Hi ha ximpanzés que es curen les ferides amb herbes medicinals. Els suricates tenen tradicions locals depenent del grup a què pertanyen, igual que les cotorres argentines, que a Madrid fan niu als cedres, però a Barcelona prefereixen les palmeres. Les balenes geperudes aprenen càntics que van modificant, els catxalots varien de dialecte depenent de la zona, i les orques es coordinen per produir les onades que fan que les foques caiguin de les pannes de glaç. Fins i tot els invertebrats adquireixen coneixements i els transmeten a la seva comunitat. Per exemple, les mosques de la fruita encomanen a les cries les seves preferències sexuals.

Els processos de reproducció assistida tenen un impacte emocional, físic i econòmic. Parlem amb dones sobre com han viscut aquest periple.

Una de cada sis persones té problemes d’infertilitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un de cada 10 nens ja neixen per tècniques de reproducció assistida a l’Estat —el 2022 van ser 39.546 nadons, segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), nascuts de 167.195 cicles de fecundacions in vitro (FIV) i 31.635 inseminacions artificials (IA)—. Encara que l’èxit d’aquestes tècniques és indiscutible, les xifres ja deixen entreveure que passar per un procés de reproducció assistida no és bufar i fer ampolles. Les taxes d’èxit, que depenen de l’edat i d’altres factors, són del 13,7% en cas d’inseminació artificial, i del 43,8% en cada cicle d’in vitro que arriba a la transferència embrionària (quan es deposita l’embrió a l’úter), cosa que succeeix en un 60% dels cicles iniciats.

Clubs swinger, festes sex positive, shibari, introducció al BDSM, experiències tàntriques... L’oferta d’oci enfocat a l’experimentació sexual pren visibilitat en diferents espais de les ciutats catalanes. “Primer es parlava de sexe liberal, i ara es parla de sex positive [o pro sexe], que fa referència a l’apertura a l’experimentació de la sexualitat i que és més obert pel que fa a l’orientació sexual i a la diversitat de pràctiques”, explica Marina Vivó, psicòloga i sexòloga. “Apertura no vol dir obligació de tenir sexe”, aclareix. De fet, el consentiment i el respecte són claus en aquests espais que tenen filtres d’admissió i normes de comportament. Per això hi predominen la discreció i la confidencialitat, que alhora els fa força hermètics –també perquè les polítiques de les xarxes en censuren la promoció.

Si llegeixes, viuràs més. I no és una amenaça, sinó una evidència científica. Per ser exactes, viuràs un 20% més que les persones que no llegeixen, una xifra que es redueix lleugerament en els lectors de revistes i diaris, segons un estudi publicat a Social Science & Medicine, liderat per la Universitat de Michigan, que relaciona la lectura amb la longevitat i que ha fet un seguiment dels hàbits lectors de més de 3.600 persones de més de 50 anys als Estats Units durant 12 anys.

“He de fer exercici, he de fer natació, he de fer ioga o meditació, que em toqui el sol, però no massa”, diu l’Ana, de 37 anys, i embarassada de set mesos. “Quan creus que ja fas prou, has de començar amb el massatge perineal i també amb la pilota de pilates i, si pots, fer manteig [massatge pelvià amb un mocador]”. Ella ha sentit que hi havia moltes coses que estaven a les seves mans per assegurar-se que l’embaràs i el naixement anessin bé en una preparació que “mai s’acaba”, i que “es converteix en una exigència imperativa”, atiada per la sensació que no podia posar en risc l’embaràs, perquè potser no tindria més oportunitats. 

“La majoria té com a mínim dos comptes a Instagram i a Tiktok”, diu la Selma, de 17 anys. Al seu costat, la Victoria, de la mateixa edat, explica que en té tres a Instagram i tres a TikTok. S’ha acabat això de tenir només un perfil a les xarxes socials. De fet, el 2021, un estudi d’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència ja revelava que el 61,5% dels joves tenen diversos comptes o perfils en una mateixa xarxa social, mentre que el 83,5% tenen presència en tres o més plataformes. Però per què volen tants perfils i com els utilitzen?

És l’obsessió dels poetes. “Torna la pols a la pols? / Torna l’ànima al cel? / Tot és vil matèria, / podridura i llot?”, es preguntava Gustavo Adolfo Bécquer. Altres recreen la dimensió desconeguda que hi ha al darrere: “Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà: / veuré llavors un altre firmament”, augurava Joan Vinyoli, mentre que Sylvia Plath descrivia: “Alguna altra cosa / m’arrossega per l’aire / –cuixes, cabells; / escates dels meus talons”. També la vinculen amb els records: “Quan la nit sigui la meva memòria. La meva memòria serà la nit”, que deia Alejandra Pizarnik.

Mario Vargas Llosa ha mort aquest diumenge a Lima (Perú) als 89 anys. L’escriptor hispanoperuà premi Nobel de literatura ha mort "envoltat de la seva família i en pau", segons han confirmat els seus fills en un missatge a X. "El seu comiat entristirà els seus parents, amics i lectors d'arreu del món, però esperem que trobin consol, com nosaltres, en el fet que va gaudir d'una vida llarga, múltiple i fructífera, i que deixa una obra que el sobreviurà", han apuntat els fills del prolífic autor. També han informat que la cerimònia de comiat a Mario Vargas Llosa es farà en l'estricta intimitat, sense cap acte públic.

Pot una nanocàpsula transportar un fàrmac a l’àrea cerebral danyada per un ictus? Pot una molècula modificar-se per atacar les cèl·lules tumorals del cervell? Els materials avançats són claus per a la innovació científica que podria millorar el tractament de malalties cerebrals, especialment fent-los més precisos i amb menys efectes secundaris.

1 - Paquets embolicats amb paper de regal. És el primer que vam veure quan vam entrar per primer cop a casa de la mare després de l’accident. Havia començat a preparar els regals de Reis i allà els tenia, com si res no hagués passat. Com diu Joan Didion: “La vida pot canviar en un instant. En un instant normal”. El buit era físic, em faltaven extremitats. La pena em feia outsider en una happycràcia on s’espera de tu alegria permanent. Quan busques feina, quan surts amb les amigues o quan coneixes algú. En algun moment, vaig canviar l’estudies o treballes per un: "Hola, soc la Carla i la meva mare ha mort. I tu? M’expliques els teus difunts?"

Després de passar per Itàlia, Guadalupe Nettel (Ciutat de Mèxic, 1973) ha passat per Barcelona per presentar els relats de Los divagantes (Anagrama). Finalista al Booker Internacional amb La hija única (també a Anagrama), l'avala la seva trajectòria reconeguda amb premis com l'Herralde i una desena d'obres publicades entre contes, novel·la i assaig, traduïdes a una quinzena de llengües.

En un bloc de pisos d'una ciutat d'Indiana hi viu una noia que parla de místiques que suen sang, una dona que gestiona necrològiques online i una parella gran que conspira contra veïns que suposadament els han llançat un ratolí mort. La nord-americana Tess Gunty (South Bend, 1993) ha partit d'aquesta idea per teixir un entramat d'històries que encaixen amb excel·lència a La Conillera (Edicions de 1984; traduïda al català per Alba Dedeu), i s'ha alçat amb el National Book Award de ficció 2022.

Es coneix John Le Carré, l'àlies literari de David Cornwell (1931-2020), com el gran novel·lista de la Guerra Freda, i se sap que la seva intimitat ha estat sempre reservada. "Un bon escriptor no és expert en res tret d'ell mateix. I sobre aquest tema, si és llest, es mossega la llengua", escrivia a les seves memòries Volar en cercles (Edicions 62). Però no hi ha material més privat que les cartes i alguns correus que va enviar i que el seu fill Tim Cornwell (1962-2022) va editar amb cura a Un espia privat (Edicions 62), amb traducció de Núria Parés Sellarés. El seu vessant més íntim surt ara a la llum juntament amb el documental The pidgeon tunnel, d'Errol Morris, que s'estrena el 20 d'octubre a AppleTV.

El filòsof i activista croat Srećko Horvat (Osijek, 1983), un dels fundadors del Moviment Democràcia a Europa 2025 (DiEM25) juntament amb Ianis Varufakis, és una de les veus internacionals més autoritzades per parlar de política europea i moviments de protesta mundials, i també sobre la post-Iugoslàvia després d'haver viscut la guerra de prop. Col·labora en mitjans internacionals com el Guardian i Al Jazeera i entre els seus llibres publicats hi ha Després de l'apocalipsi (Arcàdia), que va haver de reescriure per incorporar-hi la realitat pandèmica. Ha visitat Barcelona gràcies al CCCB per participar en un debat sobre Europa.

María Dueñas (Puertollano, 1964) era una desconeguda fins que el 2009 va irrompre al panorama literari amb El tiempo entre costuras (Planeta) i es va convertir en un fenomen editorial amb milions de llibres venuts i traduïda a trenta-cinc llengües, inclòs el català (amb traducció de Núria Garcia Caldés). Ara la història que la va catapultar torna a entrar en escena perquè la productora Beon. Entertainment ha donat al seu gran èxit forma de musical, una superproducció multipremiada composta per Iván Macías i escrita per Félix Amador, i que es pot veure fins al 5 de novembre al Teatre Apolo de Barcelona. De fet, l'escriptora no ha deixat mai de banda les aventures de la protagonista i va publicar l'any passat la seqüela Sira (Planeta).

Tot i que ja no hi ha lectures obligatòries dins del currículum educatiu de l’ESO i a l’espera de futurs canvis en les PAU que les podria fer prescindibles també de cara a l’examen de selectivitat, la majoria dels centres educatius acostumen a triar lectures que l’alumnat ha de llegir trimestralment i n'hi ha que determinen un temps de lectura diari i d'altres que ho deixen a l'elecció del professorat. Han de llegir clàssics o s'han de fer versions adaptades? És millor que llegeixin literatura infantil i juvenil contemporània? Hauria de ser d'escriptors catalans? Llegeixen llibres de poca qualitat literària? Tenen massa lletra o massa poca? Les lectures obligatòries han sigut sempre una font de conflictes i de desacords. Per això, repassem quines són aquelles lectures que han marcat algunes personalitats del món de la cultura de diferents generacions que poden servir per entendre la seva trajectòria i el seu moment històric, però també per veure l’evolució de les lectures en etapa escolar i reflexionar sobre quines poden ser les tries més adequades.  

Julio Manrique (Barcelona, 1973) serà el nou director del Teatre Lliure a partir de l'1 de febrer del 2024 i durant cinc anys. Així ho ha decidit el ple del patronat de la Fundació Teatre Lliure que s'ha celebrat aquest dimecres. El procés de selecció s'ha fet a través d'un concurs públic al qual s'han presentat onze candidatures, prèviament triades per una comissió de valoració.

Per què i quan ens tatuem? Què ho fa que ens decidim per una oreneta o un drac? ¿És exhibicionisme o ho fem perquè ens agrada? ¿És vanitat o pertinença a una comunitat? Nadal Suau (Palma, 1980) ha guanyat el 51è Premi Anagrama d'Assaig amb Curar la piel, un assaig literari i personal estructurat segons cinc dels tatuatges que aquest crític literari i professor du sobre la pell i que li han permès fer-se preguntes més enllà d'aquestes grafies sobre l'amor i la mort, la finitud, la lentitud o la transcendència.

Qui no és Orlando? Orlando és qui transita cap a una identitat pròpia, però en aquesta recerca "tot és violència", escriu Virginia Woolf. El filòsof Paul B. Preciado (Burgos, 1970) debuta al cinema amb el documental Orlando, la meva biografia política, una versió lliure de la novel·la de Woolf que fa implosionar el binarisme de gènere, que es va presentar al Festival de Berlín i que arriba els cinemes aquest dimecres, 11 d'octubre. Preciado la considera "una pel·lícula artesanal feta, com qui diu, amb aquestes manetes" en la qual s'ha deixat la pell durant tres anys. La intenció l'hi va posar en el missatge i no en la repercussió. Per això, quan a la Berlinale van començar a caure-li premis, deia a la seva productora i a la seva parella: "Això és impossible, s’estan equivocant".