Segur que algun amic us deu haver explicat que recorda coses que li van passar quan tot just tenia un any de vida. Altres potser van més lluny i parlen d’experiències anteriors, fins i tot dels primers dies després del part. La ciència fa temps que diu que tot això és fals: el consens és que la ment humana no forma records fins als dos o tres anys (en alguns casos excepcionals podria ser una mica abans). Qualsevol imatge anterior a aquesta data, segurament l’hem construïda a partir del que altres persones ens han explicat, però no pot venir d’experiències pròpies. O sí? Un nou estudi, publicat recentment a la revista Science, qüestiona aquest dogma i proposa que el cervell està preparat per memoritzar des d’abans del que crèiem.

Diu la llegenda que el primer que va córrer una marató, el grec Filípides, va morir esgotat pocs minuts després de completar la fita. Cal tenir en compte que el pobre soldat no s’esperava que aquell històric dia del segle V aC, en lloc d’acabar travessat per una llança persa a la platja de Marató, hauria de córrer sense parar els 42,195 quilòmetres que separaven el camp de batalla d’Atenes per anunciar la victòria sobre les tropes invasores.

Des del febrer, Robert F. Kennedy Jr. és el secretari de Salut del govern de Donald Trump, el màxim responsable de sanitat pública dels Estats Units. És una pèssima notícia per a tot el planeta. Costa predir quina de les idees que ha implementat Trump des que ha tornat al poder tindrà un impacte negatiu més profund a escala mundial, però posar un antivacunes conspiranoic a tenir cura de la salut de 340 milions de persones té molts números per emportar-se el premi gros. El problema és que aquest premi es pagarà en vides humanes.

Avatar és una pel·lícula de James Cameron estrenada el 2009 que segurament tothom coneix perquè té l’honor de ser la més taquillera de la història. Els otakus sabran que abans ja es deia així una sèrie de dibuixos animats sobre uns escollits que poden manipular els quatre elements. Totes dues franquícies prenen el nom d’un mot en sànscrit que s’usava en l’hinduisme per descriure l’encarnació terrenal d’un Déu o esperit, i que en el segle XXI s’ha popularitzat perquè es fa servir habitualment per designar la representació d’un usuari en el món digital. És també aquesta idea la que ha inspirat l’accepció científica de la paraula avatar per definir qualsevol sistema que permeti modelar el que passa en un organisme quan rep un tractament. D’avatars mèdics n’hi ha de molts tipus, des dels digitals als biològics. El més recent, publicat en un article a Nature fa unes setmanes, és un miniòrgan fet a partir de cèl·lules mare de pacients que serveix per predir si funcionarà o no un nou tractament contra malalties genètiques rares.

El càncer és encara una de les principals causes de mort als països desenvolupats, juntament amb les malalties cardiovasculars i les respiratòries. Es calcula que n’hi ha prop de vint milions de casos nous diagnosticats cada any arreu del món, amb una proporció semblant entre homes i dones. Els més freqüents són els de mama, pulmó, còlon i pròstata, però és important destacar que la supervivència en algun d’aquests casos és molt alta. Per exemple, el 84% de les persones que pateixen un càncer de pròstata i el 78% de mama continuen vives deu anys després del diagnòstic, un senyal que sol marcar que els tumors ja no són un perill. Però uns altres tenen xifres de supervivència molt baixes, com el de pulmó (menys del 10%) i el de pàncrees (un 1%).

Les vacunes són un dels grans èxits de la història de la medicina. Un estudi publicat a la revista Lancet fa alguns mesos per científics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calculava que, des que el 1974 aquesta institució va començar el programa per fer-les arribar a tots els infants (l’Expanded Programme on Immunization o EPI), han reduït la mortalitat infantil entre un 40% i un 50% i han salvat la vida a 154 milions de persones. Per no parlar de les complicacions de salut que han evitat, algunes de ben greus, com les seqüeles de la pòlio i el xarampió. Aquestes i altres dades demostren amb contundència que dubtar de l’eficàcia i la seguretat de les vacunes està al mateix nivell que creure que la Terra és plana.

Un dels problemes de salut més freqüents és el mal de cap, també anomenat cefalea o cefalàlgia. Pràcticament tothom en tindrà en algun moment de la vida, fins al punt que algunes estadístiques diuen que, al llarg d’un any, la meitat de la població del planeta en patirà un episodi. Però el mal de cap no és, en si mateix, una malaltia, sinó un símptoma que pot ser causat per coses tan greus com una infecció, un tumor o un traumatisme. Ara bé, els més freqüents d’entre els més de dos-cents tipus de mal de cap que s’han descrit són els anomenats primaris, que són benignes i no són conseqüència de cap patologia subjacent. En aquest darrer grup s’inclouen les migranyes.

Imaginem el cas d’una persona de mitjana edat que un bon dia, remenant el seu telèfon, es topa amb una selfie que es va fer un any abans. Horroritzada, s’adona que aquella imatge no es correspon amb la que veu cada dia al mirall: ara pot comptar més arrugues i molts més cabells blancs. Com pot ser, si ha passat un temps relativament curt, que sembli que hagi envellit tan de pressa? L’explicació hauria de ser que el seu cos ha experimentat una decadència de forma més aguda de l’habitual. Efectivament, és el que un article publicat a la revista Nature Aging afirmava que ens passa a tots almenys dos cops a la vida.

Les malalties neurodegeneratives són una de les grans amenaces de la salut, perquè l’augment de l’esperança de vida de les últimes dècades ha fet que cada cop més gent arribi a l'edat en què aquests trastorns són freqüents. Sense anar tan lluny, la degradació progressiva del cervell -i el deteriorament de les capacitats cognitives que comporta- afectarà més o menys tota la població que visqui prou anys. Així doncs, per envellir millor és important saber com influeix el pas del temps en el cervell. Per exemple, quines parts es veuen més afectades. Precisament, un article publicat a la revista Science Advances proposa que les zones del cervell que ens diferencien dels altres primats són també les primeres que envelleixen.

Una alimentació equilibrada és essencial per arribar amb bona salut a edats avançades, això no admet discussió. Per això és sorprenent que el dejuni tingui efectes antienvelliment en animals de laboratori. La raó no està clara. Ara s’hi ha trobat una possible explicació: el truc no seria fer passar gana als teixits, sinó donar-los nutrients després, perquè això activaria les cèl·lules mare que els regeneren.

Els avenços que ha fet la ciència de l’envelliment en l'última dècada han sigut espectaculars, fins al punt que sembla possible que, en un futur pròxim, tinguem maneres de frenar una mica la degeneració que causa el pas del temps. Aquesta recerca no es limita a buscar fàrmacs per alentir el procés. Darrerament s’han trobat maneres d’activar el sistema immunitari perquè elimini les cèl·lules velles que s’acumulen als teixits. Seria més senzill (i barat) aconseguir la mateixa fita amb la dieta. I això és el que proposa un estudi publicat a la revista BMC Medicine, que diu que una alimentació vegana podria reduir l’envelliment.

Una de les amenaces a la salut global que l’OMS fa temps que ha posat al top 10 són les infeccions per bacteris resistents als antibiòtics. L’abús d’aquests fàrmacs, tant en humans com en animals, ha fet que anessin perdent progressivament la seva eficàcia. Actualment, els microbis resistents causen més d’un milió de morts l’any, amb la previsió que la xifra es multipliqui per deu en els pròxims 25 anys si no canvien les tendències. Se sap que els països pobres són els que en reben més l’impacte, però segons un informe publicat aquest estiu per la mateixa OMS, les dones, a sobre, tenen més probabilitats de ser-ne víctimes que els homes.

És possible que tot estudiant, en un moment o altre, hagi sentit, per boca dels seus pares, el consell que cal dormir bé en època d’exàmens per recordar-ho tot millor. En aquest cas, la saviesa popular està totalment alineada amb la realitat biològica, descoberta sobretot durant aquest segle: dormir ajuda a fixar els records del dia anterior a les zones del cervell encarregades de mantenir la memòria a llarg termini, tot i que els motius no estan del tot clars. Un estudi publicat recentment a Nature ha aportat noves pistes al misteri després d’estudiar el fenomen invers: com la manca de son impedeix la formació de records.

Fa temps que se sap com s’origina un càncer: perquè una cèl·lula es torni maligna, cal que acumuli mutacions de manera progressiva en diversos gens clau. Les mutacions fan que aquests gens es desregulin, és a dir, que fabriquin proteïnes anòmales, i llavors la cèl·lula comença a comportar-se de manera anàrquica i perillosa per a l’organisme, multiplicant-se sense parar. Aquestes mutacions són alteracions permanents en la seqüència de l’ADN que fan que canviï la informació genètica que conté. Les coses que causen càncer, per tant, són només les que poden danyar l’ADN, com per exemple la radiació ultraviolada, o substàncies químiques tòxiques com les que hi ha al tabac. Un article publicat recentment a Nature posa en dubte aquest dogma universalment acceptat i demostra, per primera vegada, que també es poden formar tumors sense necessitat de mutacions, si més no en mosques.

El principal factor de risc del càncer és l’edat: en general, com més anys vivim, més probabilitats tenim de desenvolupar-ne un. Els càncers se solen començar a veure a partir dels 50, amb un pic màxim d’incidència al voltant dels 80, moment a partir del qual es converteixen en menys freqüents per motius que no estan del tot clars. Però els càncers infantils se surten d’aquestes estadístiques i el cert és que segueixen unes regles que encara no entenem bé. Malgrat que representen només un 1% del total i que els percentatges de curació sovint s’acosten al 90%, l’impacte social i emocional que tenen és molt elevat. I, tot i això, és una malaltia molt poc estudiada. Ara s’acaba de publicar un article a la revista Nature Cancer on es revela que en els supervivents al càncer infantil es veu una acceleració de l’envelliment, fins al punt que els seus organismes poden ser fins a una dècada més vells que l’edat que tenen realment.

Encara que, a simple vista, no ho puguem distingir, es creu que el cos humà envelleix a diferents velocitats. És a dir, cada òrgan tindria el seu ritme de deteriorament, que no seria igual d’una persona a una altra. Per això hi ha gent que primer té problemes de cor, mentre que a d'altres els comença a fallar el fetge, o s’arruguen abans. Aquests processos els determinen tant la genètica com l’atzar i l’estil de vida que portem, i encara no estem en condicions de mesurar o predir quin teixit s'està degenerant més ràpid. Poder-ho fer seria un important pas endavant per desenvolupar teràpies específiques per fomentar un envelliment més saludable. Recentment s’ha descobert una d’aquestes intervencions que podria rejovenir una part del cos, en aquest cas el sistema immunitari: eliminar cèl·lules mare sobreres.

Normalment, associem els virus a malalties. I molt sovint és així. Així com uns altres microorganismes, com els bacteris, poden viure amb simbiosi amb nosaltres i la gran majoria no són tòxics, els virus, per la seva naturalesa, solen causar-nos problemes de salut. Un tipus de virus, anomenat retrovirus, és especialment perillós, perquè còpies del seu genoma poden inserir-se en el nostre i això, per exemple, pot causar càncer. Per sort, poques vegades aquest “polissó” genètic es transmet a la descendència. Però hem tingut una relació molt llarga amb aquests virus i, després de mil·lennis d’evolucionar plegats, el genoma humà ha acabat contenint restes d’infeccions pretèrites en forma de seqüències d’ADN viral barrejat amb el nostre, que reben el nom tècnic de retrotransposons. Això no representa cap problema, perquè aquest ADN normalment no porta informació genètica (és part del que abans s’anomenava ADN brossa) i, per tant, no influeix en les funcions normals de les cèl·lules. Però s’acaba de descobrir un exemple que desmenteix aquesta màxima: el genoma humà conté una seqüència viral que no tan sols no és “silenciosa”, sinó que és necessària per a la formació dels nervis.

El cervell és potser l’òrgan més estudiat i menys comprès del cos. La seva complexitat fa que sigui molt difícil entendre tots els detalls de com funciona cada procés que du a terme i, malgrat tot, això és essencial per comprendre l’ésser humà. Per sort, l’adveniment de noves tecnologies que permeten estudiar l’activitat de les neurones ens ha permès fer passes de gegant en els últims anys, però encara queden unes quantes àrees fosques que requeriran molta més recerca. Per exemple, el coneixement que tenim de tot el que envolta la formació i manteniment de records està ple de llacunes importants. Un article publicat recentment a la revista Nature proposa la teoria inesperada que les neurones emmagatzemen informació gràcies al dany que els estímuls elèctrics causen al seu ADN.

Sempre s’ha dit que a la panxa tenim un “segon cervell”, perquè sembla que l’estómac i el tub digestiu responguin a les emocions com no ho fa cap altre òrgan. Efectivament, quan estem estressats, enfadats, deprimits o neguitosos els primers símptomes que apareixen solen ser de tipus intestinal: nàusees, vòmits, diarrea, etc.

La sordesa és una condició relativament habitual. Es calcula que, en menor o major grau, afecta més de mil milions de persones al planeta, i que fins a un 5% de la població mundial en té una de les versions més greus. La forma congènita, la que està present ja al naixement, es veu en entre un i tres de cada mil nadons.