Tots els progenitors amb fills adolescents que tinc al voltant (inclosa jo mateixa) tenim identificat com a conflicte recurrent amb els nostres fills tant el temps que dediquen als dispositius mòbils com la utilització que en fan. Arran d’aquestes preocupacions han sorgit iniciatives, que provenen de la societat civil, amb l’objectiu explícit d’empoderar les famílies i promoure un pacte social per endarrerir l’edat del primer mòbil fins als 16 anys, com Adolescència Lliure de Mòbil. Tot i això, la persistència de les dinàmiques socials s’acaba imposant (almenys de moment) i una gran part dels nens i les nenes ja disposen d’aquest dispositiu a principis de l'ESO. Si ens fixem en les últimes dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2023 (representatives per al conjunt d’Espanya), el 23,3% dels infants disposen de telèfon mòbil als 10 anys, el 72,1% als 12 anys i el 94,1% als 14 anys.

La taxa de fecunditat, definida com el nombre de fills per dona, s’ha reduït considerablement en la majoria dels països desenvolupats. A Catalunya, mentre que les dones teníem 2,72 fills el 1975, el 2022 en tenim 1,17 (les xifres són similars a la resta d’Espanya). Aquesta reducció del nombre de fills per dona ha anat acompanyada per l’augment de l’edat mitjana en què es té el primer fill, que ha passat dels 24,6 anys (1975) als 31,6 actuals.

Cal entendre les causes per redreçar el problema. Aquest és un dels missatges principals que s’extreuen de la dilatada carrera acadèmica de la recent premi Nobel d'economia 2023, Claudia Goldin.

El passat 1 d’octubre va entrar en vigor la modificació de la Llei General de la Seguretat Social, plasmada en el reial decret llei 2/2023, gràcies a la qual els dies treballats a temps parcial s’equiparen als dies treballats a temps complet, a efectes del còmput dels períodes de cotització necessaris per poder accedir a les pensions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cures de menors a càrrec. 

Després de dos articles d’opinió sobre els riscos de limitar l’accés a l’avortament aquí em teniu un altre cop, redactant el tercer de la saga amb una immensa sensació de frustració perquè, per molta evidència contrastada que els investigadors posem sobre la taula, massa sovint acaben per imposar-se les creences i idees polítiques (i religioses) per sobre de la tossuda i persistent racionalitat empírica.

Una de les polítiques que el govern espanyol ha renovat com a part del nou paquet de mesures econòmiques aprovades el 27 de desembre és la bonificació dels preus del transport públic. Els autobusos de titularitat estatal i els bitllets de Renfe de Rodalies i Mitjana Distància seran gratuïts fins a finals de 2023, i si les administracions autonòmiques i locals accepten reduir els preus dels abonaments urbans i interurbans un 50% (com a mínim), l’Estat els proporcionarà ajudes directes per finançar el 30% del cost. L’Autoritat del Transport Metropolità a Catalunya ja ha confirmat que mantindrà els descomptes vigents durant sis mesos, excepte en el cas de la T-Casual.

El nou paquet de mesures econòmiques aprovades pel govern espanyol el 27 de desembre té com a objectiu principal ajudar les famílies més vulnerables, ja que són les que tenen més dificultats per arribar a final de mes a causa de l’augment generalitzat de preus. De retruc, la limitació directa en el creixement dels preus inclosa en alguna de les mesures persegueix l’objectiu secundari (però no menys important) de contenir l’espiral inflacionista, ja que, si s’acaba materialitzant, tindrà greus conseqüències tant econòmiques com socials.

L’existència de biaixos de gènere en l’àmbit de la medicina i el sistema de salut s’ha documentat extensivament. Tot i així, aquest intent de visualització s’ha fet de manera més aviat descriptiva i anecdòtica que no pas sistemàtica, quantitativa i rigorosa, cosa que dificulta el disseny d’una estratègia efectiva per reduir aquest tipus de desigualtat.

Dins del sistema públic de la seguretat social s’hi inclou el programa de baixes laborals per incapacitat temporal, que proporciona cobertura econòmica als treballadors que no poden realitzar les seves funcions laborals a causa d’una malaltia temporal. Aquest és un programa diferent del que proporciona cobertura en cas d’accident laboral o incapacitat permanent. Ara que el nombre de baixes s’ha disparat per l’òmicron, és un bon moment per parlar de com funciona tot plegat. 

Hi ha diversos temes en què, com a societat, fallem estrepitosament. Molts lectors pensaran ara en el canvi climàtic. Certament entra dins de la meva definició d’errada político-social. Tot i així, avui em vull centrar en un altre d’aquests equívocs, que també compromet el futur dels nostres fills.

Dimecres va entrar en vigor a tot l’Estat l'obligació per a totes les empreses, independentment de la seva mida, de dissenyar un registre on s’especifiqui la retribució dels seus treballadors de manera diferenciada segons el gènere. La llei obliga les empreses de més de 50 treballadors a presentar un pla d’igualtat i una justificació en cas que la diferència en les retribucions d’homes i dones que realitzen tasques “d’igual valor” dins l’empresa sigui superior al 25%. Les sancions previstes en cas d’incompliment, ja sigui per la negativa a presentar el registre, per la falsificació d’informació o per l’acreditació d’una situació greu de discriminació salarial, són substancials i van des dels 6.251 euros fins als 187.515 euros. L’objectiu d’aquesta nova norma és, a curt termini, fomentar la transparència empresarial i, a llarg termini, reduir la bretxa salarial per qüestions de gènere. Els dos primers passos per lluitar contra la discriminació salarial són efectivament esdevenir conscients de la seva existència i disposar de dades quantitatives que ens permetin dimensionar la magnitud del problema.

A l’estat espanyol, del 1985 al 2010 l’avortament era legal sota tres circumstàncies: 1) si hi havia risc per a la salut física o mental de la mare, 2) si l’embaràs era resultat d’una violació o 3) si existia risc de malformacions en el fetus. A partir del 2010 les dones que així ho desitgin tenen la possibilitat d’interrompre l’embaràs fins a la setmana 14 sense necessitat de justificar la seva decisió.

La irrupció de la pandèmia generada pel covid-19 té alguns aspectes similars a les crisis anteriors i d’altres de molt més singulars. Un dels elements que més crida l’atenció és la dràstica reducció dels viatges a nivell mundial. Molts de nosaltres estàvem acostumats a viatjar relativament sovint, ja sigui per temes laborals o personals i, d’un dia per l’altre, la mobilitat internacional pràcticament va desaparèixer. Tot i que en l’actualitat les xifres s’han recuperat substancialment, encara estan molt lluny d’assolir els nivells precovid.

L'ús obligatori de la mascareta en tots els espais públics (tant interiors com exteriors) és vigent a Catalunya des del 8 de juliol. Tot i ser la primera comunitat autònoma a imposar aquesta norma, altres comunitats no han tardat a seguir els seus passos: Extremadura, les Illes Balears, Múrcia, Aragó, la Rioja, Navarra i Andalusia van ser de les primeres a secundar l'obligatorietat de l’ús de la mascareta (després ho van fer els governs de Cantàbria i Astúries). I les comunitats que encara no l'han aplicat s’ho estan plantejant molt seriosament.

Des de l’aparició del covid-19, el focus principal d’actuació s’ha centrat en la lluita contra els efectes sobre la salut de la població mitjançant mesures per reduir els contagis i assegurant la viabilitat i funcionament del sistema sanitari per minimitzar la mortalitat.