El PP tenia una caixa B. La sentència sobre els papers de Bárcenas i les obres de reforma de la seu del carrer Génova tornen a acreditar el que l'Audiència Nacional primer i el Tribunal Suprem després ja havien dictaminat en el cas Gürtel. I la condemna ha estat dictada en un moment especialment difícil per als populars arran de l'esclat del cas Arnaldo: els contractes fets per administracions governades pel PP a Enrique Arnaldo, el candidat de Pablo Casado per al Tribunal Constitucional (TC).

Aquest dimarts comença l'últim ple del Tribunal Constitucional sota la presidència del magistrat Juan José González Rivas, després de l'anunci del nom dels quatre magistrats que cobriran tants altres mandats caducats, un fet que es formalitzarà al novembre i que inclou el del president i la vicepresidenta, Encarna Roca. El conegut com el tribunal de les garrotades al govern espanyol –per l'objectiu no escrit del bloc conservador d'admetre en cada ple recursos d'empara o inconstitucionalitat preferentment de Vox– s'acomiada amb una ponència que proposa declarar inconstitucional la pròrroga de l'estat d'alarma per la pandèmia i una altra que aspira a declarar inconstitucional de manera total l'impost de plusvàlues.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha caigut en una trampa. O ha picat l'ham. Per molt que Manuel Marchena sigui president de la sala segona del Tribunal Suprem, Batet havia de ser forta i disposar de la informació per saber que no havia de picar. Per què? Per què ningú li va exigir o ordenar retirar l'acta al diputat Alberto Rodríguez. Enlloc de la sentència del Tribunal Suprem diu que se l'hagi de privar de la seva condició de diputat.

"El pacte entre el partit socialista i Unides Podem feia bastant de temps que estava tancat. Va ser un acord entre els dos partits per compensar la retirada dels candidats de la formació lila al CGPJ, la magistrada Vicky Rosell i el magistrat José Ricardo de Prada", assenyala a l'ARA una font judicial que ha seguit pas a pas les negociacions entre els partits de la coalició governamental i el Partit Popular.

Quan va comparèixer el desembre del 2019 per presentar a la comissió permanent de Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la seva segona candidatura fallida a magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem, Ramón Sáez (Madrid, 1957) va sol·licitar, no sense candidesa i voluntarisme, un "respecte a la pluralitat" als membres de la comissió permanent encarregats de seleccionar les ternes -tres candidats per a cada plaça- perquè el ple acabés decidint més tard.

A finals de maig del 2021, el jutge Manuel García-Castellón s'encaminava cap al tancament de la instrucció del cas Kitchen mentre José Manuel Villarejo es disposava a comparèixer a la comissió d'investigació del Congrés. Quan el magistrat va escoltar l'excomissari, el 27 de maig, explicant el presumpte intercanvi de missatges amb Mariano Rajoy sobre l'operació d'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas, va exclamar que si era necessari estava disposat a citar l'expresident espanyol, segons expliquen fonts judicials a l'ARA. L'endemà va citar Villarejo per al 2 de juny. Després de reflexionar i escoltar diverses opinions, però, l'1 de juny a la nit el jutge va filtrar als mitjans de comunicació que pensava ajornar la declaració fins que acabessin les compareixences al Congrés.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa –la sala tercera del Tribunal Suprem– ha desestimat aquest dimarts els recursos del Partit Popular i de Vox contra el nomenament de l'exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat el gener del 2020. La secció, que s'ha format aquesta vegada amb set magistrats, ha resolt que els dos partits no tenen legitimitat per recórrer, sense entrar a considerar si, com plantejaven els recurrents, Delgado era idònia o no, imparcial o parcial, per ocupar el càrrec.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa, la sala tercera del Tribunal Suprem, desestimarà aquest dimarts 19 d'octubre, com ja havia avançat l'ARA, els recursos del Partit Popular i de Vox dirigits a anul·lar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat per presumpta falta d'idoneïtat i imparcialitat. La deliberació i votació serà presidida pel president de la sala tercera, César Tolosa, perquè els recursos afecten el ministeri fiscal.

Els advocats de la firma internacional Clifford Chance han presentat una resposta a la demanda presentada pels advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein per assetjament, seguiment il·legal d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) al Regne Unit i difamació. L'escrit de resposta assenyala que Joan Carles I és immune a la demanda per la seva condició d'exrei d'Espanya i excap d'estat.

El pròxim arxivament de les diligències de les tres investigacions sobre les activitats presumptament delictives de Joan Carles I per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem deixarà obertes, segons han assenyalat fonts judicials a l'ARA, les que manté la Fiscalia Anticorrupció sobre un possible cas de corrupció en les transaccions econòmiques internacionals en l'adjudicació de l'AVE del Desert la Meca-Medina el 2011.

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, signarà el decret d’arxivament de les diligències d’investigació sobre tres activitats presumptament delictives de l’anterior cap de l’Estat i actual rei emèrit Joan Carles I, autodesterrat als Emirats Àrabs Units des del 4 d’agost del 2020. La notícia, avançada pel digital El Confidencial aquest matí, tancarà un camí que ja s'intuïa feia mesos. La proposta ha estat preparada pel tinent fiscal Juan Ignacio Campos, responsable de les investigacions i amb qui va col·laborar el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón.

El jutge Pablo Llarena i la sala segona del Tribunal Suprem han trobat, "per si de cas", el boc expiatori davant d'una possible derrota de les seves maniobres a Itàlia per extradir Carles Puigdemont: l'Advocacia de l'Estat. És a dir, si Pedro Sánchez ha sigut capaç de practicar un "autoindult", segons va escriure Manuel Marchena, amb els indults als líders independentistes condemnats per sedició, per què no aprofitar per endossar-li preventivament el possible fracàs de l'operació Sardenya?

Els fiscals italians, en coordinació amb la Fiscalia del Tribunal Suprem, defensaran l'extradició de Carles Puigdemont a Espanya amb l'argument que el viatge de l'expresident a Sardenya del 23 de setembre quedava fora de la cobertura estesa per la interlocutòria del Tribunal General de Justícia de la Unió Europea (TGUE) del 30 de juliol del 2021. Ja la jutge italiana que va deixar en llibertat Puigdemont es va referir a aquesta resolució assenyalant que la immunitat "jurídicament intacta" de l'expresident era per anar i tornar al Parlament Europeu, alhora que subratllava la legalitat de la seva detenció pel fet de realitzar-se fora d'aquest itinerari.

La policia italiana ha actuat a la Barceloneta sarda, l'Alguer, a Sardenya, en compliment de l'ordre europea de detenció, cursada el 2019 pel magistrat Pablo Llarena a través del sistema electrònic contra l'expresident Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió. Però la policia no decideix l'extradició. És un tribunal italià el que resol. "No té cap recorregut aquesta detenció", diu una font judicial especialitzada en euroordres a l'ARA. "El Tribunal General de Justícia de la Unió Europea el protegirà", afegeix.

"El que va destrossar el PP de Madrid va ser la corrupció, i és una cosa que nosaltres mai permetrem", li va retreure a la cara a Esperanza Aguirre el secretari general de Partit Popular, Teodoro García Egea, dilluns, 13 de setembre, al saber-se les declaracions de l'expresidenta del PP de Madrid i expresidenta de la Comunitat de Madrid donant suport a Isabel Díaz Ayuso per presidir el partit com més aviat millor, al mateix temps que atacava els "niñatos" de Génova -en expressió textual d'Aguirre-, que posen pedres al camí de la seva protegida.

La imminent derrota de la majoria conservadora al Tribunal Constitucional sobre un recurs d'empara de Vox contra la mesa del Congrés els passat dimecres 15 i dijous 16 de setembre ha portat el seu ponent, el magistrat Antonio Narváez, que proposava desestimar-lo, a reconsiderar el projecte i sumar-se als seus cinc col·legues per intentar formar majoria a favor de l'estimació en un pròxim Ple. Per aquesta raó, la sentència sobre el recurs, segons fonts consultades per l'ARA, s'ha ajornat al ple del pròxim mes d'octubre, que també abordarà el recurs d'aquesta formació ultradretana contra la pròrroga de l'estat d'alarma durant sis mesos, després de la declaració d'inconstitucionalitat del primer confinament el mes de juliol passat.

Els sectors més recalcitrants de la dreta del Tribunal Constitucional (TC) rebutgen qualsevol distensió després de l'enfrontament per la sentència que va declarar el juliol passat, a petició d'un recurs de Vox, la inconstitucionalitat del confinament del primer estat d'alarma. El ple del tribunal que comença aquest dimarts, que en principi abordava assumptes pendents sense grans enfrontaments, ha sigut torpedinat per la filtració d'un projecte de sentència que declara també inconstitucional, com sol·licita Vox, la pròrroga de l'estat d'alarma durant sis mesos votada al Congrés el 29 d'octubre del 2020.

Heus aquí el relat d'una escena imprescindible. Dimarts passat, 8 de juny. El president del Tribunal Constitucional (TC), Juan José González Rivas, ordena entregar a cada magistrat una còpia de la ponència del jutge Pedro González-Trevijano sobre el recurs de Vox contra el decret de l'estat d'alarma aprovat pel govern de Pedro Sánchez el març del 2020 –i, a continuació, per una majoria absolutíssima del Congrés, incloent-hi el partit d'extrema dreta i el PP–. Les instruccions són estrictes: cal evitar filtracions. La còpia no passa per secretaria ni s'envia als correus electrònics. El dijous, a primera hora, el diari digital El Español en publica el contingut. La ponència proposa declarar inconstitucional el confinament consagrat per l'estat d'alarma (l'article 7 del decret). Es diu ràpid.

Carlos Lesmes va dedicar una gran part del seu discurs a l'acte d'obertura de l'any judicial, el 6 de setembre passat, a vanagloriar-se de la independència judicial. Però el president del Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) es va convertir, alhora, en el principal agressor d'aquesta independència. Exagero? Vegem-ho.

Mariano Rajoy ha deixat de ser invisible per a la Fiscalia Anticorrupció. Mai en els seus escrits en els múltiples casos de corrupció del PP, dirigits a jutges instructors o magistrats de la sala penal de l’Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció havia apuntat directament al president del govern.