Una espera amb totes les forces que La ballena (The whale), l'última pel·lícula de Darren Aronofsky, la vagi a veure un públic que tingui l'alfabetització cultural necessària, l'empatia, per veure la història i reconèixer que la representació a la gran pantalla de l’obesitat no s'assembla gaire a les experiències de la gent grassa. És una ficció gratuïta.

Les grans corporacions creuen finalment que les vides dels negres importen. O almenys entenen que han de fer veure que creuen que les vides dels negres importen. De Microsoft i Peloton a la NFL –la mateixa lliga els equips de la qual van evitar fitxar Colin Kaepernick després de la seva protesta pacífica– han fet públics missatges meticulosament elaborats en què afirmen que estan compromesos amb la diversitat i la inclusió, que fan costat solidàriament als seus treballadors negres. Pots preguntar-li a Alexa, l'assistent virtual d'Amazon, si les vides dels negres importen, i et respondrà: “Les vides dels negres importen. Crec en la igualtat racial”.

Després que el 2018 Donald Trump difamés el món en vies de desenvolupament amb l'expressió despectiva “països de merda”, vaig escriure que ningú no ens vindria a salvar del president. Ara, enmig d'una pandèmia, veiem què significa exactament. L'economia ha quedat feta miques. L'atur continua pujant. Els president s'enriu de qualsevol intent de propagar conductes preventives que puguin salvar vides americanes. Més de 100.000 nord-americans han mort pel covid-19. Fa més de dos mesos que ens hem aïllat, d'una manera o altra. El més desafavorits continuen arriscant la vida perquè no poden permetre's refugiar-se davant del virus. Una crisi d'habitatges és imminent. I el país està clarament dividit entre els que creuen en la ciència i els que no.