“Els petits canvis són poderosos”, ens deia el Capità Enciam als anys noranta a TV3, per animar-nos a reciclar. Encomiable, però anem al present. A l’illa alemanya de Pellworm, uns joves pagesos i ramaders tenen por que l’illa quedi coberta per l’aigua, i han aconseguit que el tribunal constitucional alemany obligui l’executiu a endurir les lleis per lluitar contra l’emergència climàtica amb un peculiar argument de justícia intergeneracional: si no es fa prou per evitar-ho, els joves d’ara, quan siguin grans, hauran de ser més dràstics i això no seria equilibrat ni just. Per tant, cal endurir molt més la llei avui.

La futura sisena onada del covid-19 sembla un fenomen que, inexorablement, ha de passar, de la mateixa manera que les onades del mar o les ones gravitacionals. Però parlar d’aquestes onades és una analogia per descriure un fenomen epidemiològic amb llenguatge físic. Una ona i una onada no són el mateix: una ona és una pertorbació que es transmet per un medi o pel buit, com les ones sonores o electromagnètiques, i que transporta energia d’un punt a un altre, però no matèria. En canvi, quan una onada del mar arriba a la platja, l’aigua es mou endavant i endarrere.