encara té marge a la Lliga. El tècnic mexicà ha fet debutar a la competició regular Dominic Greif, el porter titular de la Copa, i ha deixat a la banqueta la seva guàrdia pretoriana: Raíllo, Dani Rodríguez i Antoni Sánchez, a més de Samu Costa. S’ha reservat Pablo Maffeo, per si de cas, i ha deixat la banda dreta a Nacho Vidal, l’ex d’Osasuna. Una declaració d’intencions ben clara, centrada en una final de Copa que mai no ha disputat 'el Vasco' des que entrena a l’estat espanyol. Tanmateix, no ha estat problema de les rotacions, que no hàgim pogut veure una primera part amb alguna cosa destacada, llevat de les lesions d’alguns jugadors i del penal assenyalat i rectificat pel VAR en contra del Mallorca. El fet de situar Sergi Darder al centre del camp, però a la dreta, i Morlanes a l’esquerra, no ha bastat per veure qualque jugada destacada. En tot cas, el València ha tingut més control de pilota, sobretot a la segona part, però s’ha topat amb un esplèndid Dominic Greif, que sens dubte ha estat el millor del capvespre, amb aturades clau a rematades de Pepelu i Hugo Duro. Si era qüestió de posar a prova el porter eslovac amb vista a la final, el jugador l’ha passada amb molt bona nota. Ara bé, a l’altre costat, el seu col·lega, el georgià Mamardashvili, ha intervingut en dues rematades de Radonjic i de Prats que han desbaratat dues bones accions. El partit de Mestalla, vist en conjunt, ha acabat més o menys com estava previst. Domini del València, bona defensa del Mallorca, però poques idees ofensives de Muriqi, Larin (que no ha sortit a la segona part, perquè només l’hem vist quan li han mostrat una targeta groga) i Abdon Prats. Gran despesa física de Darder i bones prestacions de Copete i de Nastasic, que ha tingut problemes amb Hugo Duro en el joc aeri. En tot cas, el Mallorca continua enfora de la zona perillosa i ara queda a sis punts del Cadis. És possible que l’equip no pensàs en la Copa, però el seu entrenador, sí. Ara bé, el Mallorca hi haurà de posar qualque cosa més dissabte que ve a Sevilla, si vol aconseguir el títol. El València està molt enfora del joc i del desplegament físic que planteja l’Athletic Club de Bilbao.    

La joventut no entén de rotacions i de guardar-se per altres partits. Així ho han demostrat dos adolescents a l'estadi Lluís Companys. El Mallorca només ha encaixat un gol, però en el Barça ja li va bé guanyar per la mínima i encara que sigui acabant l’hora perquè no es troba en el seu millor moment anímic i futbolístic. El Mallorca l’ha controlat durant més de setanta minuts, fins que ha aparegut la figura del més jove i ha marcat un gol magnífic en el millor gest tècnic de tot el vespre. Lamine Yamal, sense cap dubte el més destacat del partit, ha desequilibrat un marcador que semblava enfilar-se cap al zero a zero. Prèviament, un altre adolescent, Pau Cubarsí ha desmuntat tot quan passava per devora ell a l’àrea controlada per Ter Stegen. El central català ha estat impecable en el marcatge a Muriqi unes vegades i a Larín quan convenia. El Mallorca ha deixat una bona imatge davant el Barça, però això a la màxima categoria no és suficient per sumar ni que sigui un empat. A més a més, l’equip de Javier Aguirre ha perdut infinitat de pilotes en el centre del camp i en accions aparentment fàcils. Tant se val que el tècnic mexicà hagi alineat Morlanes, Samu Costa i Sergi Darder. Cap dels tres, llevat d’alguna acció puntal, no s’han imposat a un centre del camp blaugrana on no hi havia ni De Jong ni Pedri. Les poques idees ofensives del Mallorca han tornat a quedar en evidència davant un Barça molt justet. Per altra banda, crida l'atenció la facilitat que tenen tant Muriqi com Larín de quedar en fora de joc en nombroses oportunitats. Aquest detall resta potencial ofensiu perquè és evident que, sobretot el kosovar, guanya la majoria de les pilotes aèries. Però la poca clarividència ofensiva i la falta de qualitat tècnica en els metres finals sempre han penalitzat el Mallorca. Ara, els mallorquinistes hauran de tornar a centrar-se en el que ells diuen la seva lliga i intentar posar més distància en la zona de descens. L’oportunitat la tindran dissabte que ve a Son Moix davant el Granada.