No és estrany que Joe Biden conclogués dimarts que la retirada de l'Afganistan havia sigut un "èxit extraordinari". El relat que Washington ha ofert durant vint anys d'ocupació ha resultat ser una enorme ficció, i l'epíleg escrit pel mandatari demòcrata no desentona de la resta de la narrativa. "Cap nació ha fet una cosa així en tota la història", va presumir Biden en un discurs en què va mirar de posar en valor la ràpida evacuació de Kabul de més de 120.000 persones.

Els presidents dels Estats Units passen, però Angela Merkel roman. Com a mínim fins d’aquí uns mesos, quan la cancellera alemanya cedirà el testimoni del seu càrrec. Quatre inquilins ha tingut la Casa Blanca durant el seu mandat: George W. Bush, Barack Obama, Donald Trump i Joe Biden. L’últim l’ha rebut aquest dijous a Washington amb categoria d’“amiga personal” per acomiadar-la amb honors i continuar recuperant la confiança dels socis europeus després de quatre anys de serioses desavinences amb Trump. També ha intentat empènyer-la en l’últim minut cap a la seva posició davant dels dos països que són avui la seva gran obsessió: Rússia i la Xina.

Han hagut de passar sis mesos perquè l'entorn del Capitoli tornés a presentar un aspecte similar al que tenia fins al 6 de gener, dia en què una turba de seguidors de Donald Trump va assaltar el recinte i va aconseguir interrompre durant hores la certificació de la victòria electoral de Joe Biden. Aquell fracassat cop d'estat, encoratjat per l'aleshores president dels Estats Units, va paralitzar l'activitat parlamentària durant prop de sis hores, les que es va trigar a expulsar els insurrectes i reprendre el control de l'edifici.

Vint-i-dos anys i mig de presó per a Derek Chauvin. Aquesta és la condemna que ha rebut a Minneapolis l'expolicia que va asfixiar amb el genoll George Floyd el 25 de maig del 2020. Deu anys més del que marquen les guies legals de l'estat de Minnesota per a condemnats per assassinat en segon grau sense historial delictiu previ, com és el cas de Chauvin. El jutge Peter Cahill va argumentar que els agreujants del cas, com l'abús de poder i "l'especial crueltat" que, segons ell, va mostrar Chauvin, justifiquen la decisió. L'agonia de Floyd, gravada en vídeo per una vianant, va provocar les protestes contra el racisme institucional més grans en dècades.

El Partit Demòcrata dels Estats Units diu que lluita per garantir el dret de vot de tots els ciutadans. I el Partit Republicà, per garantir la immunitat de les eleccions davant de qualsevol temptació de frau. Però, més enllà de la retòrica i de les raons més o menys legítimes de cada bàndol, hi ha en joc el control del poder.

Si el principal objectiu de Joe Biden a nivell intern és “curar l’ànima de la nació” després de quatre anys d’exacerbació de les diferències, l’internacional no sembla estar-ne gaire allunyat. El president nord-americà ha aterrat aquest dimecres al Regne Unit en el que és el seu primer viatge a l’estranger amb l’objectiu central de tancar les ferides i la desconfiança que van sembrar quatre anys de trumpisme entre els seus aliats tradicionals.

Quan va aixecar la mirada del seu faristol i la va conduir cap a les càmeres de televisió, la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, s'estava dirigint a la població de Guatemala, però també a la del seu país. "No vingueu", va aconsellar als que aspiren a una vida millor. "No vingueu", va repetir, negant amb el cap, en una conferència de premsa al costat del president guatemalenc, Alejandro Giammattei. Potser ho podia haver dit en castellà, però ho va fer en anglès, conscient que tan important en el seu primer viatge a l'estranger és tractar de dissuadir la migració des dels països de l'Amèrica Central com que a casa ressoni el missatge dissuasiu de la Casa Blanca.

Quan el governador de Carolina del Sud va estampar al maig la seva signatura en un document, als condemnats a mort se'ls va oferir per llei una nova modalitat amb la qual ser executats: l'escamot d'afusellament. El republicà Henry McMaster va validar així la decisió de la majoria conservadora al legislatiu estatal de recuperar aquesta vella fórmula d'execució. Si no és del seu gust, el pres pot decidir acomiadar-se del món assegut en una cadira elèctrica que ofereix les seves prestacions des de fa 109 anys. Sempre, esclar, que no estigui disponible una injecció letal. La llei d'aquest estat, això sí, no permet executar amb un mètode per al qual Arizona està afinant ja els últims detalls: l'asfíxia mitjançant l'ús d'un gas letal utilitzat pels nazis a Auschwitz.

Cent anys ha trigat un president dels Estats Units a posar un peu a Tulsa per reconèixer que el que hi va passar el 1921 "no van ser uns disturbis", sinó que va ser "una massacre". Un segle després que una torba blanca arrasés literalment Greenwood, el pròsper barri de majoria afroamericana d'aquesta localitat d'Oklahoma, i acabés amb les vides d'un nombre encara indeterminat de veïns negres (s'estima que van poder ser al voltant de 300), Joe Biden va fer dimarts un pas que ni tan sols Barack Obama va arribar a fer: admetre en veu alta la veritat silenciada durant dècades sobre un dels episodis més sagnants de violència racista als Estats Units.

És la carta anual als Reis de l'Orient dels presidents nord-americans, la presentació al Congrés el seu pla de pressupostos. Segons va avançar dijous el New York Times, Joe Biden proposarà aquest divendres al Capitoli que per al pròxim any fiscal, que comença l'1 d'octubre, li aprovin un pressupost per valor de 6 bilions de dòlars. Si rep el vistiplau, els nivells d'inversió del govern federal serien els més elevats des de la Segona Guerra Mundial, amb un dèficit projectat per a la pròxima dècada superior a 1,3 bilions de dòlars anuals i que assoliria un màxim de 1,8 bilions el 2022.

Gairebé tres anys després de la controvertida cimera a Hèlsinki entre Donald Trump i Vladímir Putin, els presidents dels Estats Units i de Rússia es tornaran a trobar. En aquesta ocasió serà a Ginebra, Suïssa, i amb Joe Biden com a líder nord-americà. La data, el 16 de juny. Prèviament, Biden haurà assistit a la cimera del G-7 al Regne Unit i a la de l’OTAN a Brussel·les, en el que serà el primer viatge a l’estranger de la seva presidència. Així ho ha anunciat aquest dimarts la Casa Blanca en un comunicat confirmat posteriorment per Moscou.

D'aquí un mes es coneixerà la condemna imposada a l'expolicia Derek Chauvin, que a l'abril va ser declarat culpable d'assassinar a Minneapolis George Floyd. Aquest dimarts, un any després de la mort que va provocar les protestes més multitudinàries en dècades contra el racisme, el president Joe Biden rebrà a la Casa Blanca la família de Floyd per commemorar la data. Diumenge, en un acte celebrat a Minneapolis, Bridgett Floyd, una de les seves germanes, reconeixia que "ha sigut un any llarg, un any dolorós". Ha lamentat que "aquest agent", en referència a Chauvin, "no entén el que ens ha arrabassat".

Després de presumir que la "diplomàcia silenciosa" està en gran mesura darrere de l'alto el foc acordat fa uns dies entre Israel i Hamàs, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha decidit enviar a la regió el seu secretari d'Estat, Anthony Blinken. En un viatge que ha començat aquest dilluns i que durarà fins dijous, Blinken visitarà Jerusalem, Ramal·lah, el Caire i Amman. Es reunirà amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu; el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas; el rei jordà, Abdul·là II, i amb el president d'Egipte, Al-Sissi, a qui Washington ha agraït especialment el seu paper de mediador amb Hamàs, un grup considerat terrorista per Washington.

Només en el que portem de 2021, als Estats Units s'han presentat, i en alguns casos aprovat, més de 60 propostes de llei contràries a l'avortament. No el prohibeixen però el dificulten fins a l'extrem de fer-lo gairebé impossible. Sense anar més lluny, la setmana passada el governador de Texas, el republicà Greg Abbott, va estampar la seva signatura per fer llei la prohibició d'interrompre l'embaràs des del moment en què es detecta el batec de cor del fetus. És a dir, tan aviat com a les sis setmanes de gestació. La llei, que si no hi ha decisió judicial entrarà en vigor al setembre, impedeix la interrupció fins i tot en el cas que la dona hagi estat víctima d'una violació o d'un incest.

Concentrat en posar fi a les conseqüències sanitàries i econòmiques de la pandèmia, la resolució del drama israelianopalestí no formava part dels plans de Joe Biden per als primers mesos de presidència. Probablement tampoc per al que li queda de mandat: el baix perfil de la seva resposta a la massacre de Gaza demostra el seu escàs interès en la qüestió. Després d’haver assegurat dijous passat que no veia excessius els atacs de Tel Aviv sobre la franja de Gaza, Biden s’ha protegit darrere dels comunicats de presidència, mesurats al mil·límetre.

Quan li van preguntar la setmana passada pels moviments per retirar Liz Cheney de número 3 del Partit Republicà a la Cambra de Representants, Joe Biden va respondre: "No entenc els republicans". El president expressava així la frustració respecte a un partit que es va pensar que es distanciaria de Donald Trump un cop abandonés la Casa Blanca i amb el qual, per tant, seria factible arribar a acords. Així ho va vaticinar com a candidat. Passats gairebé quatre mesos des que va assumir la presidència, l'aspiració bipartidista de Biden s'esvaeix mentre es consolida el poder de Trump sobre el seu partit.

Cent dies de mandat de Joe Biden han tingut un efecte balsàmic a Washington. Després de quatre anys d'infart informatiu, la capital nord-americana ha recuperat els caps de setmana. Ja no hi ha tuits presidencials que sobresalten a tothora, no hi ha declaracions provocadores ni alarmants. La població gaudeix de l'efecte sedant del quasi octogenari president fins i tot quan només han passat quatre mesos de l'assalt al Capitoli, moment culminant de la huracanada presidència de Donald Trump.

Quan dimarts el jutge Peter Cahill va pronunciar fins a tres cops la paraula culpable, la ciutat de Minneapolis va sospirar d’alleujament. Onze mesos després que es cremés una comissaria de policia i que centenars de negocis quedessin arrasats com a resultat de diverses nits d’aldarulls i manifestacions, es temia que un veredicte favorable a l’expolicia Derek Chauvin revifés les brases de la protesta per l’assassinat de George Floyd. Però en comptes d’un incendi hi va haver escenes de celebració en què es va barrejar l’alegria pel veredicte amb la ràbia per la sort de George Floyd, la de tants afroamericans als Estats Units. L’endemà, potser sense esperar-ho, Minneapolis va recuperar la rutina sense un sol vidre trencat.

De la justícia per a George Floyd a la reforma integral de les pràctiques policials i del sistema judicial nord-americà hi ha una distància enorme. La primera es va aconseguir dimarts quan el jurat va declarar culpable l’expolicia Derek Chauvin de l’assassinat de Floyd el maig del 2020. La segona no està assegurada i té al davant un camí incert, però aquest dimecres el departament de Justícia dels Estats Units ha fet un pas en aquesta direcció. El fiscal general, Merrick Garland, ha anunciat que obre una investigació a la policia de Minneapolis perquè, segons ha admès, el veredicte contra Chauvin “no aborda problemes policials potencialment sistèmics”.

Un esclat d’alegria, abraçades, llàgrimes, alleujament i dolor ha omplert el centre de Minneapolis aquesta nit després que es fes públic que el jurat havia considerat Derek Chauvin culpable de l’assassinat de George Floyd. L’afroamericà, que tenia 46 anys, va morir asfixiat sota el pes del genoll de l’expolicia el 25 de maig del 2020. Chauvin, que rebrà la sentència d’aquí sis setmanes, ha sigut declarat culpable dels càrrecs d’assassinat en segon i tercer grau i homicidi en segon grau. El primer delicte està penat amb un màxim de 40 anys de presó, el segon amb 25 i el tercer amb 10. Els nou minuts i vint-i-nou segons que es va mantenir sobre el coll de Floyd marcaran la resta de la seva vida. Amb la cara parcialment tapada per una mascareta, Chauvin s'ha mantingut inexpressiu mentre escoltava el jutge llegint el veredicte.