Hi ha un corrent de fons mediàtic i d'opinió que sens dubte va afectar la presa de decisions del govern valencià el dia dels aiguats, sigui conscientment o inconscientment. Un caldo de cultiu que en els últims anys, sobretot des del temporal Filomena, que va deixar una gran nevada a Madrid, ha anat forjant una idea contrària al cos de meteoròlegs de l'estat: l'Agència Estatal de Meteorologia. La denúncia per homicidi que Manos Limpias ha presentat recentment contra l'Aemet és només l'últim capítol d'una campanya llarga i sostinguda. Aquest és un article en clau totalment espanyola, vagi això per davant.

Ja fa mesos que les dades ho apuntaven, però acabat l’any ja es pot dir amb total certesa: el 2023 ha sigut amb diferència l’any més càlid que s’hagi mesurat mai al planeta. La temperatura mitjana de la Terra s’ha situat 1,48 °C per sobre de la referència del període preindustrial (1850-1900), a tocar ja, per tant, d’un llindar molt rellevant: el dels 1,5 °C.

Amèrica es prepara per al gran fenomen astronòmic del 2024: l’eclipsi total de Sol que el 8 d’abril es podrà veure en una àmplia zona del continent, des de Mèxic fins al Canadà, travessant de sud-oest a nord-est els Estats Units. El passadís de foscor total de l’eclipsi travessarà ciutats tan grans com Dallas, Cleveland o Buffalo, cosa que ha disparat l’interès pel fenomen. Ja hi ha programats múltiples esdeveniments per seguir-lo, en estadis com el McLane de Waco, a Texas, en museus o en observatoris envoltats de natura com el del Mont Mégantic del Quebec.

Sovint en fòrums conspiranoics i canals de xarxes socials partidaris de la teoria dels chemtrails es fa servir l'etiqueta "geoenginyeria" per referir-se a les activitats que suposadament ens "fumiguen" amb productes químics i que fan que apareguin línies blanques al cel. La geoenginyeria existeix i, a mesura que l'escalfament global s'agreuja, són cada vegada més les veus que insisteixen a estudiar si pot arribar a ser un recurs o un pedaç transitori per pal·liar l'escalfament global. Ara bé, el camí que recorren aquestes investigacions no té res a veure amb les traces que deixen els avions al cel.

Djious passat a la tarda començava un canvi de temps. Una franja de pluges deixava algunes gotes entre el Camp de Tarragona i la costa central, però les precipitacions eren poca cosa i abans d’arribar al Barcelonès es van anar esvaint. A la xarxa social X, diversos usuaris apunten que no és una casualitat: "Han aparegut pluges no previstes i a l’instant han sortit a fumigar per dissoldre-ho tot". Adjunten imatges del radar, encerclen les zones on no ha plogut i afegeixen fotografies de deixants de condensació dels avions.

Hi ha coses que les expliquem cada any però que cada any segueix venint de gust explicar: aquest cap de setmana ja es començaran a allargar les tardes. Els pròxims dies la diferència serà imperceptible, de pocs segons, però per Nadal ja estarem guanyant mig minut de llum cada tarda.

Des de fa alguns mesos la comunitat científica està desconcertada per la ràpida acceleració de l’escalfament del planeta, una dinàmica que al nostre país ja es va notar l’any passat i s’està confirmant aquest 2023.

Salt en la previsió del temps per intel·ligència artificial. Aquest dimarts la revista Science ha publicat un article on desgrana els detalls d’un nou model de previsió que suposa una revolució en l’àmbit de la meteorologia. El gran canvi no arriba de la mà de la qualitat de les previsions, que són força comparables a les dels models tradicionals, sinó en l’enfocament i en l’estalvi de temps que suposa, ja que el pronòstic s'obté en 60 segons.

La temperatura del planeta continua totalment disparada respecte del ritme d’escalfament global dels últims anys. Des de fa aproximadament mig any, les dades són mes a mes extraordinàries i totalment allunyades de qualsevol precedent d’anys anteriors. L’informe que publica aquest dimecres el programa Copernicus de la Unió Europea situa l’anomalia planetària del mes d’octubre en 1,7 °C si s’agafa com a referència el període preindustrial.

Un estrany temporal amb característiques de pertorbació tropical ha entrat amb molta força aquest cap de setmana pel golf de Cadis. La baixa anomenada Bernard ha provocat una situació de vent molt fort i pluges abundants que ha afectat diverses províncies de la regió i ha deixat en alguns casos un panorama de clara devastació, sobretot per la caiguda de múltiples arbres.

Des de fa algunes setmanes diversos experts han anat apuntant a les xarxes socials que la temperatura del planeta estava totalment desbocada. Aquest dimecres el resum de setembre del programa Copernicus de la Unió Europea ha posat xifres oficials a un mes que passarà a la història com el més estranyament càlid des que es recullen dades.

Les pluges ja han abandonat Grècia després de deixar un panorama d’autèntica devastació i grans àrees inundades a la regió de Tessàlia, on l’aigua en alguns pobles arriba fins a les teulades. Gravacions difoses a les xarxes socials de diferents pobles de la plana de Karditsa demostren com la configuració geogràfica d’aquesta extensa regió baixa i tancada ha afavorit grans acumulacions d’aigua a la zona.

S’ha acabat un estiu climàtic realment extraordinari a escala planetària. La temperatura mitjana de la Terra ha fulminat tots els rècords i ha fet un salt que s'escapa de l’escala dels gràfics habituals. La mitjana de temperatura del planeta dels mesos de juny, juliol i agost ha arribat a 16,77 °C, segons dades del programa Copernicus de la Unió Europea, una dada que supera amb escreix la de l’anterior rècord, del 2019. El més interessant és que fins ara d’un rècord a un altre hi havia salts de 2, 3 o 4 centèsimes de grau, però el rècord actual suposa un salt de 29 centèsimes de grau que trenca esquemes.

Una situació de fortes pluges afecta des d’ahir algunes parts de Grècia, sobretot la zona costanera del mar Egeu a la regió de Tessàlia, al nord del país, on les precipitacions han arribat fins a 600 l/m² entre la nit i el matí i més de 700 des d'ahir dilluns. És el cas de l’observatori de la xarxa Meteo.gr situat a Zagora, on en les últimes 24 hores han caigut més de 600 l/m², la majoria de matinada.

Matinada d'aiguats molt intensos a les Terres de l'Ebre i en alguns punts del Camp de Tarragona. Les pluges descarreguen encara amb molta intensitat aquest matí entre el Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta, després de deixar aiguats forts també durant la nit en punts del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre.

Les temperatures dels últims dies han batut alguns rècords, però no hi ha hagut cap dia en què s’hagi passat dels 45 graus com va passar el 18 de juliol. L’onada de calor actual no tindrà potser una xifra concreta i absoluta per recordar, però a l’espera d’estudis científics d’atribució al canvi climàtic que la posin en context, una anàlisi més bàsica de les dades permet dir amb rotunditat que és l’onada de calor més extrema que hàgim viscut.

Urnes, paperetes i... ventiladors. Aquest és l'escenari que es viurà aquest diumenge en molts col·legis electorals. I és que seran les primeres eleccions espanyoles que se celebraran en plenes vacances d'estiu. Fins ara s'havien convocat diverses vegades al juny i fins i tot al desembre, a les portes de Nadal, concretament el 20 de desembre del 2015, però en aquest cas perquè Mariano Rajoy, que aspirava a revalidar el seu mandat, es va veure obligat a repetir els comicis sis mesos després davant la impossibilitat de forjar un acord de govern. Mai, però, unes eleccions generals han tingut lloc al juliol o a l'agost. Al País Basc i a Galícia, en canvi, els ciutadans sí que van anar a les urnes el 12 de juliol del 2020 un cop es va superar el confinament per la pandèmia, però encara amb mascaretes. Unes eleccions en què van ser escollits altre cop Iñigo Urkullu i l'ara candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo.

La calorada que aquest dimarts afectarà les Balears també s’anirà deixant sentir en altres sectors del Mediterrani, sobretot a Itàlia. A Roma aquest dimarts la màxima superarà els 40 graus i podria escalar fins als 42, i en punts interiors de Sardenya el termòmetre fregarà els 45 graus. El ministre italià de Salut, Orazio Schillaci, ha demanat a la gent que eviti ser al carrer a les hores de més calor: "No és recomanable visitar el Coliseu quan hi ha 43 °C de temperatura", va dir diumenge al diari Il Messaggero.

Tarda de calor molt forta amb màximes que han superat els 40 graus en alguns indrets. D'entre les temperatures més altes destaquen els 41 °C d'Organyà i de la Femosa de Lleida, els 40,5 d'Artesa de Segre, els 40,4 d'Oliana, els 40,2 de Castellnou de Seana o els 40 d'Alcarràs. També els 39,4 de Tremp o els 39,2 de Mollerussa.

Mentre a Catalunya l’estiu ha començat d’una manera molt més pacífica que el del 2022, a escala global la situació és molt més alarmant. Aquest mes de juny ha sigut el més calorós al món des que es mesuren dades. El rècord ha estat clarament empès per un estrany sobreescalfament d’algunes parts de l’Atlàntic que durant les últimes setmanes ha deixat molt sorpresa la comunitat científica. A la costa catalana la temperatura del mar també s'ha començat a enfilar a partir de finals de juny, tot i que no d'una manera tan pronunciada. Malgrat tot, alguns dels observadors han registrat temperatures per sobre de la mitjana dels últims anys, amb algun pic: per exemple, a Barcelona es va registrar la temperatura més alta del mar des del 2006.