L'acceptació d'un mateix és una de les tasques més difícils que hem de fer a la vida. Saber qui som i conviure amb el que som és una feina dura, complexa i, de vegades, confusa. "Has de ser feliç per qui ets, per com ets, pel que fas". Pot sonar naïf i fins i tot simplista, però és una gran veritat que s'ha convertit en el lema de vida del Dani Anglada Pich, de trenta-set anys. Ell va tornar a néixer l'11 de gener del 2018, quan va sobreviure a l'explosió d'un extintor. Els seus ulls van quedar inútils per sempre i el món en el qual havia viscut 21 anys va canviar. Ara la música i el ball són la seva nova passió, el gran descobriment de la seva nova vida.

Amb quin somriure han marxat avui els culers del Camp Nou. El mateix que lluïen les futbolistes blaugranes després de golejar el Roma (5-1) per sentenciar la seva presència, per cinquè any consecutiu, a les semifinals de la Champions. No hi ha color. Quan el conjunt dirigit per Jonatan Giráldez s'ho passa bé sobre la gespa, no té rival. Ara, o el Chelsea o l'Olympique de Lió serà l'últim obstacle per plantar-se a la final d'Eindhoven.

El futbol femení europeu ha fet un pas endavant. El nou format de la Champions ha regalat uns quarts de final d'alt voltatge. De fet, cap de les eliminatòries està decidida. Tots els partits d'anada es van resoldre per la mínima, inclòs el Barça-Roma a l'Estadi Olímpic. Tot es decidirà al Camp Nou. El temple culer serà l'escenari d'un matx que escriurà el nom d'un dels dos equips per a les semifinals. "Estar 0-1 et genera una sensació que en qualsevol moment se te'n pot anar el partit, i això és el més bonic del futbol. Això vol dir que els equips cada cop estan més preparats per competir entre els grans i és un punt molt positiu per al futbol femení", ha valorat Sandra Paños en la prèvia.

Tot l'optimisme i il·lusió que s'havia instal·lat al pit lane després de la bona actuació de Marc Márquez s'ha esvaït quan s'havien corregut unes quantes voltes del Gran Premi de Portugal. El de Cervera ha provocat un accident al caure i arrossegar Oliveira, i ha quedat fora de combat en un tres i no res. Mentre Márquez demanava perdó al box d'Aprilia i als aficionats portuguesos, Maverick Viñales ha desplegat el seu pilotatge més competitiu per pujar al segon esgraó del podi. Pecco Bagnaia, que continua intractable, repeteix victòria i guanya la primera cursa de la temporada. Márquez ha comparegut després de la cursa amb el braç i la mà enguixats i el doctor Ángel Charte, responsable dels serveis mèdics, ha informat que pateix una fractura al primer metacarpià de la mà dreta.

Les tradicions es mantenen al Johan Cruyff. El Barça ha tornat a guanyar el Reial Madrid (1-0) en l'onzè clàssic en la història del futbol femení. Tots han caigut de la banda culer. Aquest, però, serà recordat com un dels menys brillants per part de les blaugranes. Les primeres parts se li ennueguen massa, al Barça. Són com aquell nen que va posposant l'hora de fer els deures, bé per mandra o bé perquè té el cap en una altra banda. Les líders indiscutibles de la Lliga F han dominat el joc i el partit, però no han sigut productives ni contundents de cara a porteria. Rolfö, des dels onze metres, ha estat l'excepció agafant la responsabilitat de transformar el penal, molt protestat per les visitants, que trencava la teranyina blanca i entregava el partit a les locals.

A Marc Márquez és impossible guanyar-lo a tossut. El de Cervera sap perfectament que la seva Honda és de les pitjors motos de la graella: no té bon rendiment, ni ritme ni velocitat. Els hàndicaps l'envolten al box d'Honda, però ell no es donarà mai per vençut. No forma part del seu ADN, és inconcebible. Per això, malgrat totes les adversitats, Marc Márquez ha rebentat els pronòstics i s'ha endut la primera pole de la temporada rebaixant el millor temps del circuit. El català, però, no ha pogut mantenir el ritme i, en l'estrena del nou format del Mundial, ha travessat tercer la línia de meta en la primera cursa a l'esprint, en què s'ha imposat Pecco Bagnaia (Ducati).

La Champions és una altra cosa. Aquí no s'hi valen mitges tintes, cal anar a totes. El Barça ho va intentar, fins i tot amb un inici d'eliminatòria precipitat, però Europa és Europa. El Roma (0-1) va aconseguir contenir un conjunt blaugrana dominador, però desafortunat de cara a porteria. Gràcies a un solitari gol de Salma Paralluelo a la primera part, les culers arribaran al Camp Nou amb un cert avantatge per intentar segellar el pas a les semifinals de la màxima competició continental.

El Barça enceta una setmana d'infart a Roma. Les blaugranes afronten el tram decisiu de la temporada amb tres duels a cara o creu. El Roma, amb l'eterna excapitana blaugrana Vicky Losada al capdavant, buscarà donar la sorpresa en els quarts de la Champions. L'eliminatòria, a doble partit, començarà en terres italianes aquest dimarts (21 h, DAZN) i es definirà el dimecres 29 de març en un Camp Nou que es vestirà de gala per a la gran cita. Entremig, però, les blaugranes no tindran descans: el Reial Madrid les visitarà al Johan Cruyff dissabte vinent.

El sisme a la selecció espanyola absoluta és innegable. Quinze futbolistes de renom mundial, sis del Barça, han decidit no tornar a la convocatòria fins que se'ls garanteixi una estructura professional, com tenen en els seus clubs. Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) és una d'elles. La migcampista blaugrana trenca el seu silenci i parla obertament de la situació per primera vegada en una conversa sincera alhora que reivindicativa amb el diari ARA.

Gavi no és jugador del primer equip del Barça, sinó del juvenil. Les mesures cautelars que un jutge del mercantil va concedir al Barça al febrer per poder inscriure Gavi com a jugador del primer equip han quedat "sense efecte". El motiu? Que l'entitat blaugrana va presentar la demanda fora de termini, segons confirma el magistrat en la resolució.

Va obrir la porta. La seva decisió de ser mare sent esportista d'elit va permetre que moltes altres esportistes veiessin el camí a seguir. Ara, empresària i referent, Gemma Mengual no s'ha allunyat de la piscina. L'exnedadora de sincronitzada atén l'ARA per parlar del paper de la dona en l'esport, dels deures per fer i d'una lluita invisibilitzada en una trobada al Juno House i de la mà de Lnyk&co.

Els semàfors es tornaran a apagar aquest cap de setmana, per fi. Després d'un hivern massa llarg, torna la Fórmula 1, el Gran Circ. Els protagonistes són gairebé els mateixos, però els seus rols potser ens sorprenen. A priori, la supremacia de Red Bull continuarà, mentre Ferrari i Mercedes intentaran discutir-li algun Gran Premi. És l'any de les joves promeses: pilots com Oscar Piastri –pel qual s'han barallat diverses escuderies– debutaran i començaran a marcar el camí del futur de la Fórmula 1. Però hi ha un nom propi que està il·lusionant per sobre dels altres aficionats d'arreu del món: Fernando Alonso.

La recuperació d'Alexia Putellas va per bon camí. Segons ha pogut saber l'ARA, la capitana culer està escurçant els temps i té en el punt de mira el partit de tornada al Camp Nou de les semifinals de la Champions, l'última setmana d'abril, per tornar a trepitjar la gespa. La blaugrana, que dilluns va aixecar el seu segon The Best consecutiu, encara el tram final de la recuperació del trencament del lligament encreuat de la cama esquerra. Putellas tornaria als terrenys de joc nou mesos després de lesionar-se, força setmanes abans del temps fixat per a la recuperació d'aquesta lesió en dones (entre 10 i 12 mesos). Els homes, en canvi, al cap de 6 o 8 mesos ja poden tornar a jugar.

El regnat d'Alexia Putellas continua. La capitana blaugrana s'ha tornat a proclamar la millor futbolista del món. La de Mollet del Vallès ha recollit per segon any consecutiu el trofeu que l'acredita com a The Best, una fita mai aconseguida per una futbolista. I és que Alexia no té aturador. Acumula rècords i fites. Any rere any, rebenta un nou sostre. A París ha tornat a coronar-se, tot i estar lesionada de gravetat des del 5 de juliol del 2022. Perquè Alexia, més enllà d'una esportista, és una referent i una icona mundial del futbol femení i de la lluita per la professionalització d'aquest esport.

La vida té molts obstacles. I del fet que les dones esportistes hagin de superar barreres afegides tothom n'és conscient. Però la tossudesa, la irreverència i l'amor per l'esport han vertebrat les històries de centenars d'atletes que lluiten per fer-se un lloc en un món encara massa masculinitzat. Txell Figueras (Flaçà, 1993) és una d'aquestes esportistes. La corredora de bicicleta de muntanya ha de compaginar tres facetes professionals –entrenadora de natació a la piscina de Salt, entrenadora personal i professora d’activitat física de CAFE– per complementar el vessant esportiu. Tot i això, ella defensa que no es pot queixar: "Jo no puc dir que em falti de res. Estic en un equip de somni. Si fa sis anys em diuen que estaria aquí, no m'ho hauria cregut".

"Podem fer l'entrevista aquí, a prop de la piscina? Així les veig entrenar", demana Ona Carbonell (1990, Barcelona). Sempre a prop de l'aigua, com si es tractés d'una atracció magnètica. L'Ona fa un parell d'anys es va atrevir a compaginar l'esport d'elit amb una nova aventura: la maternitat. Amb el Teo, el petit dels seus dos fills, en braços, i el Kai concentrat en el que succeeix dins l'aigua, la nedadora de sincronitzada amb 23 medalles entre Mundials, Europeus i Jocs Olímpics atén l'ARA per reflexionar sobre com l'esport encara no està prou adaptat a les necessitats de les dones esportistes.

Claudia Pina, la joia del planter blaugrana, ha prolongat el seu contracte amb l'entitat fins al 2026. Va signar dimecres, un dia després que ho fes Cata Coll, també fins al 2026. "Soc culer de sempre, se'm nota. Tinc un sentiment molt gran i espero seguir aquí molts anys més", va dir la de Montcada i Reixac després d'estampar la firma en la renovació al costat de Joan Laporta i del directiu encarregat del futbol femení, Xavier Puig.

Joan Laporta s'havia mantingut en silenci des que va esclatar el cas Negreira. El president blaugrana no havia parlat i les úniques paraules oficials per part del club eren un comunicat, la setmana passada, en què no aclarien per què el Barça havia contractat el vicepresident dels àrbitres i havia pagat a preu d'or uns suposats informes sobre els col·legiats. L'entrada a escena de Javier Tebas, però, va servir perquè Laporta sortís del cau. Si el mandatari de la Lliga va proposar que el president del Barça havia de dimitir, Laporta contestava que "no li donaria aquest gust" i tornava el cop amb més força: "Té fòbia al Barça".

Les reaccions en el món del futbol espanyol pel cas Negreira no paren de succeir-se. Tal com va informar la Cadena SER, una inspecció d'Hisenda ha servit per destapar que el club blaugrana va pagar durant dues dècades més de 7 milions d'euros en total a Dasnil 95, una empresa propietat de l'exàrbitre i exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, a canvi d'informes sobre la tasca dels col·legiats. Javier Tebas, president de la Lliga, s'ha mostrat aquest dilluns contundent: "Si [Laporta] no explica bé per què es pagava [a Negreira], jo crec que sí [que hauria de dimitir]. No ha donat una explicació raonable d'aquests pagaments".

El so de les motos de trial és inconfusible. L’olor de benzina, la sorra planejant a l’aire i, de sobte, l’explosió en donar gas. L’escenari és perfecte, idíl·lic fins i tot, per a la Berta Abellán. Amb quatre anys va pujar a la moto per primer cop i des de llavors s'ha negat a baixar-ne. Els diumenges eren el dia gran: amb el seu pare, agafava la moto i anava a passar-s'ho bé i competir. Referents com Laia Sanz van obrir-li la porta, i ara la Berta, tossuda i persistent, s'erigeix com el nom propi del trial femení català i mundial: és la número dos del món amb 24 anys.