<![CDATA[Ara Balears - George Soros]]> 10 <![CDATA[Vladímir Putin i el risc de la Tercera Guerra Mundial]]> La invasió russa d’Ucraïna que comença el 24 de febrer suposa l’inici d’una Tercera Guerra Mundial que pot destruir la civilització. La invasió va anar precedida d’una llarga reunió entre el president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, el 4 de febrer, dia d’inici de les celebracions per l’any nou lunar xinès i dels Jocs Olímpics d’Hivern a Pequín. Al final de la reunió, tots dos van publicar un document de 5.000 paraules, redactat amb molta cura, amb l’anunci d’una estreta aliança entre els dos països. El document és més contundent que qualsevol tractat i segurament va requerir negociacions detallades prèvies.

]]> <![CDATA[Europa ha de fer front a Hongria i Polònia]]>

hongria i Polònia han vetat el pressupost d'1,15 bilions d'euros (1,4 bilions de dòlars) en set anys proposat per la Unió Europea i el fons de recuperació europeu de 750.000 milions d'euros. Els dos països serien els més beneficiats per aquest pressupost, però els seus governs s'oposen tenaçment a la condicionalitat basada en el respecte a l'estat de dret que la UE va aprovar a instàncies del Parlament Europeu. Saben que estan cometent violacions flagrants en aquest sentit i no volen pagar-ne les conseqüències.

]]> <![CDATA[Europa, desperta!]]> Europa va com somnàmbula cap a la seva aniquilació, i cal que el poble europeu es desperti abans que sigui massa tard. Si no ho fa, la UE acabarà igual que l’URSS el 1991. Ni els nostres líders ni la ciutadania ordinària sembla que comprenguin que estem vivint un moment revolucionari, que l’espectre de possibilitats és molt ampli, i que, per tant, el resultat final és molt incert. Acostumem a donar per fet que el futur s’assemblarà més o menys al present, però no sempre és així. En una vida llarga i agitada, he presenciat molts períodes del que anomeno desequilibri radical. Avui vivim un d’aquests períodes.

]]> <![CDATA[Europa, desperta't!]]> Europa va com somnàmbula cap a la seva aniquilació, i cal que el poble europeu es desperti abans que sigui massa tard. Si no ho fa, la Unió Europea acabarà igual que la Unió Soviètica el 1991. Ni els nostres líders ni la ciutadania ordinària sembla que comprenguin que estem vivint un moment revolucionari, que l'espectre de possibilitats és molt ampli, i que, per tant, el resultat final és molt incert.

]]> <![CDATA[Un pla per a la crisi migratòria de la UE]]>

La política d’asil que va sorgir de les negociacions del mes passat entre la Unió Europea i Turquia ja s’està fent efectiva. Fins ara uns 325 sol·licitants d’asil han sigut deportats a Grècia. I aquesta política té quatre defectes fonamentals: va ser negociada amb Turquia i imposada a la UE per la cancellera alemanya, Angela Merkel; està molt infrafinançada; no és voluntària, ja que estableix quotes a les quals s’oposen molts estats membres i obliga els refugiats a instal·lar-se en països on no volen viure, i converteix Grècia, de facto, en una cleda per als sol·licitants que hi són.

]]> <![CDATA[Reconstruir el sistema d’asil]]>

La Unió Europea necessita assumir la responsabilitat de la falta d’una política d’asil comuna, cosa que ha fet que el problema abordable del flux creixent de refugiats d’aquest any s’hagi convertit en una nova crisi política. Cada estat membre s’ha centrat egoistament en els seus propis interessos i sovint ha actuat contra els interessos dels altres. Això ha precipitat el pànic entre els refugiats, els ciutadans en general i les autoritats responsables de la llei i l’ordre. Les persones que busquen asil n’han sigut les principals víctimes.

]]> <![CDATA[La millor estratègia per a Ucraïna]]>

Amb les sancions a Rússia no n’hi ha prou. Haurien d’anar acompanyades d’un compromís polític dels aliats d’Ucraïna de fer tot el que calgui per permetre no solament que el país sobrevisqui, sinó també que aconsegueixi aplicar reformes polítiques i econòmiques de gran abast, malgrat l’oposició implacable del president rus, Vladímir Putin.

]]> <![CDATA[2015: defensem Europa a Ucraïna]]>

En envair Ucraïna el 2014, la Rússia del president Vladímir Putin ha llançat un desafiament fonamental als valors i els principis amb què es va fundar la Unió Europea, així com al sistema normatiu que ha mantingut la pau a Europa des del 1945. Ni els dirigents d’Europa ni els seus ciutadans són plenament conscients de l’abast d’aquest desafiament, i encara menys saben com abordar-lo.

]]>