És la droga que més preocupa avui dia. Durant els últims quatre anys el mercat de la cocaïna mundial no ha parat de créixer, i l’any 2023, d’acord amb les xifres que han fet públiques aquest dijous les Nacions Unides, la cocaïna va assolir rècord en producció, confiscacions, consum, tractaments i morts relacionades. "La cocaïna augmenta, augmenta i augmenta; és un problema mundial", resumeix Thomas Pietschmann, investigador des de l’any 1997 de l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC).

Reed Brody (Brooklyn, 1953) s'ha passat tota la vida defensant els drets humans a tot el planeta i perseguint dictadors per tot l'Àfrica i el centre i el sud d'Amèrica, però també denunciant els líders dèspotes d'Occident gràcies a la seva feina a Human Rights Watcth i a les Nacions Unides. Va col·laborar amb les víctimes del dictador xilè Augusto Pinochet i a Atrapar a un dictador (Debate) explica el periple per condemnar el president del Txad, Hissène Habré, a cadena perpètua. Brody passa bona part de l'any a Barcelona amb la seva parella, la cineasta catalana Isabel Coixet.

Divendres. 19 de novembre del 2021. Quarts de deu de la nit. Un Peugeot 206 surt de la via en un revolt tancat i cau per un desnivell de nou metres. Dos dies després, la policia localitza el cotxe, bolcat a l'inrevés i amb el cadàver a l'interior d'un noi de 21 anys, David Pérez Sempere. Quan la família denuncia la desaparició del jove, la policia es dirigeix directament al lloc on el turisme va desaparèixer, el punt quilomètric 23,1 de la C-59, a prop de Sant Feliu de Codines, al Vallès. Sabien perfectament on podia haver tingut l'accident.

Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

“Cada vegada que veiem un Google Pixel pensem que pot ser un narcotraficant”. La frase és d’un dels responsables de la lluita contra la droga de la Policia Nacional a Catalunya. Les bandes van sempre un pas a davant i extremen la seguretat en les seves comunicacions per no ser descoberts o donar pistes o fins i tot proves a la policia. El Google Pixel és un mòbil que en els darrers anys s’ha popularitzat entre els narcotraficants, juntament amb el sistema operatiu Graphene OS, que permet una comunicació xifrada impossible de rastrejar per a la policia. A més, aquests dispositius estan ideats per formatejar-se si erres diversos cops en el PIN. Per no perdre la informació dels dispositius comissats als narcotraficants, la policia aïlla els mòbils en bosses especials per evitar així que hi puguin fer un reset remotament i esborrar tot rastre de la seva activitat delictiva.

La droga té molts noms. Al carrer, el xabú i la tina són metamfetamines. El primer nom el van portar els asiàtics, sobretot els filipins, i el segon el fan servir més els americans. Cada cop són més potents, i solen ser més barates que l'heroïna: "Vaig estar quatre dies sense dormir, pràcticament sense menjar", admet el Vik, que és consumidor d'aquesta droga. El karkubi, en canvi, ve més del nord de l'Àfrica. És una barreja de medicaments amb haixix i cola, una combinació a l'alça. La cocaïna s'esnifa, però també es pot coure amb bicarbonat i amoníac per crear una roca que s'acaba fumant en pipa. I també està de moda la cocaïna rosa, la tusi, tot i que de coca no en porta: està feta de MDMA, cafeïna, ketamina i colorant rosa. I res és difícil de trobar. Pots descobrir droga regirant les obres de la Rambla de Barcelona, rebuscant per les arrels d'un arbre o posant el dit per la part sobrant d'una persiana metàl·lica d'un negoci abandonat.

Va conèixer el papa Lleó XIV fa sis anys, l’any 2019. Es pot dir que són amics. I, fins i tot, és una de les persones que va comprovar el paper que havia tingut el nou pontífex en relació amb un cas d’abusos sexuals al Perú, després que diverses veus apuntessin que Robert Prevost havia encobert les denúncies d’abusos. "És fals, és un dels pocs bisbes del Perú que va estar al costat de les víctimes. Ho vaig comprovar i va ser claríssimament una difamació", explica en conversa amb l’ARA el prelat tortosí Jordi Bertomeu. Ell és un dels encarregats d’investigar els casos d’abusos sexuals dins l’Església. I així va ser l’any 2023, quan el papa Francesc va enviar Bertomeu i l’arquebisbe de Malta, Charles Scicluna, tots dos membres del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, a investigar el grup apostòlic d’origen peruà Sodalicio de Vida Cristiana, fundat pel laic Luis Fernando Figari, acusat de ser un depredador sexual i líder d’una organització que actuava com una secta. Aquest 2025 el Sodalicio va ser dissolt.

Mai el va veure "perillós". Era un company de classe, sis anys més gran, peculiar, però ni de bon tros podia intuir el que acabaria passant. La Joana –nom fictici per preservar la identitat de la víctima– va ser agredida sexualment quan tenia 19 anys per un company de classe de la UPC, G.S. Ho va acabar denunciant i ara està pendent de judici. La Fiscalia demana dos anys de presó al presumpte autor de l'agressió. Durant el procés, la Joana va sentir que la seva universitat li fallava.

Dimarts, un dels avions que uneix Madrid i Roma estava ple de sacerdots. També hi viatjava d’incògnit, de paisà, un cardenal espanyol per passar desapercebut. Anava a Itàlia per acomiadar el papa Francesc, però també per participar en l’elecció del futur líder de l’Església catòlica. Roma bull aquests dies. Converses a tres bandes, alguna trobada clandestina i xiuxiuejos a l’ombra dels cardenals que triaran el nou pontífex. Com explica l’editor Ignasi Moreta, el cardenal Narcís Jubany va participar l’any 1978 en els dos conclaves que van fer papa Joan Pau I i Joan Pau II. Durant aquells dies hi va haver cardenals que van arribar a dinar tres cops un mateix dia. I és que és ara, en les jornades prèvies al funeral, quan es comencen a crear aliances. Sotto voce. Tot i que l’elecció depèn dels 135 cardenals menors de 80 anys, en aquests dies de reunions i pactes també hi participen la resta de membres del col·legi cardenalici, que són els que acumulen més experiència. “Han viscut moltes coses, són influencers, són els que diran no feu això o mireu cap aquí”, apunta la periodista i professora especialitzada en religió Míriam Diez.

La fumata blanca que s'acaba escampant damunt de la plaça de Sant Pere del Vaticà és el resultat d'un procés meticulós que culmina amb l'"Habemus papam". Una fumata que, després de la mort del papa Francesc, deixarà pas a l'anunci del pròxim pontífex un cop el conclave hagi trobat un candidat. Es tracta d'un procediment que té vuit segles de tradició després de processos que en alguns casos van arribar a ser caòtics. Quan va sorgir i per què? És veritat que els deixaven a pa i aigua fins que elegissin un papa? Com han evolucionat els conclaves?

El cirurgià italià Paolo Macchiarini, batejat com a Doctor Mort en un documental, va ingressar a una presó catalana el setembre del 2024. El famós metge va ser condemnat per un tribunal suec a dos anys i mig de presó per agressió greu a tres pacients entre els anys 2011 i 2014, als quals va trasplantar una tràquea de plàstic banyada en cèl·lules mare. Com que Macchiarini resideix a Catalunya des que va aterrar a l'Hospital Clínic de Barcelona l’any 2004, en un luxós xalet de Cabrils, va sol·licitar complir la pena en un centre penitenciari català, una petició que va acceptar l’Audiència Nacional. Finalment, després de tots els recursos possibles i un cop la sentència va ser ferma, Macchiarini va entrar a la presó de Quatre Camins.

El cineasta Eduard Cortés va cometre ciberassetjament sexual i va fer xantatge sexual a diverses actrius i professionals del món de la cultura. Així ho ha determinat la comissió de l’Acadèmia del Cinema Català que ha investigat les denúncies contra el director de Merlí. Després que l’ARA reunís 25 testimonis de noies que denunciaven l’assetjament a través d’internet de Cortés, l’Acadèmia va obrir un procediment sancionador contra el director. Tanmateix, com que el cineasta es va donar de baixa de l’entitat no s’han pogut prendre accions contra ell.

No volia escriure aquest article, però el cap d’Esports, el Xavi Hernández Navarro, em va recordar que a la vida sempre has de dir adeu. Ni que sigui perquè hi ha un sol lector que es pregunta què ha passat amb aquesta secció. Els viatges s’acaben i a mi em pertoca posar el punt final.

Les flames continuen arrasant Los Angeles en el que ja es considera el pitjor incendi de la història de la ciutat. Almenys 13 persones han mort per culpa del foc, repartit en quatre focus principals que els bombers tot just comencen a controlar. Però s'espera que el balanç de víctimes augmenti durant les pròximes hores, un cop les autoritats puguin accedir a les zones cremades. Fins ara, s'han evacuat 153.000 persones. Les autoritats han demanat als veïns de la ciutat que no surtin de casa per risc d'intoxicació pel fum. Els bombers continuen treballant a contrarellotge per apagar el foc, que continua en situació de descontrol en la majoria de zones afectades.

G.S.V., monjo del monestir de Montserrat, ha confessat que va abusar sexualment d'un menor el 2019 i ha acceptat una condemna de dos anys de presó per aquests fets. En aquell moment la víctima tenia 17 anys i va conèixer l'eclesiàstic perquè va participar en la trobada Montserrat Jove, coordinada per l'ara condemnat. Després, el monjo (també vicerector del santuari de Montserrat) el va convidar a passar un cap de setmana a l'abadia el maig del 2019. Després de consumir alcohol, van tenir lloc els abusos. La víctima ho va denunciar l'any 2021 i finalment l'investigat ha confessat els fets. A part de la pena de dos anys de presó, ha sigut condemnat a cinc anys de llibertat vigilada, una prohibició d'apropament i comunicació de sis anys amb la víctima i una inhabilitació de set anys per exercir qualsevol ofici que mantingui contacte amb menors.

L'Ajuntament de Barcelona acollirà el 20 de novembre un acte de reparació per a les persones que van patir violències sexuals a l'Escola Barcelona del barri de les Corts. En aquest centre hi va treballar durant més de dues dècades com a professor d'educació física l'exentrenador del Barça Albert Benaiges, que segons el testimoni de més de 60 persones va agredir sexualment desenes d’alumnes durant un temps en què també era tècnic del futbol base blaugrana i participava en la formació de talents. El cas, prescrit a la justícia malgrat l'acumulació de 19 denúncies de víctimes als Mossos d'Esquadra, va ser destapat pel diari ARA el desembre del 2021. Gairebé tres anys després, i per iniciativa de la Sindicatura de Greuges de la ciutat, l'alcalde Jaume Collboni presidirà un acte de reparació adreçat a la comunitat educativa de l'Escola Barcelona.

De sobte rebien un missatge d’un compte anomenat el Gato del Cerro. A través de Flickr, Facebook o Instagram. Totes eren noies joves, d’entre divuit i vint-i-tants anys. Totes estaven vinculades al cinema, l’art o la feina de model. Noies de Barcelona, Madrid, l’Equador, Costa Rica, Xile o Colòmbia. Immediatament, ell es presentava amb el seu nom: Eduard Cortés, director de cinema. Sota el pretext d’un projecte professional que no s’acabava concretant mai, les converses anaven pujant de to, fins a incloure propostes de caràcter sexual i, com a mínim en un cas, va haver-hi trobades amb un component sexual. Si elles no responien, ell insistia, i va arribar a escriure'ls més d’una vegada al dia durant mesos. L’ARA ha recollit 25 testimonis que han patit assetjament sexual per part de Cortés des de principis dels anys 2000 i fins fa poques setmanes. Totes s'estan assessorant jurídicament per portar el cas als tribunals de forma col·lectiva. Aquest diari també ha intentat contactar amb Eduard Cortés, però el director, que s’ha esborrat els perfils a les xarxes socials, no ha respost.

La Fiscalia ha demanat quatre anys de presó per al periodista Saül Gordillo en la segona causa per presumptament haver agredit sexualment una redactora del diari digital El Principal, que ell mateix que dirigia. Les dues denúncies es van produir després d'un sopar d'empresa que van fer en un local de Barcelona l'1 de desembre del 2022.

Visc a Barcelona i la Copa Amèrica m’ha passat de llarg. Malgrat que ha estat portada repetidament a tots els mitjans, la competició m’ha estat tan aliena com el Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat a Coahuila (Mèxic) les mateixes dates. Només una persona del meu cercle d’amistats me n’ha fet menció durant aquests mesos. I va ser l’últim dia. "Ha tornat a guanyar Nova Zelanda", va dir-me dissabte un company que sol navegar; amb un interès, per tant, per aquesta mena d’esdeveniments. El meu cap va començar a rumiar a tota velocitat, però les neurones no es connectaven. La primera imatge que vaig processar eren els All Blacks. "Però enguany no hi ha Mundial de rugbi, no?", vaig preguntar-me desconcertat. Fins una hora més tard no vaig lligar caps i vaig entendre el comentari.

El caos ferroviari a Madrid ha afectat més de 15.000 passatgers i ha obligat a cancel·lar, de moment, 22 trens. Fins demà dilluns no s'espera que es pugui recuperar la normalitat després d'un cap de setmana marcat per l'accident d'un AVE que va bolcar, sense passatgers, entre les estacions de Chamartín i Atocha. L'afectació més gran ha sigut a les línies que comuniquen la capital espanyola amb el País Valencià i l'est de la península. Catalunya no s'ha vist perjudicada per la incidència, que també ha tingut conseqüències per a les línies regionals de Madrid.