Al recent Health Revolution Congress de Barcelona, diverses empreses amb presència local van mostrar solucions en monitoratge remot de pacients: Lifevit disposa de dispositius mèdics connectats per al seguiment de constants vitals; ClaraCare ofereix hospitalització domiciliària integrant dispositius de salut i informes personalitzats; Garmin Health ofereix als creadors d’aplicacions sanitàries una plataforma de telemedicina basada en els seus rellotges, que no són únicament per a esportistes; Sense4Care ha creat un aparell portàtil, a l’estil dels registradors Holter cardiològics, però en aquest cas per detectar patrons de moviment, pensant en els pacients amb Parkinson. Totes elles presumeixen de la realització de proves pilot amb aquest o aquell hospital català, però coincideixen en la frustració per la dificultat de desplegar les seves tecnologies al conjunt del sistema sanitari.

Internet i els serveis digitals que en depenen són una xarxa d'abast global, però en la pràctica està esbiaixada cap a l'alfabet llatí i els caràcters del conjunt ASCII bàsic. Si escrius de dreta a esquerra, en ciríl·lic o simplement el teu nom conté un accent obert o la teva marca una ela geminada, trobaràs tota mena d'inconvenients per fer-los servir: no podràs registrar un domini que respongui exactament al teu nom o a la teva marca, els correus electrònics no sortiran o no t’arribaran i els formularis web et donaran errors no explicats. Incidències com aquestes semblen tècniques, però són símptomes d'un problema més profund: la manca d'acceptació universal, encara en ple 2025.

La WWDC25, el congrés anual d’Apple per a creadors d’aplicacions i serveis celebrat aquesta setmana, ha deixat una sensació palpable de cautela que contrasta amb les ambicioses promeses d'intel·ligència artificial (IA) que l’empresa va llançar l'any passat. Després d'una edició de 2024 que va prometre una revolució amb Apple Intelligence però que amb els mesos va acabar sent percebuda com un llançament fallit amb anuncis fantasiosos sense fruits, les expectatives per a aquest any ja eren molt baixes. Apple ha renunciat a donar grans titulars i ha optat per un enfocament incremental i mesurat.

El divorci entre Donald Trump i Elon Musk, amb encreuament de retrets i acusacions molt greus, ha deixat en segon terme un altre moviment recent que també implica el magnat tecnològic i ens afecta més directament com a usuaris de plataformes digitals, fins al punt que hauria de fer-nos replantejar la manera de comunicar-nos en l'era de la IA, per poc que ens amoïni la nostra privadesa.

La digitalització accelerada de la societat ha convertit els dispositius connectats en eines omnipresents a les llars. Però mentre els adults naveguen per aquest ecosistema amb més o menys destresa, els menors s'hi mouen amb una facilitat que sovint inquieta els seus progenitors. El dubte és clar: com protegir els fills d'un entorn digital que creix més de pressa que la nostra capacitat de comprendre'l?

En un escenari on la competència per dominar el futur de la intel·ligència artificial (IA) s'intensifica dia a dia, Google i Microsoft han celebrat aquesta setmana els seus respectius congressos per a desenvolupadors, Google I/O 2025 i Microsoft Build 2025, amb un protagonisme absolut de la IA. Els dos gegants digitals han mostrat les seves cartes en una partida en què estan en joc milers de milions d'euros i el lideratge tecnològic global.

En el conclave que aquesta setmana ha designat Robert Prevost com a Lleó XIV, tecnologia i tradició han mantingut una curiosa batalla. Mentre els 133 cardenals es reunien al Vaticà per escollir el successor del papa Francesc, un desplegament de mesures de seguretat tecnològica sense precedents ha convertit la Capella Sixtina en un búnquer digital impenetrable.

La península Ibèrica encara s'està recuperant de l'apagada elèctrica total que va patir dilluns passat, una crisi que va posar en evidència la fragilitat dels serveis essencials i la nostra dependència absoluta de l'electricitat. El govern espanyol encara no ha explicat les causes d'aquest incident, que va provocar que els ciutadans s'enfrontessin en una realitat inesperada: trens aturats, semàfors apagats, electrodomèstics inutilitzats i també, una pèrdua massiva de comunicacions.

És una experiència massa familiar: estem absorts mirant una pel·lícula o un programa de televisió quan, de sobte, comença un tall publicitari amb un volum tan alt que ens veiem obligats a agafar ràpidament el comandament a distància per abaixar-lo. És l’anomenat contrast de sonoritat. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert una consulta pública per determinar com s'ha de mesurar el nivell de sonoritat (loudness, en anglès) de la programació i els anuncis de TV, davant les queixes recurrents rebudes sobre aquest tema, per determinar aleshores si les cadenes incorren en aquesta mala pràctica.

La Unió Europea ha posat fil a l'agulla en el tema de la informàtica quàntica, perquè no vol acabar depenent dels EUA i de la Xina també en aquest àmbit, ni que sigui pels riscos de seguretat en les comunicacions que això comportaria. Ara com ara, l'objectiu prioritari és desenvolupar programari que funcioni en els futurs ordinadors quàntics i en aplicacions que haurien de ser totalment segures gràcies a aquesta tecnologia. Diversos centres de recerca europeus –públics i privats–, empreses, operadores de telecomunicacions i start-ups, entre les quals algunes d’aquí, estan col·laborant per no quedar-se enrere en aquest camp –o fins i tot liderar-lo–, ara considerat estratègic en l’entorn geopolític mundial.

El Tribunal Suprem espanyol ha reclamat a Meta Platforms i a Google que conservin i facilitin els missatges de WhatsApp del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en el marc d'una investigació per revelació de secrets relacionada amb el cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Les dues empreses han confirmat que mantenen els missatges i correus del fiscal, tot i que els hagi esborrat del seu telèfon.

La infraestructura necessària per al futur desenvolupament dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA) va ser el tema central del congrés per a desenvolupadors GTC 2025 organitzat per Nvidia la setmana passada. L'empresa, principal impulsora de l'entusiasme mundial al voltant de la IA, defensa la necessitat d'una infraestructura de processament de dades molt més potent que l'actual. D'altra banda, els crítics d'aquesta visió tan tecnològica consideren preferible fabricar xips i models d'inferència menys ambiciosos i més econòmics que permetin crear una demanda de serveis d'IA útils, fiables i rendibles tant per a usuaris com per a proveïdors.

En un context de creixent tensió geopolítica global i amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, cada vegada més ciutadans i empreses europees es plantegen seriosament reduir la dependència de les grans tecnològiques nord-americanes. Aquest moviment no és nou, però ha experimentat un impuls significatiu els darrers mesos, com demostra l'augment exponencial de visites al directori European Alternatives, que s'han multiplicat per vuit després de la presa de possessió de Trump el gener del 2025.

La web va néixer amb un esperit descentralitzat i democràtic. Tim Berners-Lee, el seu creador, la va concebre com un espai sense autoritats centrals en què qualsevol persona pogués participar i compartir sense demanar permís. "L'individu estava empoderat –explicava l'enginyer–. Aquest sentiment de control individual, aquest empoderament és una cosa que hem perdut".

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.

La connectivitat per satèl·lit està transformant el panorama de les telecomunicacions i obre noves possibilitats a particulars i empreses. Des de la connectivitat en zones remotes fins a la comunicació d'emergència en situacions de desastre, les anomenades xarxes no terrestres (NTN) juguen un paper cada vegada més important.

Elon Musk s'ha convertit en una de les figures més controvertides del nostre temps. Se'l critica durament pel seu suport a Donald Trump i per la seva gestió de Twitter (ara X), però seria un error reduir la seva complexa personalitat a aquests aspectes polèmics. La seva manera directa i poc convencional de comunicar-se, influïda per la síndrome d'Asperger que ell mateix ha reconegut que pateix, contrasta amb l'estil d'altres titans tecnològics que amaguen les seves intencions rere una façana de correcció política. Musk és transparent fins i tot quan això li genera enemics. Mark Zuckerberg i Jeff Bezos poden ser més diplomàtics, però això els fa més sincers?

L'any que acabem d’encetar es presenta com un període de transformació tecnològica accelerada, amb avenços en intel·ligència artificial (IA), ciberseguretat, robòtica, exploració espacial o biotecnologia. Aquests canvis oferiran oportunitats significatives, però també plantegen reptes ètics i socials importants.

La tretzena edició del meu homenatge anual (aquí podeu consultar les 12 anteriors) de personalitats tecnològiques que han influït molt més en la nostra vida diària que els polítics, els esportistes i els artistes d’altres obituaris reflecteix el caire cada vegada més digital de la indústria, l’economia i la societat en les últimes dècades. També té un caràcter especialment personal, perquè vaig tenir el plaer de conèixer cinc de les persones seleccionades i dues d’elles em van honorar amb la seva amistat.

El 2024 ha estat l’any de la intel·ligència artificial, tant en l’àmbit tecnològic com en l’econòmic i el social. Per això protagonitza alguns dels fracassos més sonats dels últims dotze mesos. Tot i això, la majoria tenen a veure amb la fragilitat de la infraestructura digital de què depèn la nostra vida. Des de fallades de seguretat fins a llançaments frustrats de productes, repassem els 10 incidents més destacats que han marcat l’any que ja s’acaba.