Per primera vegada a la història, Hyundai va aconseguir ser el mes passat la marca de cotxes més venuda a l’estat espanyol. La fita no és més que la representació de la realitat que suposa el creixement d’aquest fabricant coreà, no únicament des del punt de vista comercial sinó, sobretot, del de la confiança que els seus models generen en els usuaris.

Un dels productes que va despertar més interès al saló Automobile va ser l’escúter elèctric Ray 7.7. Els visitants a la mostra barcelonina tenien l’oportunitat de provar tota mena de vehicles en una part de l’antic circuit de Montjuïc, que es caracteritza per tenir desnivells força pronunciats. I va ser justament en aquest terreny on aquesta moto va destacar més, perquè va lluir la seva principal virtut: ser l’escúter elèctric capaç d’oferir la màxima potència i prestacions on més cal, les pujades.

Després de trenta anys de ser prova puntuable al Mundial, el Ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada ja és un clàssic del calendari.

Amb la tornada a l’escola, també han tornat els embussos a les ciutats, i uns nivells de trànsit que ja recorden els que hi havia abans del confinament sanitari. Davant d’aquesta situació, molts pares i mares opten per utilitzar la moto –preferentment els escúters– per portar a classe els seus fills cada matí. I és que, segons apunta Cédric Parnaudeau, director general a Espanya de la companyia d’assegurances AMV, “l’abaratiment del preu d’aquests vehicles, la facilitat per aparcar-los, les restriccions de circulació en algunes grans ciutats, i la por a utilitzar el transport públic a causa de la pandèmia són arguments per considerar la moto i l’escúter com la millor opció de desplaçament per a elles i ells i els seus fills”.

Divendres passat va fer trenta anys de la inauguració oficial del Circuit de Barcelona-Catalunya, on el 29 de setembre del 1991 s’hi va fer el primer Gran Premi de F1. Durant tres dècades, al calendari d’activitats d’aquesta instal·lació s’hi han anat afegint curses i esdeveniments de manera contínua fins a arribar a acollir, com aquest any, proves de quatre campionats mundials. El de Superbikes d’aquest cap de setmana n’és un exemple.

Un de cada 1.500 a 2.000 nadons a Espanya presenta hipoacúsia neurosensorial profunda. Segons el doctor Pere Clarós, otorrinolaringòleg, “la malaltia produeix una gran pèrdua de les cèl·lules ciliades i provoca un deteriorament progressiu de l’audició”.

La volta d’honor que Valentino Rossi va fer al Circuit de Catalunya després de guanyar la cursa de 250 del 1998 no va ser una celebració original més de les moltes que ha protagonitzat per a la història del motociclisme. Il Dottore va fer enfilar-se a la seva Aprilia un amic seu disfressat de pollastre, inspirat en el dibuix del mestre dels còmics eròtics Milo Manara. Aquell personatge era una referència a la Polleria Osvaldo, un dels espònsors que el nou vegades campió mundial lluïa al carenat de la moto. Una estratègia més, l’enèsima del rei del màrqueting al motociclisme, l’home que ha popularitzat tant aquest esport que li ha valgut ser el Michael Jordan de les motos. I és que aquest establiment d’aus comestibles, per molt que alguns dels seus fans el busquin pels carrers de Tavullia quan fan l’obligat pelegrinatge a aquesta vila de la província de Pesaro i Urbino, en realitat no existeix. La Polleria Osvaldo va ser un patrocinador fictici que Rossi es va inventar per a l’equip de futbol que tenia amb els seus amics del poble –La Tribù dei Chihuahua– per reclamar l’interès de possibles futurs ingressos publicitaris.

La marca taiwanesa SYM s’ha anat obrint camí i fent-se un nom al mercat estatal de la moto gràcies a disposar d’una gamma molt àmplia en el segment dels escúters. A través dels seus distribuïdors, l’empresa Motos Bordoy, han apostat per productes de cilindrada mitjana (entre 300 i 400 cc), però sense oblidar que l’autèntic cavall de batalla del mercat són els models de 125 cc, enfocats sobretot al consumidor sense gaire experiència en la utilització diària de vehicles de dues rodes, però que vol aprofitar la convalidació de la llicència per conduir cotxes sense haver de tornar a passar per l’autoescola.

La direcció del Circuit de Barcelona-Catalunya vol negociar amb Liberty Media l’exoneració del cànon anual (22 milions d’euros) o, si més no, un descompte, atesa l’absència de públic de pagament. Sobretot perquè a la pròrroga obtinguda el 2020 es va descartar incloure-hi una “clàusula covid” que els alliberés d’aquest compromís econòmic en cas que es produïssin circumstàncies com les que hi ha ara. L’alt valor de la pòlissa de cobertura va influir en aquesta renúncia: un estalvi que ara pot sortir molt car.

El 1973 va ser l’últim any que Ferrari, a més de córrer a la F1, va competir també en el campionat mundial de resistència de forma oficial. Aquella va ser una (altra) temporada nefasta per als de Maranello, que feia temps que no se’n sortien en cap de les dues modalitats. 

El 2018 Seat va estar a punt d’emportar-se per primera vegada el premi del Cotxe de l’Any (COTY) amb un dels seus models. Aquell any l’Ibiza va quedar en segona posició, i va obtenir d’aquesta manera el millor resultat per a un model fet per la marca catalana des que el 1964 es va posar en marxa aquesta distinció, la més preuada a Europa per tot el sector de l’automoció.

L’atac d’un ós polar era el que li feia més por. Per això Albert Bosch portava un parell de rifles entre l’equipament que duia el 2012 per creuar l’Antàrtida en solitari i sense assistència mecànica (1.152 km). Curiosament, a la web de l’emprenedor i esportista de Sant Joan de les Abadesses hi consten primer els fracassos (ell en diu errors positius) que no pas els múltiples èxits assolits en les diverses aventures que ha fet durant tota la seva vida amb reptes molt variats.

Si no hi ha cap sorpresa, el segon cap de setmana de maig la F1 aterrarà al Circuit de Catalunya per disputar-hi la quarta cursa de la temporada, llevat que la situació sanitària ho impedeixi.

El mateix dia que coneixíem la Renaulution de la mà de Luca de Meo, dijous de la setmana passada, també es feia pública la imatge que el 2021 tindran els antics Renault de F1, rebatejats aquesta temporada com Alpine.

A més de ser un campió extraordinari (va guanyar cinc mundials de F1), Juan Manuel Fangio també està molt ben considerat en el món de l’automobilisme per ser un profund pensador que va filosofar molt sobre l’esport del volant. Se li atribueix, entre moltes altres, la frase “La gràcia de guanyar una cursa és fer-ho corrent a la mínima velocitat possible”. I això ho podríem aplicar molt bé a l’edició d’enguany del Ral·li Dakar, que ha estat interpretada de maneres molt diferents pels participants, alguns força descontents amb el caràcter que està agafant la cursa en l’intent de reduir la velocitat mitjana dels participants.

A finals de novembre de l’any passat, l’endemà d’haver disputat la seva última cursa, Jorge Lorenzo deia a l’ARA: “No penso tornar a anar en moto mai més”. Uns mesos després se’n va desdir, ja que Yamaha –la marca amb la qual va guanyar els seus tres títols mundials de MotoGP– li va oferir fer de pilot de proves per a ells aquest 2020.

Al circuit de Motorland fan aquesta setmana l’onzena cursa d’un campionat mundial que inicialment havia de tenir vint proves, però que a causa de la pandèmia s'ha reprogramat fins a catorze, de les quals aquesta és l’onzena. En condicions normals aquest escenari ja hauria acollit el mes passat la seva cita habitual amb el calendari, i tota la comunitat de MotoGP estaria ara mateix tancant a Austràlia el tradicional “triplet” d’ultramar que històricament ha suposat la recta final de la temporada abans d’arribar a la cloenda arrelada a València. Però aquest any no és gens normal, i encara menys per a l’esport. La pista d’Alcanyís torna a ser l’escenari d’un Gran Premi per segon cop consecutiu en una setmana, com vam veure a Jerez, Spielberg i Misano, que també van fer el doblet, i després del de l’Aragó arriba ara l’hora del de Terol.

El GP d’Eifel d’aquest cap de setmana no serà una cursa més de F1 a Alemanya, i no només per la singularitat del moment, condicionat per la crisi sanitària. La categoria reina de l’automobilisme esportiu torna a l’icònic circuit de Nurburgring set anys després d’haver-ho fet per última vegada. Amb la d’enguany, aquest escenari ha acollit quatre denominacions diferents per als Grans Premis batejats com d’Alemanya, Europa, Luxemburg i ara amb el nom d’aquesta regió muntanyosa, a mig camí dels lands de Renània-Palatinat i Westfàlia, prop de les fronteres amb Luxemburg i Bèlgica. Aquest circuit és una de les pistes més mítiques de la F1. Rudolf Caracciola, Der Regenmeister (el mestre de la pluja), va ser un dels seus primers herois. Aquí va néixer la història de les Fletxes de Plata el 1934. Aquí es va fer gran la llegenda del Nordschleife, el majestuós traçat que va arribar a tenir més de vint-i-vuit quilòmetres de recorregut i 88 revolts en la seva versió llarga, i que Jackie Stewart va batejar als anys seixanta com a Grüne Hölle (l’infern verd) per la seva dificultat. I aquí és on el 1976 Niki Lauda va tenir l’accident més terrible de la seva trajectòria esportiva, quan a la segona volta de la cursa el seu Ferrari 312 T2 es va incendiar totalment després de xocar al revolt de Bergwerk; l’austríac, però, va tornar als circuits sis setmanes després de rebre l’extremunció en una recuperació miraculosa, encara que farcida de seqüeles que el van acompanyar tota la vida.

Divendres, el compte oficial de Twitter del Circuit de Catalunya piulava aquest missatge: “Sense vosaltres no serà el mateix”, en referència a l’absència dels aficionats a les graderies i pelouses de la pista de Montmeló.

Diumenge la nova presidenta del Circuit de Barcelona-Catalunya va entregar els trofeus als primers classificats de la cursa del Campionat Mundial de Superbikes, que tancava el primer cap de setmana d’aquesta especialitat en la història de la pista catalana. Era la primera vegada que Maria Teixidor, una advocada barcelonina de 44 anys nomenada al càrrec pel consell d’administració d’aquest equipament l’últim dia de juliol, accedia al podi de Montmeló. Aquest cap de setmana tindrà una autèntica prova de foc en el GP de Catalunya de MotoGP, ja al timó de la instal·lació esportiva després de l’estrena tutelada que va fer en la cursa de F1 a l’agost.