Un any després, comença a cristal·litzar entre els aliats d’Ucraïna un debat que pot ser determinant per a l’evolució de la guerra. En el camp de batalla, l’equilibri de forces, o més aviat l’absència de fets diferencials que les alterin, reforça les perspectives d’una guerra prolongada. És l’escenari amb què treballa el Kremlin, un cop fracassats els objectius inicials de la invasió.

El Kremlin planteja la crisi amb Ucraïna com una qüestió de seguretat nacional i de respecte per la sobirania de Rússia. Putin considera que l’Aliança Atlàntica, o Occident en general, no respecta les seves principals demandes: frenar l’ampliació de l’OTAN, cancel·lar el desplegament de forces prop de la frontera russa i retornar els efectius de l’OTAN a les posicions del 1997, quan es va signar l’acta fundacional de les relacions entre l’Aliança i Rússia. L’escalada no sembla tenir a veure amb els 130.000 efectius russos desplegats a la frontera els últims dies, amb l’amenaça a la sobirania d’Ucraïna i els ciberatacs que fa dies que pateix, o amb la política d’ingerència que el Kremlin exerceix sobre el que considera el seu “espai d’interès vital”. Tampoc amb les ocupacions i incursions prèvies a Crimea i el Donbass.

Agència o estructura: un dels debats clàssics en relacions internacionals, que fa referència a la capacitat dels agents (actors com individus o estats) i de l’estructura (elements sistèmics) de determinar el sentit de la política global. Últimament sembla que els actors porten la iniciativa. Les maniobres de Johnson respecte al Brexit i les sortides de to de Trump, que poden fins i tot acabar en un procés d’impeachment, són exponents del populisme que empren diversos líders internacionals.