L'estiu del 2021 Anssumane Fati Vieira heretava el 10 de Lionel Messi de manera natural. Ara no té més remei que resignar-se a marxar i provar fortuna en una altra lliga, la francesa. Concretament al Mònaco, un equip que li agrada jugar a l'atac però amb el condicionant de competir contra defenses i futbolistes físics. Una característica que a priori no és la més adient per al seu estil de joc i, sobretot, pel rendiment que pot oferir. Malgrat tot, està disposat a aprofitar l'última bala. I el Barça, ni que sigui per nostàlgia, també dona una darrera oportunitat a un atacant que complirà 23 anys el dia abans de Tots Sants. L'operació és oficial des d'aquest dimarts 1 de juliol al migdia.

És un matí qualsevol al barri barceloní del Raval. Mentre els petits comerços es posen en marxa, la canalla surt de casa per anar a l'escola. D'un dels portals n'apareix un nen de religió islàmica. És un dia calorós, vesteix pantalons curts i samarreta. A l'esquena, una motxilla del Barça. Però hi ha un detall que crida l'atenció. L'escut està alterat. A la part superior esquerra, on hi ha la creu de Sant Jordi, l'espai està tapat amb cinta negra. Després d'esperar uns segons, surt del portal un altre nen, una mica més gran. Sembla el seu germà. També porta una motxilla del Barça amb l'escut retocat de la mateixa manera. Se senten còmodes amb els colors blau i grana, però no amb la simbologia religiosa del seu escut.

Quan falta menys d'una setmana perquè es tanqui l'exercici comptable, la feina és intensa als despatxos del Barça. Tant a l'àrea econòmica com a l'esportiva. El club esgota els últims cartutxos per tancar amb números verds. Sense partits a la vista ni patrocinis pendents, només queda esperar que l'auditor validi els 100 milions de la venda dels seients vip i accelerar l'operació sortida dels jugadors descartats. En el fons, quadrar els comptes i tornar a la norma 1:1, la que permet fitxar amb normalitat, són objectius paral·lels.

"Imagina't que 80.000 socis se't giren en contra de cop. No hi ha president que ho resisteixi". La frase la va dir un directiu de Josep Maria Bartomeu en una conversa sobre el Camp Nou i el preu dels abonaments. Era durant la campanya electoral del 2015. El Barça acabava de guanyar el triplet amb Luis Enrique i tenia una plantilla amb grans estrelles com Leo Messi, Luis Suárez, Neymar, Piqué i Iniesta. Amb les eleccions a la vista, un dels temes de debat era el preu de les localitats. La candidatura se'l va espolsar de seguida: va prometre fer com els últims anys, que només s'apujaria per l'import de l'IPC. "Si ja és un tema espinós, imagina't en campanya", rematava un futur vicepresident des de la seu de campanya. A canvi, s'apujava el preu de les entrades generals i es buscava seduir els turistes, que eren els que estaven disposats a pagar grans xifres per veure el Barça en directe. Una política que avui encara es manté.

L'Inter Miami de Leo Messi i l'Al-Ahly egipci donen el tret de sortida aquesta mitjanit al nou Mundial de Clubs de la FIFA, una competició de nova creació que ha generat molta més controvèrsia que expectació entre els participants. Un total de 32 clubs, entre ells el Reial Madrid, buscaran el títol a la final de Nova Jersey del 13 de juliol.

Feia dies que el Barça tenia encarrilada l'arribada de Joan Garcia i aquest divendres s'ha fet un pas decisiu. Segons ha pogut confirmar l'ARA, el club ja ha fet efectiu el pagament de la clàusula de rescissió, un requisit imprescindible per anunciar el primer fitxatge de la temporada 2025-26.

Mentre el Barça ja ha començat el compte enrere per tornar al Camp Nou, el Palau Blaugrana continua esperant pacientment la remodelació. Ja fa mesos que el club dona allargs a les obres de reforma, que segons el calendari inicial haurien d’haver començat l’any passat. No se n’ha posat la primera pedra. Però tampoc se n’ha presentat el projecte. De fet, ni tan sols és clar com es podrà finançar.

La història del futbol professional està plena de jugadors que han deixat els estudis per centrar-se en l'esport. I no només els que estan als clubs grans com el Barça, l'Espanyol, el Girona o el Reial Madrid. Els primers contractes, encara que siguin amb quantitats modestes, fan que molts adolescents –i, lamentablement, algunes famílies– perdin el món de vista i considerin que anar a classe és una pèrdua de temps; que és millor entrenar-se per escalar categories i guanyar cada vegada més diners. Els que pensen així amb prou feines acaben tenint el graduat escolar. Amb els anys, la minoria de futbolistes que tenen èxit i fan carrera a Primera o Segona guanyen prou diners per compensar-ho. Però la immensa majoria es queden pel camí o s'acaben retirant passats els trenta sense formació acadèmica ni sense la possibilitat d'haver estalviat. És llavors quan comencen els problemes de debò.

Un cop disputats els últims partits del Brasil i de l’Uruguai d’aquesta matinada, tots els jugadors del primer equip del Barça han posat punt final a la temporada de manera oficial. En realitat la meitat ja estaven de vacances des que es va acabar la Lliga. Una desena, els que tenien compromisos internacionals -des de la Lliga de les Nacions fins a la classificació per al Mundial- s’hi han afegit ara. Serà un estiu llarg per a ells. Sense tornejos i amb la possibilitat de desconnectar fins a cinc setmanes del futbol. L’escenari ideal per a Hansi Flick, encara que no tant per a les finances del club.

La renovació de Lamine Yamal va ser molt celebrada pel barcelonisme perquè suposava garantir-se la continuïtat de la nova estrella del futbol. Però al mateix temps, molts es posaven les mans al cap preguntant-se com podia ser que un adolescent que encara no era major d'edat pogués signar un acord que el convertia en un dels jugadors més ben pagats de l'equip, només per darrere de Robert Lewandowski. En el fons, és el mateix debat econòmic que va sorgir quan el 2022 el Barça va fitxar el polonès, un veterà davanter que aleshores tenia 33 anys, a canvi de pagar uns 50 milions al Bayern de Múnic i un sou que rondava els 25 milions anuals. O el 2017, quan va cobrir d'or Leo Messi amb una renovació per la qual, entre el salari fix i el variable, acabaria cobrant uns 100 milions d'euros de mitjana. Tothom es preguntava el motiu d'aquestes xifres i si els futbolistes realment ho mereixien. Des dels despatxos del club sempre defensaven que sí. "Per més diners que cobri, Messi no és car. Surt a compte", va arribar a dir Javier Faus, antic vicepresident econòmic del Barça, en una trobada amb periodistes on comparava els emoluments de l'astre argentí amb els d'altres futbolistes del primer equip.

S'ha acabat la competició a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, però l'activitat del dia a dia és frenètica. Més, fins i tot, que mentre hi jugava el Barça. Els operaris estan transformant un espai habilitat per disputar-hi partits de futbol en un recinte per acollir concerts. Són tres setmanes a ple rendiment. Ja se sap que abans d'entrar cal deixar sortir. Per tant, tot el material que pertany al club blaugrana s'ha de traslladar. El Barça ha donat l'ordre d'endur-s'ho tot perquè no preveu "en cap cas" tornar a Montjuïc la temporada vinent. Les coses aprofitables, cap al Camp Nou. I les que no, a les escombraries.

A la revista France Football no li agrada gaire que els periodistes que participen a la votació de la Pilota d'Or parlin del guardó. Sobretot, que expressin públicament les seves preferències per un jugador o un altre en el moment de les votacions. Volen que el resultat sigui secret i que no es desveli fins a última hora, amb la gran gala que es fa a la tardor a París. La seva condició d'electors no és vitalícia, sinó que se'ls convida anualment a participar en la votació, de manera que si es passen de la ratlla poden quedar-ne exclosos. Per això han declinat posicionar-se quan l'ARA s'hi ha posat en contacte. Han tirat pilotes fora i, com a molt, han parlat de forma anònima.

El Barça afrontava l'exili a Montjuïc amb cert optimisme. Era l'estiu del 2023, l'equip acabava de guanyar la Lliga i els últims mesos s'havien assolit uns registres magnífics de venda d'entrades al Camp Nou. El club tornava a estar de moda, la pandèmia ja era història i hi havia ganes de veure el futbol al camp. Per tant, que la davallada d'aforament –ja que al Lluís Companys hi cabia la meitat de la gent– es podria compensar amb una política de preus més agressiva. Es van apujar els abonaments, es va discutir amb els tècnics de BSM –l'empresa que gestiona l'estadi– per posar més cadires de les previstes inicialment i fins i tot es va projectar instal·lar pantalles perquè es poguessin vendre les localitats de baixa o nul·la visibilitat a preus populars. Sobre el paper tot tenia sentit i els números quadraven.

Que Max Verstappen és un dels pilots amb més talent de la Fórmula 1, ho sap tothom. I que té molt de caràcter, també. A vegades les dues coses unides li han servit per aconseguir fites que semblaven impossibles. Però quan se li creuen els cables, tot va malament. És el que li ha passat al neerlandès al Circuit de Barcelona-Catalunya, on ha acabat enfadat amb el món i penalitzat per culpa del seu mal perdre després d'una maniobra anitesportiva. Ha estat desè i només ha sumat un punt. En canvi, Oscar Piastri ha guanyat la cursa i ha eixamplat encara més les distàncies al campionat.

Una setmana després de la decepció de Lisboa, les jugadores del Barça s'agafen una petita pausa del dia a dia blaugrana aprofitant l'aturada de seleccions per la Lliga de les Nacions. Després, les internacionals tornaran a la feina i s'afegiran a la resta de jugadores per preparar l'última final de la temporada, la de la Copa de la Reina, que miraran d'aconseguir el 7 de juny contra l’Atlètic de Madrid. Serà l'últim partit per a algunes futbolistes, i és que malgrat que el curs pugui acabar amb tres dels quatre títols a les vitrines, al club saben que calen retocs.

Era qüestió de temps que el París Saint-Germain aconseguís guanyar la Champions. El que ben pocs s’esperaven és que aquesta temporada seria la bona. L’any que el club francès perdia la seva gran estrella, Kylian Mbappé, considerat per molts el millor davanter del panorama futbolístic. Però resulta que el millor de tots no era a la gespa, sinó a la banqueta. La inversió multimilionària del club havia de donar els seus fruits tard o d’hora, tot i que l’èxit del PSG no s’entendria sense Luis Enrique Martínez, el tècnic que ha posat ordre al vestidor i tàctica al terreny de joc. El van contractar per aconseguir l’orelluda i va completar la seva obra amb una exhibició a la final de Múnic. L’Inter de Milà no va tenir cap opció. I el resultat, per estrany que sembli, va quedar fins i tot curt.

"Recordo que estava reunit amb el president [Florentino Pérez]. Des del seu despatx es veien unes torres i em va dir: "Són els galàctics: Figo, Ronaldo i Zidane". I després em diu: "Mira, aquesta és la teva [torre]". I jo vaig pensar: "Bé, m’agrada". L’anècdota l’explica David Beckham a la sèrie documental de Netflix que duu per títol Beckham. L’exjugador del Reial Madrid es refereix a les Cuatro Torres, l’àrea més simbòlica del Madrid financer i empresarial, entre l’estació de tren de Chamartín i l'estadi Santiago Bernabéu, gairebé al final del Paseo de la Castellana. De fet, són quatre gratacels coneguts popularment com les Torres de Florentino. El que narra Beckham, però, passa força desapercebut al llarg de la docusèrie, fins que aquests últims dies ha tornat a l’imaginari d'alguns. El motiu de fons és la presentació del macroprojecte urbanístic Madrid Innovation District que, de la mateixa manera que els quatre gratacels, pot suposar un baló d’oxigen per a les arques del club blanc. En tots dos casos hi juga un paper clau la requalificació urbanística. 

La Fórmula 1 aterra aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya amb moltes incerteses sobre el futur de la competició a Montmeló. De moment hi ha acord fins al 2026 i s'està negociant prorrogar el contracte uns quants anys més. Ara bé, la irrupció de Madrid en el calendari suposa una pedra a la sabata perquè és molt poc freqüent que un país tingui dues proves del Mundial. Tot i així, els gestors del traçat català són optimistes i confien que les converses arribin a bon port.

L'estiu del 2009 el Barça buscava un lateral esquerre per doblar la posició que ocupava Éric Abidal. El club, entrenat per Pep Guardiola i presidit per Joan Laporta, es va fixar en Filipe Luís, una jove promesa brasilera que jugava al Deportivo. Però el conjunt gallec, aleshores presidit per Augusto César Lendoiro, es va negar en rodó al traspàs. Considerava que l'oferta blaugrana era irrisòria. La clàusula era de 20 milions i els blaugranes n'oferien nou. En aquell moment, era tot un dineral. Lendoiro no baixava del burro i el jugador, angoixat perquè sabia que estava davant l'oportunitat de la seva vida, s'emportava el mòbil fins i tot a la platja esperant una trucada del seu agent que mai va arribar. A mitjans de juliol, aprofitant un viatge a Milà per negociar el traspàs d'Ibrahimovic, Laporta va pactar amb l'Inter el fitxatge d'un altre lateral, Maxwell. A meitat de preu: 4,5 milions. De tornada, un reduït grup de periodistes que feien guàrdia a l'aeroport van demanar explicacions al president. I Laporta va ser clar: "El Barça s'ha de fer respectar". Quan va saber la notícia, Filipe Luís va rompre a plorar. Aquell tren que només passa una vegada se li acabava d'escapar.

Amb la gespa provisional instal·lada i les línies del camp pintades, tothom qui mira imatges de la remodelació del Camp Nou té la sensació que ja s'hi pot tornar a jugar a futbol. És just el que vol transmetre la junta directiva, que ha posat el compte enrere per al retorn a l'estadi i està donant tota la pressa del món a Limak perquè enllesteixi la feina aquest estiu. La intenció és tornar el cap de setmana del 9 i 10 d'agost per disputar-hi el Gamper, i convertir el torneig en una "prova pilot" –en paraules del president Joan Laporta. Ara bé, malgrat que les fonts oficials del Barça són molt optimistes amb la possibilitat de complir amb els terminis, la resta d'actors implicats són més escèptics.