M’acabo de comprar un llibre de receptes. Al final hi ha unes planes en blanc per apuntar-hi les pròpies. Decideixo escriure-hi la meva per poder cuinar-vos l’informe de la Unesco Women Lead for Learning (Dones liderant per l’aprenentatge) publicat el 20 de maig.

Llegeixo compulsivament un article a la revista Science de la setmana passada que m’arriba per correu electrònic des de l’altra banda de l’Atlàntic. Mentre avanço en la lectura, els ulls em surten de les òrbites i, quan l’acabo, la pressió ocular m’ha fet regalimar llàgrimes galta avall. Me les eixugo i escric. Ho vull compartir. I aquí em teniu.

Cada tres anys des del 2003, l’informe She Figures de la Comissió Europea m’interpel·la amb una pregunta: Europa pot aspirar a liderar la innovació global si no compta amb tot el seu talent? L’edició del 2024, publicada fa unes setmanes, confirma que la igualtat de gènere en recerca i innovació (R+I) avança a batzegades i per barris: hi ha progressos, sí, però els buits són tan amplis com urgents. I el nom de l’informe ja és, per si mateix, una declaració d’intencions. “She” és en realitat un acrònim que originalment significava Statistics in Higher Education (estadístiques en educació superior) que ha evolucionat per abastar tot l’ecosistema de R+I, sigui acadèmic, empresarial o governamental. I aquí rau el joc de paraules: She Figures no només es tradueix com “les xifres d’ella”, sinó també com “ella hi figura”. És a dir, les dones hi participen, hi aporten... o haurien de fer-ho. La realitat, però, segueix sent més aspra que la poètica del nom de l’informe.

S’acaba el març, un mes cada cop més marcat pel dia 8, el Dia de les Dones. I no m’estranya que sigui així, perquè decididament cal reivindicar més la igualtat i la justícia. És per això que jo no vull deixar escapar el març sense parlar-ne, i fer-ho de manera combinada amb les dades, que són claus tant per entendre el món com per prendre decisions. D’això vam enraonar en la jornada de l’Open Data Day 2025, organitzada per la Iniciativa Barcelona Open Data, i centrada en la tecnologia de dades obertes a favor dels drets de les dones. Vam parlar de codis, xifres, paraules, algoritmes i portals web. Però, sobretot, vam parlar de poder. Cada bit, cada estadística, cada conjunt d’informació porta inscrita una mirada, i aquesta mirada determina què es visualitza i què es queda a l’ombra, o fins i tot què es queda en l’oblit. Si les dones no participem en la creació, anàlisi i aplicació d’aquestes dades, la revolució digital transmetrà els mateixos biaixos de desigualtat de la nostra realitat, actual i passada. Espero que no pas de la futura.

La recerca mèdica ha estat durant anys i panys un camp amb una visió androcèntrica. Melina Kibbe, degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Virgínia, als EUA, va adonar-se d’aquesta realitat quan un company li va preguntar: “¿I les femelles?”. Fins aleshores, en els seus estudis sobre malalties cardiovasculars, Kibbe havia utilitzat rates mascles sense qüestionar-s’ho. La seva experiència no és única. Malgrat els avenços en la conscienciació sobre la necessitat d’incloure femelles en la recerca (obligatori als EUA des del 2016), la desigualtat persisteix, amb conseqüències per a la salut de milions de dones.

És gairebé un quart de dotze de la nit i sento sonar el telèfon. És un missatge d’un col·lega pediatre, professor de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Malgrat l’hora, obro els ulls com taronges perquè m’envia un article científic acabat de publicar on es mostra que les persones tractades per metgesses tenen una mortalitat significativament menor que les tractades per metges homes.

Quan pensem en revistes científiques, normalment ens ve al cap una imatge seriosa, plena d'estudis rigorosos i terminologia complexa. Però hi ha excepcions que trenquen aquesta norma, i una de les més destacades és l'edició nadalenca de The BMJ o British Medical Journal, una de les publicacions mèdiques més prestigioses del món.

Dilluns d’aquesta setmana es commemorava el dia internacional contra la violència de gènere i no vull que se m’escapi la setmana, ni el mes, sense parlar d’aquesta xacra en un entorn que implícitament s’ha considerat lliure d’aquesta terrible realitat: l’àmbit acadèmic. La violència de gènere en aquest sector és un problema greu i massa sovint invisibilitzat. Fa un parell d’anys, l’informe UniSAFE, basant-se en els resultats de l’enquesta més gran mai realitzada a Europa, va posar de manifest una situació que ja no es pot continuar ignorant.

William Osler va ser un metge canadenc que va viure a cavall dels segles XIX i el XX i que va deixar un llegat impressionant als Estats Units, Anglaterra i a tot el món. Va ser ell qui, el 1889, va crear el sistema de residència mèdica que seguim utilitzant, i qui va insistir que els estudiants havien d'aprendre al costat del llit del pacient i no només a les aules. Osler va escriure que "qui estudia medicina sense llibres navega per un mar inexplorat, però qui estudia medicina sense pacients no va al mar en absolut". De fet, la seva dita més coneguda era: "Escolta el teu pacient, t'està donant el diagnòstic”, remarcant la importància de fer una bona anamnesi per a la història clínica.

Ens trobem entre dos dies 10. El 10 de setembre, Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, i el 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental. I entre un 10 i l'altre, em cau a les mans –o més aviat em passa davant els ulls en una pantalla– un article científic publicat el mes passat sobre el suïcidi entre els professionals de la medicina. L’estudi revela que, tot i que la proporció de suïcidis ha disminuït amb el temps, hi ha diferències entre homes i dones. Els metges presenten un risc de suïcidi semblant al de la població general, i les metgesses encara presenten un risc un 24% superior.

Anem a pams. Òbviament, quan parlem de sexe no ens referim a l’acte sexual, però tampoc al gènere. Ja s'ha dit: el sexe, masculí o femení, es basa en la biologia, mentre que quan parlem de gènere ens referim a rols i comportaments socials i, per tant, el sexe no necessàriament ha de coincidir amb el gènere. I, com és sabut, de gèneres n’hi ha més de dos.

En un món on la recerca de la longevitat ha estat una constant al llarg de la història, em va agradar llegir fa uns dies els resultats d’un estudi científic publicat aquest mes de juliol que acabem de liquidar. Les lletres de la conclusió de l’article s’il·luminaven soles en llegir-les: l'agraïment podria ser la clau per allargar la vida dels adults grans, en particular de les dones grans.

Aquest mes de juny el Fòrum Econòmic Mundial ha publicat la 18a edició de l'Informe Global sobre la Bretxa de Gènere. L'índex global de bretxa de gènere compara anualment l'estat actual i l'evolució de la paritat de gènere en quatre dimensions clau: participació i oportunitats econòmiques, assoliment educatiu, salut i supervivència, i apoderament polític. Les dades revelen que el món ha tancat, de mitjana, el 68,5% de la bretxa de gènere. Val a dir que la bretxa s'ha reduït només en 0,1 punts percentuals des de l'any passat. Segons l’informe, al ritme actual, es trigaran 134 anys més –equivalent a cinc generacions– per assolir la plena paritat de gènere (bretxa tancada al 100%).

En unes quantes setmanes hi haurà un nou govern de la Generalitat de Catalunya i, es constitueixi quan es constitueixi, espero que compti amb una conselleria de Recerca i Universitats. Espero que apliqui la llei de la ciència i tot el seu desplegament, especialment l’estratègia d’igualtat de gènere i l’estratègia de ciència oberta, presentades el gener d’enguany. Una llei que va tenir un ampli consens (només Vox hi va votar en contra) ha de garantir que es puguin fer polítiques de recerca ben plantejades i fermes.

La intel·ligència artificial (IA) té biaixos? Sí, són els biaixos de la intel·ligència humana. La IA es basa en les dades que hem generat i generem els humans i, per tant, són coneguts els biaixos de gènere, edat o etnicitat.

Pròleg. En un minirelat de set capítols gairebé telegràfics trobareu descrits els esdeveniments i les tensions socials i polítiques que posen en relleu la complexitat de liderar una institució acadèmica de renom. La història de Claudine Gay com a rectora de Harvard ens interpel·la pel que fa als reptes de la diversitat, la inclusió i el lideratge en el moment convuls actual.

Fa uns dies, tot passejant per Girona amb una col·lega científica de Santiago de Xile, li explicava la llegenda de la bruixa de la catedral. De totes les gàrgoles de la catedral, la de la bruixa és l’única que té forma humana, i això l'ha fornit d’un misteri especial, fent que sigui una de les llegendes més populars de la ciutat. Expliquen que era una dona practicant de la bruixeria que llançava pedres contra les processons cristianes o contra la catedral i que per aquesta raó va ser petrificada i penjada d’aital edifici, condemnada a mirar sempre cap a terra.

Si estimes una persona, no li fas mal. No la humilies, no la menystens, no la coacciones. La respectes. No em cal cap evidència científica que ho demostri. És un axioma. Per més que la societat patriarcal ens hagi fet creure el contrari. I per això encara necessitem dies mundials per conscienciar-nos. Com el d’aquest dissabte, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Com afirma l’ONU, aquesta continua sent una de les violacions dels drets humans més esteses i generalitzades del món. Es calcula que globalment 736 milions de dones –gairebé una de cada tres– han estat víctimes de violència física o sexual almenys un cop a la vida.

Completeu la frase del títol. Bé, potser no ho voleu fer ara. Doncs no patiu, ja us proposo idees per completar-la. Per fer-ho, trauré les dades de dos estudis científics realitzats al Canadà i a Suècia publicats recentment a la revista JAMA Surgery. 

La menstruació, malgrat que és una experiència compartida per milions de persones a escala mundial, continua essent un tabú per a massa gent. Fins i tot la ciència l’ha tractat ben poc. Tant és així, que tot just aquest mes d’agost s’ha publicat el primer estudi que utilitza sang real per analitzar la capacitat d'absorció dels productes per a la menstruació. Sí, sí, aquest mes d’agost dels anys 20 del segle XXI i no pas del segle XX! Per testar-ho normalment s’utilitzen altres líquids, com ara solucions salines, que certament no es corresponen amb la realitat fisiològica.