Fa anys que el true crime viu un auge global, manifestat a casa nostra en l’èxit de les versions radiofònica i televisiva de Crims. Tal com el coneixem avui, el true crime s’origina al segle XX com un producte periodístic a mig camí entre l’entreteniment i la informació. Ara bé, té arrels que s’enfonsen més profundament en el temps. Examinant-les, podem posar de manifest les funcions socials i polítiques que han jugat els relats de successos criminals, i plantejar-nos quines poden jugar avui.

El 16 de març del 2001, dos mesos més tard que l’original anglesa i poques hores després de l’alemanya, es llançava la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia i la tercera a aparèixer. Feia sis setmanes que George W. Bush era president dels Estats Units i faltaven menys de sis mesos per als atemptats de l’11-S. Era l’auge del moviment antiglobalització, Google encara no era el cercador de referència i no existien ni YouTube ni els smartphones.

De l’assalt al Capitoli de Washington dimecres passat, les imatges de Jake Angeli seran possiblement les més recordades: amb la cara pintada amb els colors de la bandera nord-americana, el barret de pell amb banyes de bisó i el tors nu lluint tatuatges, va acaparar les càmeres i va arribar a pujar a l’estrada del Congrés. L’aspecte paròdic de tot plegat no ens hauria de fer perdre de vista que ens trobem davant d’una nova mostra de l’embranzida que estan agafant els pobres ideals dels supremacistes blancs als Estats Units i al món, sovint davant la permissivitat dels poders establerts.

De les moltes teories de la conspiració que ara mateix es fan i es desfan, QAnon destaca per les seves implicacions polítiques concretes i recents: alguns dels partidaris més extremistes del president sortint dels Estats Units hi creuen i, quan se li ha preguntat sobre el tema, Trump ha jugat a no desmentir-la; si en aquests moments el president s’atrinxerés a la Casa Blanca, segurament entre els seus defensors hi hauria molts adeptes a aquesta tesi.