"Els éssers humans som part de Gaia, no som més que un altre animal i no precisament molt diferents de la resta d’animals que ens envolten. La nostra evolució està lligada a l’evolució de Gaia i, si som prou intel·ligents i capaços, farem que tot el planeta sigui intel·ligent". Així s’expressava el químic atmosfèric britànic James Lovelock l’any 2010, en la seva última visita a Barcelona. Tenia noranta-un anys i una ment que ha mantingut lúcida fins al dia de la seva mort, aquest 26 de juliol, el mateix dia que complia cent tres anys.

S’entén per microbi un organisme microscòpic, és a dir, tan petit que no es pot veure a ull nu. Els microbis per excel·lència són els bacteris i un dels més coneguts, per la seva ubiqüitat i perquè s’utilitza en molts estudis, és Escherichia coli, de forma de bastonet d’uns 2 micròmetres (1 micròmetre és una milionèsima part d’un metre), una mida molt freqüent entre els bacteris.

El 1976, el bioquímic català Joan Oró (1924-2004) era membre de l’equip que va analitzar els resultats dels experiments fets, amb l’ajut d’un robot, a la superfície de Mart en la missió Viking. En un d’aquells experiments es barrejava una mostra de sol marcià amb una solució de nutrients marcats amb carboni radioactiu, entre els quals hi havia glucosa i alguns aminoàcids senzills. La barreja va produir una gran quantitat de diòxid de carboni que contenia carboni radioactiu procedent, sene cap mena de dubte, dels nutrients marcats.

Fins no fa gaires dècades, els estudis de biodiversitat solien centrar-se en animals, plantes, fongs i, com a molt, algues. No tenien en compte el món microbià i, si el tenien en compte, solien incloure-hi invertebrats microscòpics, algues unicel·lulars i alguns protozous, i en quedaven exclosos altres protists, especialment els organismes procariotes (els de cèl·lules sense nucli: bacteris i arqueus). Probablement era per la dificultat de treballar amb organismes invisibles a ull nu i també perquè, en el cas dels procariotes, és difícil definir què és una espècie i com determinar-la. N’hi ha de molt allunyades entre si en l’arbre de la vida, però amb aspecte semblant, i no es poden distingir únicament per l’observació al microscopi. D’altres se sap que es troben en un ambient determinat perquè se n’ha detectat el genoma, però mai no s’han vist o no s’han pogut cultivar.