Han passat gairebé deu anys des que el món es va reunir a París i va acordar per fi prendre's seriosament la prevenció del desastre climàtic. Però tot i que hi ha un consens respecte de les reformes econòmiques estructurals que són necessàries per transformar sectors com l'energia, el transport i l'agricultura, el ritme de les inversions és insuficient.

Després d'evitar durant anys tota menció explícita a la causa principal del canvi climàtic, els negociadors de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28) de l'any passat a Dubai finalment van acordar advocar per "la transició cap a l'eliminació dels combustibles fòssils". Però una pregunta incòmoda continua ocupant un lloc preponderant: com es finançarà aquesta transició? Com va observar recentment Simon Stiell, cap climàtic de l'ONU, "és extremadament obvi que les finances són el factor decisiu en la lluita mundial contra el canvi climàtic".

Durant l'Assemblea General de les Nacions Unides d'enguany, els representants del mercat únic més gran de món i de la segona economia més gran del món van posar les seves cartes sobre la taula pel que fa al clima. Tant la Unió Europea com la Xina s'han compromès a assolir emissions de diòxid de carboni zero, creant així un terreny comú per a una cooperació profunda.